Originària de Verona, la Chiara és graduada en relacions internacionals per la Universitat de Trento. Durant els últims 3 mesos, ha estat realitzant una estada de pràctiques professionals a ASL on ha donat suport a la creació de nous projectes de sensibilització relacionats amb les migracions internacionals. 

Com i quan vas conèixer ASL?

Volia fer unes pràctiques de postgrau a Barcelona, ​​i vaig escriure a una amiga que vivia a la ciutat perquè m’aconsellés sobre organitzacions locals. Entre les entitats que em va recomanar, hi havia ASL. A part, us vaig trobar també buscant a Google sobre ONGs a Barcelona. I a partir d’aquí us vaig contactar.

Per què vas decidir fer les teves pràctiques amb nosaltres?

Tenia clar que volia treballar en una organització petita, ja que m’interessava tocar diferents àrees i no estar relegada a una sola àrea o projecte. Crec que per a unes pràctiques és positiu, sobretot si les estàs fent per entendre què vols fer de cara al futur. ASL també em va oferir molta flexibilitat, disponibilitat i rapidesa a l’hora de fer el conveni amb la meva universitat, cosa que va ser molt important per a mi.

Com descriuries ASL algú que no ens coneix?

Començaria dient que som una ONG petita i que treballem d’una manera diferent de moltes altres ONG que jo conec, ja que ens basem molt en la feina desinteressada de voluntaris/es que estan implicats/des en el dia a dia de l’associació. La part professional continua sent molt petita, encara que ens hem començat a professionalitzar. D’altra banda, també parlaria de les dues grans àrees de l’associació: cooperació internacional al desenvolupament i emergències internacionals. Parlaria també de l’origen de l’associació i la connexió amb Bombers de Barcelona. I finalment parlaria també de l’evolució de l’ONG, on la part de cooperació al desenvolupament ha anat cobrant molta importància fins al punt d’incorporar a l’equip els tècnics expatriats a Hondures i el Senegal.

“De cara al futur, m’agradaria que la gent entengués que hi ha altres maneres de viure i organitzar-nos, i que aquest model capitalista de societat no és l’únic possible.”

Quines diferències destacaries entre la cooperació que es fa a Itàlia i la que fem a Catalunya?

Crec que en el meu cas no podria generalitzar sobre Catalunya en general, ja que només he pogut veure la cooperació de Barcelona i alguns municipis de l’àrea metropolitana. Tot i això, d’una banda destacaria el fet que, pel que he vist aquí, el voluntariat té un pes més significatiu en la gestió directa i el dia a dia de les ONG. En canvi, a Itàlia està molt més professionalitzat. D’altra banda, crec que aquí es fa molta més atenció i es valora molt més per part de les administracions públiques la utilització d’un llenguatge neutre i inclusiu, una perspectiva de gènere i eco-social per a la redacció de convocatòries públiques. A Itàlia encara hi ha molt de camí per recórrer en aquest sentit.

Què és per a tu una bona cooperació al desenvolupament?

En primer lloc, crec que una bona cooperació al desenvolupament la configura la idea que un mateix té de la cooperació internacional i del desenvolupament. A parer meu, hauria de primar una visió de cooperació real i en igualtat entre les ONGs i els actors locals. Les ONGs hem de ser conscients que podem ser facilitadores de canvis a altres països gràcies a les nostres eines i recursos. Però això no ens converteix en millors ni amb drets a imposar res. En segon lloc, crec que la idea de desenvolupament que es té també és fonamental. Per mi, la concepció capitalista de desenvolupament, que coincideix amb el progrés i creixement econòmic, no és desenvolupament. Una bona cooperació ha de mirar cap a concepcions alternatives, i s’ha de construïr de forma participativa i des de baix. Finalment, crec que una bona cooperació al desenvolupament ha de ser sostenible i, per tant, només serà bona si el facilitador se’n va. Els projectes han de seguir sols, i hem d’evitar tota relació desigual, clientelar o de dependència perllongada en el temps entre les parts. L’objectiu final per part de l’ONG és anar-se’n, perquè la seva facilitació ja ha tingut el seu efecte.

Finalment, parlem una mica de tu. Com creus que et definiria amb tres paraules algú proper a tu?

Intensa, sensible i reflexiva.

Un llibre, una pel·lícula i una cançó que recomanaries.

Per al llibre recomanaria “El perfum”, de Patrick Süskind. Em va encantar! Et fa reflexionar sobre la importància de les olors a la nostra vida. Una pel·lícula que em va encantar va ser “El viaje de Chihiro”, escrita i dirigida per Hayao Miyazaki. I finalment, sens dubte recomanaria la cançó “Aint’t No Love in the Heart of the City”, de Bobby Blue Bland.

Finalment, un desig de futur.

Menys individualisme i més percepció del col·lectiu i del que és al nostre voltant. El que m’agradaria és que la societat sortís d’un marc específic mental, que entengués que hi ha altres maneres de viure i organitzar-nos, i que aquest model capitalista de societat no és l’únic possible.