Donacions de material i formació per als bombers de Santiago de Xile

Donacions de material i formació per als bombers de Santiago de Xile

Acció Solidària i Logística col·labora amb el cos de bombers Viña del Mar de Santiago de Xile

El passat mes d’octubre, el nostre company Enric Martín va viatjar a Xile, a on va entregar les donacions de material realitzades per algunes dotacions de Bombers de la Generalitat.

El material enviat va consistir en eines de rescat hidràuliques per intervencions d’excarceració (rescat vehicular i acccidents de trànsit): Una pinça multi ús, el motor i la connexió pel motor amb pinça.

Tanmateix, durant la seva estada l’Enric va realitzar unes formacions amb el cos de bombers Viña del Mar de Santiago de Xile, a on van tractar tècniques de seguretat i excarceració.

El cos de bombers Viña del Mar va entregar una placa al voluntari com a reconeixement a ASL per la seva aportació.

Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

La Laura Orozko és educadora social i rescatadora aquàtica, l’any 2016 va començar a col·laborar com a voluntària amb Acció Solidària i Logística, quan es trobava treballant a Lesbos durant la crisi de les refugiades. 

Des de llavors ha participat com a voluntària amb l’ONG a Grècia, Nepal, Líban i Moçambic. A més, ha col·laborat en les diferents campanyes de sensibilització i promoció de l’ONG tant a Catalunya com a Andalusia, d’on és originària i a on viu actualment.

Des de quan ets voluntària d’ASL? Què et va motivar a col·laborar amb l’ONG? 

Sóc voluntària d’ASL des del 2016. Els vaig conèixer quan estava treballant a Lesbos. Jo estava treballant amb una altra ONG rescatant gent al mar, durant el mes d’abril d’aquell mateix any. Europa havia tancat fronteres i, juntament amb altres companys, ens preguntàvem què estava passant amb aquesta gent un cop arribava a terra, als camps de refugiats. Així, vam decidir marxar cap a Idomeni i vam estar ajudant als bombers d’ASL. Des d’aquell moment, em va convèncer el seu bon fer i la seva transparència com ONG, així que vaig decidir unir-me a ells. 

En quins projectes de cooperació i/o emergències has participat? Tant com a voluntària enviada com des del teu territori.

Amb ASL vaig començar directament en el terreny, a Idomeni. Vam estar ajudant en el repartiment de menjar als refugiats. Després, l’any 2017, vaig conèixer al responsable del Nepal (en Joan Carles) i em vaig apuntar per viatjar al país al maig amb ells. Vam anar a ajudar en la construcció d’un centre per a nens invidents a Akkare. 

Des d’aquell moment, la meva vinculació amb el Nepal i amb ASL ha estat completa. Aquí a Espanya he treballat en tasques de recollida de fons, assistència durant les fires, creació de nous projectes a Katmandú, recollida de material sanitari i socioeducatiu, representació a Sant Pere de Ribes en programes de sensibilització en instituts, venta de loteria, xerrades informatives …

L’any 2017 vaig estar al Líban, als camps de refugiats Sirià-Palestins. Vam viatjar allà per fer una avaluació sobre la viabilitat de millorar l’aigua potable. Finalment no vam poder dur a terme la nostra intervenció per problemes polítics i logístics amb el país. 

El 2018 vaig coordinar, juntament amb en Joan Carles, un viatge solidari al Nepal amb persones externes a l’ONG per tal que coneguessin el país i els projectes que realitzem. En aquell viatge vam poder portar més de 360 kg d’ajuda. 

Enguany he viatjat a Moçambic per a una intervenció d’emergència després del cicló, amb l’objectiu de tancar uns pous d’aigua i col·locar unes bombes d’extracció manual. A més, actualment coordino, conjuntament amb el meu company Joan Carles, la part socioeducativa del projecte de l’hospital ortopèdic Kagendra, a Katmandú (Nepal) i represento a l’ONG a Andalusia. 

MOÇAMBIC 

En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic? 

A Moçambic el meu paper va ser el de coordinar els fons per tancar el major nombre de pous possibles, analitzar-ne l’aigua i col·locar les bombes d’extracció manual. 

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar? 

És un país amb molta falta de recursos i molta pobresa i això ho complica tot. Al ser una intervenció d’emergència, la informació abans de sortir no és tan completa com t’agradaria i, un cop allà, cal ser resolutiu amb el que hi ha i treure la feina endavant. El ritme de treball en aquests països també és diferent a causa de la calor i d’altres factors culturals, i això ho alenteix tot. Cal tenir paciència i capacitat d’adaptació positiva. 

Com va ser l’acollida per part de la gent local? 

Molt bona, és la contrapartida en aquests països. La gent és meravellosa i encara que tinguem cultures tan diferents, si actues amb respecte cap a ells sempre trobes un somriure de tornada. 

No podem canviar grans coses, però les petites coses són les que canvien el món

Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què? 

Sóc molt exigent i crec que sempre es pot fer més i millor, però crec que vam fer, juntament amb la meva companya, una bona feina i que moltes persones ara podran tenir una vida una mica més fàcil gràcies a això.

Som una ONG petita i familiar i no podem canalitzar aigua per tal que arribi a les seves aixetes, però sí podem ajudar-los per fer que cap nen caigui dins d’un pou o per a que els hi resulti més fàcil extreure l’aigua amb la bomba per tal que no ho hagin de fer amb galledes, o sigui que estic satisfeta. No podem canviar grans coses, però crec que les petites coses són les que canvien el món. 

NEPAL 

En què consisteix la vostra propera acció a l’hospital ortopèdic de Kathmandu, al Nepal? 

En millorar les condicions de vida dels usuaris que hi viuen. Aquest objectiu comporta dos plans d’intervenció, una sanitària i una altra socioeducativa. Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna. Viatgem per aportar un petit gra de sorra en el seu dia a dia, no pretenem molt més de moment. La part sanitària s’encarregarà de millorar la higiene i formar les infermeres per reciclar els seus coneixements. A la part socioeducativa, volem crear un espai on puguin realitzar treballs ocupacionals, rehabilitadors i de lleure. També volem formar alguns responsables perquè aquesta aula-taller funcioni sense la nostra presència. 

Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna

Creus que aconseguireu els objectius proposats? 

Sabem que és molt complicat canviar alguns hàbits interns: Com l’ordre, la neteja … A més, estem parlant de persones discapacitades, fet que complica molt més els objectius. Però el projecte es porta treballant dos anys, tant amb gent d’allà, amb ONGs amigues com Petit Món, com aquí a Espanya amb reunions i treball en equip, i crec que és molt viable que s’aconsegueixin els objectius finals. Portem moltes cartes guardades perquè sabem que ens trobarem amb problemes, però confio en l’equip i en la seva experiència. 

Quines dificultats creus que us trobareu? 

Primer de tot, els problemes relacionats amb la logística: Des d’Espanya viatgem amb molts quilos de material d’ajuda que volem portar. És difícil facturar tant de pes quan viatgem poques persones, i sempre es queda material que no podem portar. 

Un cop allà, crec que probablement també ens trobarem amb alguns problemes logístics. Estem molt organitzades perquè jo em conec una mica la ciutat, però aquest mateix coneixement m’ajuda a preveure que ens trobarem amb problemes en la compra de material, transport, etc .. 

Finalment, crec que ens podem trobar alguns problemes allà al centre. Canviar els hàbits és molt complicat. Quan portes fent alguna cosa molt de temps és difícil modificar-lo. La neteja i l’higiene són alguns d’ells. 

ASL 

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional? 

A nivell personal, ajudar a ASL per a mi ha estat sempre com treballar en família, un factor que és molt important per a mi. Amb ells sento una proximitat que m’aporta seguretat i confiança en el que faig i sobretot transparència de per a qui ho faig. He tingut la millor sort i he coincidit amb companys/es que m’han fet créixer, aprendre i ser millor persona, què més puc demanar? 

A nivell professional, com a educadora social és una sort immensa poder viure el que he viscut. Madures i aprens a enfrontar-te a qualsevol situació. Jo això ho tenia après del món del rescat aquàtic, però en la cooperació i l’emergència a terra aquests valors s’assenten molt més. 

No podem canviar el món, però sí millorar-lo

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament? 

Crec que tota intervenció, resposta o cooperació feta per professionals honests sempre és efectiva. La limitació sempre existeix, siguis gran o petit, i cal tenir clar que no som superherois. Això, per a mi, és un gran error. No podem canviar el món, però si millorar-lo. Si vas amb aquestes grans idees, et mengen elles a tu. Així que, definitivament, sí, crec que les petites accions també poden ser efectives si estan ben fetes. Qualsevol ajuda des de qualsevol lloc és important. Tot suma. 

Acció Solidària i Logística participa a la Fira UPF Solidària

Acció Solidària i Logística participa a la Fira UPF Solidària

La Fira UPF Solidària acull fins a una trentena d’entitats del tercer sector vinculades a l’Universitat

Acció Solidària i Logística va participar, el passat dijous, en la setena edició de la Fira UPF Solidària.

Aquest esdeveniment, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, pretén agrupar entitats que treballen en l’àmbit social: Pobresa, drets humans, solidaritat, gent gran i infants, entre d’altres. D’aquesta manera, les diferents entitats poden donar-se a conèixer entre la comunitat universitària.

És el tercer any consecutiu que Acció Solidària i Logística participa en aquest esdeveniment solidari, que no només compta amb la mostra d’entitats si no que també ofereix taules rodones, exhibicions fotogràfiques i projeccions de documentals.

L’Universitat Pompeu Fabra dóna suport econòmic a ASL en el projecte de formació sanitària i ocupacional a l’Hospital Ortopèdic de Kathmandu, Nepal.

Aquest Nadal…juga a la loteria amb nosaltres!

Aquest Nadal…juga a la loteria amb nosaltres!

Des d’Acció Solidària i Logística, us informem que ja disposem de les butlletes de loteria, a través de les quals podreu fer una petita contribució a la ONG.

Es tracta de butlletes de 5 €, tant la loteria nacional com La Grossa. 

Com l’any passat, la podeu adquirir per internet, de manera ràpida i senzilla. Us indiquem com ho podeu fer:

→ Enviant un mail a info@asl.ong detallant la quantitat i tipus de loteria que es vol reservar.

→ Realitzant el pagament al número de compte d’ASL: 
ES20 0081 0002 4200 0194 1599 (indicant el nom complet i com a concepte “loteria”).

→ Rebreu la participació per correu electrònic un cop fet el pagament.

També la vendrem per contacte directe i a La Vagoneta, però no us adormiu perquè volarà!

Així mateix, si us oferiu a emportar-vos algunes butlletes per repartir-les entre els vostres familiars i amigues, des d’ASL us estarem molt agraïts. També ens ho podeu fer saber via mail
Acció Solidària i Logística envia ajuda als migrants de Velika Kladusa

Acció Solidària i Logística envia ajuda als migrants de Velika Kladusa

Dos voluntaris viatgen a Bòsnia per fer arribar donacions de roba i menjar als migrants que es troben forçadament instal·lats a Velika Kladusa

El passat mes d’agost dos voluntaris d’Acció Solidària i Logística van emprendre un viatge en furgoneta cap a la regió de Velika Kladusa (Bòsnia), als Balcans. L’objectiu d’aquest viatge era l’enviament i distribució de roba, materials i alguns aliments bàsics per millorar les condicions de vida d’aquestes persones durant l’hivern.

Prop de 1.000 migrants (molts d’ells tenen entre 14 i 30 anys) es troben atrapats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia, després de nombrosos fracassats intents d’entrar a Europa. Aproximadament 300 d’aquestes persones es troben instal·lades en improvisats camps de refugiats en condicions infrahumanes.

És per això que Acció Solidària i Logística es va proposar contribuir en la millora de les condicions d’aquestes persones amb l’enviament de materials bàsics que els hi ajudin a afrontar l’hivern.

Aquesta acció va ser proposada per un voluntari d’ASL, després del seu viatge als Balcans durant l’hivern, qui va observar les condicions infrahumanes en les quals es trobaven les persones migrades de la zona.

L’acció d’ASL va consistir en una recollida de roba, materials i aliments bàsics que posteriorment va ser classificada i enviada en una furgoneta cap als Balcans.

La intervenció dels dos voluntaris va consistir en fer una crida al voluntariat per recollir donacions de roba i material i fer-la arribar als nois migrants. El mes d’agost, els nostres voluntaris es van desplaçar a Bòsnia amb més de 12m3 de roba i material, amb la intenció de traslladar-lo al terreny i, sobretot, dissenyar un pla d’ajuda a llarg termini. 

Les tasques que van realitzar els voluntaris van consistir, generalment, en una classificació i distribució de la roba conjuntament amb l’organització No Name Kitchen, amb qui van explorar les possibilitats de col·laboració en un futur, així com una atenció directa als joves migrants per esbrinar què necessitaven i recollir-ne els testimonis.

Els dos voluntaris van reportar les dures condicions en les quals es troben aquestes persones. Els migrants no només pateixen la impotència de no poder travessar la frontera, després de més de 10 dies intentant-ho, sinó que aquells que es troben dins del camp es queixen de la mancança de serveis bàsics i de les condicions infrahumanes en les quals conviuen.

Al 2018 es tanquen les fronteres entre Sèrbia i Hongria. Els corrents migratoris s’han modificat i busquen noves rutes, ara creuen Bòsnia per entrar a Europa, creuant les muntanyes de Croàcia. País que impedeix l’entrada dels migrants amb l’ús indiscriminat de la força i la violència.

Fotografia de Pau Coll

The Game, el joc, és la forma irònica d’anomenar els incansables i desesperats intents de creuar les muntanyes de Croàcia per arribar a Eslovènia, on els nois se senten menys perseguits i més segurs. Tot i que la majoria dels testimonis afirmen haver-ho intentat entre 15 i 20 vegades, però cada vegada són retornats a la casella de sortida: Velika Kladusa.

Properament, els dos voluntaris d’ASL realitzaran una recollida d’aliments a diferents escoles de Catalunya, amb la intenció d’enviar-ho al terreny en cooperació amb l’organització No Name Kitchen.