El Volcán de Fuego, ubicat al centre sud de Guatemala, entre els límits departamentals de Chimaltenango, Escuintla i Sacatepéques, va erupcionar la tarda del 3 de juny de 2018, desconeixent, a dia d’avui, la xifra real de víctimes, a falta d’un cens exacte de la zona afectada. Aquesta erupció va ser catalogada com una de les més grans del volcà des del 1974.

Tot hi que des d’un inici el govern guatemalenc no va voler rebre ajuda internacional, fou al cinquè dia del desastre quan va decidir realitzar una crida internacional per rebre ajuda, i conseqüentment, es va pre-activar l’equip de rescat de l’EREC.
Finalment, el dia 12 de juny, nou dies després del incident, 4 voluntaris de l’EREC arribaven a Guatemala, amb l’objectiu d’estudiar les necessitats bàsiques a cobrir i trobar, si era de necessitat, una ubicació per instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua.
Un cop arribat a la zona afectada, es va establir una base d’operacions situada a 15 kilòmetres del mateix Volcán de Fuego i a 5 minuts de la denominada Zona Cero.
Es va contactar amb el Grup Mexicà Topos Adrenalina Estrella, que portaven uns quants dies treballant a la Zona Cero, amb els quals vam crear un equip mixt per poder treballar conjuntament. Així doncs, els primers 2 dies ens vam centrar exclusivament en tasques de recerca i recuperació de cadàvers i restes humanes, amb una estreta col·laboració de les famílies que s’havien vist afectades per la lava i el flux piroclàstic, les quals ens anaven indicant les zones de les cases on podrien ser-hi els seus familiars.
Cal esmentar que la part superior de les les cases que havien quedat enterrades, quedaven cobertes per un parell de metres de cendra, i aquesta s’havia de treure amb una retroexcavadora. Posteriorment, els metres que quedaven per arribar al terra es treballava amb varis estris com pics, cubs o pales planes per treure la resta de runa que quedava. Cal desatacar que es realitzaven relleus de treball atès el desgast físic que suposava treballar tantes hores seguides i sobretot per la temperatura, la qual oscil·lava als 100ºC.

Finalment, al llarg dels dos dies de treball, vam poder recuperar 7 cossos d’una mateixa família.
Malauradament, el divendres 15 de juny, el govern de Guatemala va declarar la zona inhabitable suspenent totes les tasques de recerca i recuperació de cadàvers, provocant així que totes les famílies afectades i organitzacions que estàvem allà haguéssim d’abandonar la zona.
Així doncs, els següents 9 dies que ens quedaven vam realitzar un estudi d’albergs on s’allotjaven els afectats amb la finalitat de detectar totes aquelles necessitats que no quedaven cobertes, amb l’objectiu principal de trobar una ubicació per instal·lar-hi una maquina potabilitzadora per cobrir la fase d’emergència.

Finalment es va decidir no instal·lar la màquina potabilitzadora, atès que, analitzant la situació, la necessitat bàsica de l’aigua potable ja quedava coberta. Tot i així es van obrir varis fronts de possibilitat per iniciar un projecte de cooperació i desenvolupament per instal·lar una potabilitzadora d’aigua al Hospital de Escunitla (que no quedava afectat pel volcà directament, però que a la llarga hauria de rebre molts afectats), el qual presentava una manca de recursos bàsics, entre ells, el que més mancava era l’aigua potable.
A mode de conclusió podem comentar que era la primera vegada que l’EREC treballava en fase de rescat, fet que ha generat tot un seguit de propostes de millores en els àmbits logístics i operatius per pròxims casos futurs.