Entrevista a la Diana Calderón

Entrevista a la Diana Calderón

28 febr. 2019

La Diana Calderón és la representant d’Acció Solidària i Logística a Hondures. Treballa per la nostra ONG des de fa deu anys, encarregant-se dels diferents projectes que duem a terme a Hondures i facilitant el contacte amb les contraparts locals.  

Hondures és el país on ASL ha realitzat més projectes tant de cooperació com d’emergència. La primera intervenció i arran de la qual es va crear Acció Solidària i Logística, va tenir lloc l’any 1999 a Hondures, quan el país s’intentava recuperar de les conseqüències del pas de l’Huracà Mitch. 

Explícanos en tres frases, quién eres y qué haces en ASL.

Soy Diana Calderón, coordino todos los proyectos de ayuda en Honduras de ASL.

¿Qué te motiva en el día a día de tu trabajo como representante de esta ONG?

Las sonrisas, la felicidad, los abrazos y las gracias de las personas que son beneficiadas con cada ayuda, cada proyecto, saber que con el esfuerzo de todo nuestro equipo mejoramos las vidas de los más necesitados.

¿Qué dirías que es lo más difícil en tu día a día como representante de ASL?

Luchar contra la lentitud del sistema y de las personas con las que trato para que las donaciones lleguen y se administren de la manera adecuada.

¿Y lo más fácil o lo que vale más la pena?

Seguir esforzándome y dando lo mejor de mí para llegar a más necesitados.

¿Cómo crees que te definiría, en una palabra, alguien cercano a ti?

Persistente.

Una frase célebre, un refrán o un proverbio…:

“La vida es bella y maravillosa, la felicidad está a la vuelta de la esquina y Dios adentro de nosotros, entender que el estar aquí es un milagro y que hay segundas oportunidades es un grito hacia nosotros.” Lorenzo Antonelly

¿Qué 3 cosas NO te llevarías a una isla desierta?

Celular, laptop y espejo.

¿Si pudieras ser un personaje de película (o serie), cuál serías?

Óskar Schindler, empresario político alemán.

Un deseo.

Que mis hijos crezcan  con la semilla de los mejores ideales para que lleguen a ser personas de bien, amadas y admiradas por todos aquellos a su alrededor.

Una palabra.

Hermosa.

Un libro, una película y una canción.

Libro: El secreto.

Película: La vida es bella.

Canción: Sueña, de Luis Miguel.

Describe en una línea con qué te quedas de tu país, los rasgos más positivos.  

Me quedo con la flora, la fauna y las bellas playas.

Rasgos positivos: Comida típica y la cordialidad de la gente.

Si voleu més informació sobre els diferents projectes duts a terme a Hondures en els darrers anys, podeu visitar aquest enllaç.
Inici d’any per a la Unitat Canina

Inici d’any per a la Unitat Canina

19 febr. 2019

A principis de febrer diferents grups de bombers van anar a la Vall de Boí per participar en un Curs d’iniciació i perfeccionament de rescat amb gossos de treball en allaus organitzat per la Asociación Nacional de Grupos de Perros de Salvamento.

La nostra Unitat Canina de l’EREC va participar en aquesta formació de 10 dies, juntament amb bombers de Saragossa, Múrcia, València, Navarra i Alacant. També hi van assistir grups de rescat d’Astúries, Madrid, La Rioja i un píster de Baqueira Beret. La instrucció va estar a càrrec de Miguel del Prado i Ernest Capdevila. 

La formació continuada és essencial per al bon treball dels gossos com el Blai, el Robb, la Lali, la Lira, la Sura, l’Otto i la Traça. 

A més de formar-se en rescat en allaus, la Unitat Canina de l’EREC ha aprofitat aquesta setmana per a fer un entrenament en col·lapses estructurals a l’empresa Precon a Vilarodona.

Tant als nostres voluntaris com als gossos els espera un mes de març amb més formació de rescat en col·lapses estructurals i obediència a càrrec de l’instructor asturià Miguel del Prado i altres entrenaments que ja us anirem explicant. 

En aquest enllaç podeu veure un vídeo sobre la formació de rescat en allaus a la Vall de Boí. 

De Senegal a Sant Just Desvern

De Senegal a Sant Just Desvern

11 gen. 2019

El passat mes de novembre vam rebre la visita de l’Adama Diémé, responsable d’Acció Solidària i Logística al Senegal des de l’abril del 2018. Vam aprofitar la seva estada per a explicar el projecte que l’ONG té actualment al Senegal. 

 

Des de fa més de dos anys, Acció Solidària i Logística treballa amb gairebé un centenar de dones de la regió de Médina Boudialabou, al sud del Senegal, en un projecte d’hortes comunitàries. El projecte va començar amb la rehabilitació i el condicionament de les hortes. Es va crear un sistema de regadiu i pous, es va facilitar l’aprovisionament de material i es va fer una formació per a capacitar a les dones en matèries agrícoles i de gestió administrativa. 

Per a poder explicar de primera mà aquest projecte, el 29 de novembre l’Adama Diémé i la Marta Ventura, tècnica de projectes d’ASL, van ser entrevistats al Magazine del matí de Ràdio Desvern. Durant l’entrevista van exposar com s’havia anat desenvolupant aquest projecte, els problemes que havien d’enfrontar les dones així com la situació que viuen en el país i dins la seva comunitat.

Aquella mateixa tarda es va organitzar un espai de trobada on el responsable de l’ONG al Senegal va poder explicar amb més detall l’evolució del projecte i el futur d’aquest. A la xerrada van assistir algunes persones de la ciutat, alguns socis i sòcies de l’ONG, persones de l’àmbit agrícola, així com dos representants d’entitats públiques que han finançat el nostre projecte. 

Feu clic AQUÍ si voleu escoltar l’entrevista a Ràdio Desvern. 
Si voleu veure un petit resum en imatges del projecte d’hortes comunitàries al Senegal, podeu fer-ho en el nostre Canal de Youtube. 
Entrevista a l’Adama Diémé

Entrevista a l’Adama Diémé

11 gen. 2019

L’Adama Diémé és representant d’Acció Solidària i Logística al Senegal des del mes d’abril de 2018. 

El passat 29 de novembre, l’Adama ens va visitar a la nostra seu de Sant Just Desvern. Aquell mateix matí va poder explicar el projecte que ASL va començar fa dos anys a Médina Boudialabou (Senegal) i que, des de fa uns mesos, ha entrat en una nova etapa.

Es tracta d’un projecte d’hortes comunitàries gestionades per gairebé un centenar de dones de la comunitat de Médina Boudialabou, al sud del país. Per conèixer una mica més aquest projecte feu clic aquí. 

Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas a ASL.
Em dic Adama Diémé, sóc el representant d’ASL al Senegal i també faig la formació i seguiment agrícola de les dones dels horts de Medina Boudialabou.

Què et motiva del teu dia a dia en un projecte de cooperació amb dones agricultores?
El que em motiva més en el meu dia a dia és veure unes dones que tenen ganes de treballar per ser autònomes, ajudar-les cada dia a aconseguir els seus objectius d’una manera fàcil o difícil amb converses, petites tasques, correccions i orientacions perquè tinguin uns bons resultats.

Què diries que és el més difícil en el teu dia a dia com a tècnic d’ASL?
El més difícil és la distància que em separa del meu lloc de feina doncs això m’impedeix veure cada dificultat de les dones en el mateix moment en què es produeix. També veure que les coses més senzilles són complicades per a aquestes dones, perquè no tenen formació, els hi manca l’aigua per insuficiència de basses o per falta de pou en el cas de Bouagrire, i també la manca d’eines necessàries per treballar bé.

I el més fàcil o el que val més la pena?
El més fàcil és la motivació de les dones que veig cada dia, les cares boniques que trobo de les ganes que tenen de treballar.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?
En joola: “An ajake”, que vol dir una persona maca.

Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi…:
No és una frase sinó la meva manera de veure les coses: El món és gran i petit, les coses són boniques i difícils, i és per això que en cada moment i cada situació hem de mirar la part positiva encara que sigui molt petita, agafar-la i tirar endavant.

Quines 3 coses NO t’emportaries a una illa deserta?
El mòbil, el cotxe i la tele.

Si poguessis ser un personatge de pel·lícula (o sèrie), quin series?
Un ballarí itinerant, que faci que la gent estigui contenta.

Un desig.
Desitjo que les dones de Medina tinguin una formació completa i que algun dia també puguin tenir un tractor propi per llaurar els seus horts.

Una paraula.
Kassuumay (Vol dir Hola, què tal? en joola)

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.
“Les bouts de bois de Dieu” d’Ousmane Sembene, la sèrie “Condor” que demostra com de malament està el món actual i la cançó “Jamma Africa” de l’Ismaïla Lô.

Tens doble nacionalitat. Amb què et quedes de cada país?
Del món occidental: l’objectivitat, el treball i el respecte de cara al ciutadà.
Del món africà: la solidaritat, la teranga senegalesa i la natura de la terra casamancesa.

Feu clic AQUÍ si voleu escoltar l’entrevista a Ràdio Desvern. 
Si voleu veure un petit resum en imatges del projecte d’hortes comunitàries al Senegal, podeu fer-ho en el nostre Canal de Youtube. 

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

11 gen. 2019

L’Equip USAR internacional, cada cop més a prop.

Activar un equip de rescat USAR (Urban Search And Rescue) a nivell internacional comporta moltes dificultats a superar: el personal ha d’estar format, el material a desplaçar ha d’estar revisat i llest per carregar i els gossos a desplaçar han d’estar en condicions i amb els papers en regla. 

L’EREC24 és el resultat de molta feina feta en els últims dos anys. És el responsable de valorar una catàstrofe i coordinar l’activació de totes les comissions involucrades en una emergència.

Per assolir-ho amb garanties ens hem dotat de diversos procediments a seguir tals com el procediment d’activació de tot el personal, el procediment d’activació de les comissions sanitària i logística, secretaria i el grup caní. A més, periòdicament, realitzem simulacres i exercicis pràctics per tal de veure les mancances i solucionar problemes.

Quan l’Equip s’activa, tot són presses. És un volum de gestió molt elevat que requereix d’un equip de gent amb un profund coneixement, no només de l’ONG, sinó de les característiques concretes que es donen quan una catàstrofe colpeja a un país i aquest demana ajuda internacional. 

A l’EREC24 treballem per això, hi creiem i tenim les coses clares. Volem ser operatius, volem poder-nos traslladar de la manera més ràpida quan i on calgui. Volem que l’EREC estigui homologat per l’ONU a través de l´INSARAG (International search and rescue assesor group). El camí és llarg però les nostres passes són fermes i decidides.

Monitoritzant 24h al dia/ 7 dies a la setmana.

La ràpida detecció d’un succés catastròfic és una de les peces clau per una resposta àgil i eficaç. És per això que des de fa ja més de sis mesos estem fent guàrdies de quinze dies organitzats en grups de 2 persones. Aquestes són les encarregades de fer un seguiment constant de les possibles emergències que es puguin donar i que siguin susceptibles de l’activació de l’equip.

Per això disposem de diferents eines entre les quals es troba el GDACS (Global Disaster  Alerting Coordination System) i el VOSOCC (Virtual On-Site Operations Coordination Centre). Aquestes webs són oficials i estem subscrits a elles per tal de rebre avisos a temps real. El nostre binomi de guàrdia les revisa diàriament i alerta a la resta de l´EREC24 mitjançant el grup de whatsapp en cas de necessitat.

Guatemala, punt de partida…

El passat mes de juny de 2018, el comitè BREC, encarregat durant tot l’any anterior de posar en marxa tots els aspectes necessaris per assolir la condició operativa, donava per finalitzada la seva existència. Després del macro simulacre realitzat setmanes abans per tot el personal EREC, i amb la valoració positiva del mateix, vam considerar que ja havíem arribat al punt on podíem començar a fer guàrdies permanents i activar-nos en cas d’emergència. Sortia, l’EREC24.

Dóna la casualitat que als pocs dies que portàvem de guàrdia  es va produir la tràgica erupció del Volcano de Fuego, a Guatemala amb centenars de milers de persones afectades, centenars de morts i desapareguts. Ens va servir per posar en pràctica tota la seqüència d’activació i per a la gran majoria de nosaltres va suposar un desafiament i una oportunitat per aprendre i posar en pràctica tot allò que havíem estat preparant des de feia temps.

Inicialment, com és costum en aquests casos, es va viure certa incertitud sobre tot pel fet de no tractar-se d’un terratrèmol. Tot i així, ho vam començar a monitoritzar. La clau en aquells moments és tenir un punt de trobada per a crear el “gabinet de crisi”. Així es va fer, cosa que va facilitar la feina de buscar vols, contactar amb coordinació EREC, debatre, fer contactes amb el país i esperar que es demanés ajuda internacional.

En moments com aquells, es comú tenir moments d’activitat frenètica i moments d’eterna espera. Per això es important tenir l’engranatge ben preparat.  Amb la pressió de voler desplaçar-te al lloc en les primeres hores on l’esperança de trobar gent viva és major, és fàcil perdre la paciència. En molts aspectes, va servir per aprendre com són els “tempos” en aquestes situacions. Hi hauran coses que no depenen de nosaltres.

Finalment, va ser a través del contactes que teníem amb Bombers d’Hondures, que vam poder valorar l’entrada efectiva a Guatemala, ja que ells tenien un equip a la frontera llest per accedir a la zona tot i que el país encara no havia demanat ajuda internacional oficialment. En aquest punt, és interessant remarcar la importància dels acords bilaterals a través de contactes directes. Ja sigui amb el consolat, cossos d’emergència o inclús contactes personals. Es una tasca paral·lela que es desenvolupa des de l´EREC24 en el moment que es comença a valorar una emergència.

Després de valorar en quines condicions ens desplaçàvem i la disponibilitat dels socis, vam decidir enviar un grup reduït de personal amb molt poc material i sense gossos ja que aquests últims no ens serien útils en tractar-se d´una zona plena de cendra calenta. La missió, ajudar en les tasques de recuperació de cadàvers.

SEGUIM!

Aquesta experiència ha estat molt positiva i juntament amb les diferents emergències que hem anat seguint en els darrers mesos, ens ha ajudat a perfeccionar l’equip.

És una feina complexa, amb grans entrebancs i murs a vèncer però ens atrevim a dir que ens emociona pensar que anem pel bon camí. Cada cop que fem un seguiment, un simulacre o un exercici pràctic veiem com ens apropem una miqueta més a l’objectiu de ser un equip professional capaç de desplaçar-nos a l’altra punta del món malgrat la falta de personal, pressupost o els escassos recursos materials que de moment tenim.

I és que malgrat anar poc a poc, acabarem arribant molt lluny.