Tot hi que des d’un inici el govern guatemalenc no va voler rebre ajuda internacional, fou al cinquè dia del desastre quan va decidir realitzar una crida internacional per rebre ajuda, i conseqüentment, es va pre-activar l’equip de rescat de l’EREC.
Finalment, el dia 12 de juny, nou dies després del incident, 4 voluntaris de l’EREC arribaven a Guatemala, amb l’objectiu d’estudiar les necessitats bàsiques a cobrir i trobar, si era de necessitat, una ubicació per instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua.
Un cop arribat a la zona afectada, es va establir una base d’operacions situada a 15 kilòmetres del mateix Volcán de Fuego i a 5 minuts de la denominada Zona Cero.
Es va contactar amb el Grup Mexicà Topos Adrenalina Estrella, que portaven uns quants dies treballant a la Zona Cero, amb els quals vam crear un equip mixt per poder treballar conjuntament. Així doncs, els primers 2 dies ens vam centrar exclusivament en tasques de recerca i recuperació de cadàvers i restes humanes, amb una estreta col·laboració de les famílies que s’havien vist afectades per la lava i el flux piroclàstic, les quals ens anaven indicant les zones de les cases on podrien ser-hi els seus familiars.
Cal esmentar que la part superior de les les cases que havien quedat enterrades, quedaven cobertes per un parell de metres de cendra, i aquesta s’havia de treure amb una retroexcavadora. Posteriorment, els metres que quedaven per arribar al terra es treballava amb varis estris com pics, cubs o pales planes per treure la resta de runa que quedava. Cal desatacar que es realitzaven relleus de treball atès el desgast físic que suposava treballar tantes hores seguides i sobretot per la temperatura, la qual oscil·lava als 100ºC.