Aquest diumenge 30 de març vam donar el tret de sortida a les activitats de celebració del 25è aniversari d’Acció Solidària i Logística amb una caminada popular per Montserrat. La trobada va reunir una vintena de persones de totes les edats, que es van retrobar al punt de sortida amb ganes de gaudir d’un dia de natura, esport i retrobaments.
L’itinerari, dissenyat pel nostre voluntari inquiet i coneixedor de les muntanyes de Montserrat, en Joan Carles Mompel, va començar a Can Maçana i ens va portar per una ruta circular a través de la impressionant zona de les Agulles i dels Frares Encantats. Al llarg del recorregut, en Joan Carles ens va anar descobrint detalls i curiositats de la muntanya, fent que l’experiència fos encara més enriquidora.
A mig camí, vam fer una parada per esmorzar al Refugi Agulles “Vicenç Barber”, un moment perfecte per recuperar forces i compartir impressions. En total, la caminada va durar unes quatre hores, combinant trams d’exigència moderada amb moments de descans per admirar el paisatge. En arribar al punt final, vam culminar la jornada amb un dinar de germanor, compartint anècdotes i bones estones.
Va ser una jornada completa i molt especial: un dia radiant, un entorn espectacular i, sobretot, una gran companyia. Què més es pot demanar?
Si no vau poder venir, no us preocupeu! Aquest només ha estat el primer dels molts esdeveniments que tenim preparats per celebrar els nostres 25 anys. Seguiu-nos a les xarxes socials i als nostres canals de comunicació per no perdre-us res! La pròxima cita serà el 10 de maig, amb un concert solidari a Barcelona en col·laboració amb la Coral Càrmina. Reserveu-vos la data, us hi esperem!
Ahir al Congrès dels Diputats a Madrid es va llegir el manifest “‘No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa” coincidint amb la compareixença de Pedro Sànchez al Congrès en el ple dedicat a la despesa en defensa.
En una setmana més 16.000 persones i 800 entitats s’han adherit a aquesta iniciativa, entre les quals ASL. En aquest enllaç el podeu signar: https://forms.komun.org/manifiesto-contra-el-rearme-y-la-guerra-en-europa
Us deixem aquí el text del manifest:
Hi ha algú, a Europa o en qualsevol altra indret del món, que no vulgui defensar a les persones que estima d’una possible amenaça? Que no desitgi allunyar l’ombra terrible de la violència de la seva vida i la de la seva gent? Que no somiï amb un futur en el qual els seus fills i filles, els dels seus amics i veïnes puguin viure en pau, desenvolupar-se com a persones, tenir treballs dignes, habitar un planeta habitable, tenir un sostre sobre els seus caps, gaudir de la cultura o de les relacions socials enriquidores i constructives i viure vides lliures de tota mena de violències? La societat necessita la seguretat que dona tenir una sanitat i educació públiques de qualitat per a totes les persones, la joventut necessita una casa on viure, la nostra gent gran no vol veure perillar la seva pensió i, sobretot, no volem que els nostres fills i nets visquin l’horror de la guerra.
En quina mesura, exactament, contribueix a aquest futur en pau l’augment desenfrenat de la despesa militar que es proposen aprovar els governs europeus sense un debat ciutadà, sense transparència ni detall i amb urgència? Quina part d’aquests milers de milions anirà destinada a millorar l’educació, la sanitat, la terrible situació de l’habitatge, la precarietat en la cultura, l’harmonia mediambiental o la solidaritat internacional? No seria necessari invertir en majors esforços polítics i diplomàtics que davant les amenaces d’agressió busquin camins de diàleg encara no explorats?
És estúpid, simplista o naïf desitjar això, defensar la pau i la justícia social? És potser més intel·ligent, elaborat i madur creure que els vents de guerra, el llenguatge bel·licista i l’aposta per les armes portaran un futur millor?
No, no ens resignem a la guerra. El rearmament d’Europa no portarà la pau, no contribuirà a la distensió, sinó que ens acostarà encara més a la guerra. Els contextos militaristes solen anar acompanyats, a més, de retrocessos en drets, llibertats i polítiques socials, originen por i alarma social, escenari idoni per a normalitzar mecanismes de repressió i d’autoritarisme, com ja s’està començant a veure.
Ens preocupa que aquesta estratègia porti a una llarga guerra amb Rússia, que sabem que no és per a defensar el Dret Internacional Humanitari, la llibertat, els drets humans o per a protegir els més febles. Si fos així, l’actitud enfront de Netanyahu seria la mateixa que enfront de Putin. Aquesta Europa que calla o, pitjor encara, fa costat a Israel en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània i que fins i tot persegueix als qui ho denuncien, necessita redefinir clarament quins són aquests valors comuns la defensa dels quals es planteja com a justificació per al rearmament.
La ciutadania del nostre país ha demostrat àmpliament en el passat el seu compromís amb la pau i amb les polítiques antibel·licistes. Formen part de la nostra memòria col·lectiva recent les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra de l’Iraq impulsada de manera il·legal pel Govern de José María Aznar, el moviment de rebuig a la permanència del nostre país en l’OTAN que va arribar a mobilitzar més del 43% del vot emès en aquell llunyà referèndum, o el moviment de lluita contra el servei militar obligatori fins a la seva eliminació l’any 2001.
L’augment de la despesa militar europea -fins a 800.000 milions d’euros en quatre anys- anunciat per la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, es realitzarà a través d’un mecanisme d’excepcionalitat que evitarà el debat en els parlaments i, en general, la informació clara i detallada a la ciutadania europea.
No podem ni volem acceptar que els diners dels nostres hospitals públics, les nostres escoles i les nostres Universitats públiques, el nostre sistema d’atenció a la dependència, les nostres polítiques de protecció i de cobertura social per als moments de dificultat, de lluita contra el canvi climàtic o de protecció enfront d’emergències, de cooperació, vagin destinats a comprar tancs, fusells, caces i míssils per a la guerra, perquè així ho hagin decidit les elits bel·licistes que governen actualment Europa i els EEUU.
La veritable seguretat que necessitem és la seguretat vital que ens aporten amb la seva sola existència les nostres pensions públiques, els nostres metges i metgesses d’atenció primària, els nostres tractaments gratuïts en hospitals públics contra qualsevol dolència o malaltia que ens afecti, la nostra formació garantida en escoles i Universitats públiques que ens doten d’igualtat, el nostre sistema de beques, l’atur en cas de necessitat, l’Ingrés Mínim Vital, els nostres bombers i bomberes apagant incendis a les nostres muntanyes o rescatant gent als nostres pobles i ciutats quan es produeix una emergència, o el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques públiques feministes que avancin en la defensa i protecció dels drets de les dones i en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes.
Els climes bèl·lics es dissenyen en còmodes despatxos, però són els pobles els qui en paguen les conseqüències. Per això, aquest moment és d’extrema importància per a dissipar la tensió creixent i defensar un model de pau, de benestar social i d’ampliació de drets per a tots. El moment present requereix de responsabilitat, polítiques audaces, altura de mires i cultura de pau.
No ens resignem a la guerra, perquè no volem la pau dels cementiris, perquè la història ens demostra que l’únic camí realista per a aconseguir la pau no és militar, sinó polític. Posin-se a la feina i treballin per la pau, els hi ho exigim.
El passat divendres 21 de març vam tenir l’honor de compartir espai amb l’Associació Kala, una organització que, des del 2005, treballa per donar resposta a una realitat als carrers de Còrdova: la manca de recursos per als joves migrants que, en assolir la majoria d’edat, han de sortir dels centres de menors i es veuen abocats a viure al carrer. Aquesta situació no només limita les seves oportunitats de desenvolupament digne, sinó que suposa una greu vulneració dels seus drets humans.
L’Associació Kala compta amb un pis d’acollida a la ciutat, on aquests joves poden viure sense un límit temporal establert mentre es formen, troben la seva primera feina i adquireixen les eines necessàries per independitzar-se amb seguretat. Un cop aconseguida aquesta autonomia, deixen pas a altres joves que necessiten el mateix suport.
Per part nostra, vam tenir l’oportunitat de presentar el curtmetratge Piragua, Immigració i Racisme, que ofereix als assistents el testimoni d’un grup de joves senegalesos que debaten i expressen les seves opinions sobre la migració.
Va ser una trobada molt enriquidora, que va fomentar la col·laboració entre entitats, la comprensió de diferents realitats i la necessitat d’espais de diàleg per combatre la desigualtat sistèmica que pateixen les persones migrants. Aquestes desigualtats es manifesten en múltiples àmbits, des de la vulneració de drets humans fins a la discriminació i el racisme estructural.
Volem agrair a Núria Font i a la regidoria de cooperació per a realitzar aquests actes i poder seguir treballant per societats més justes i compromeses amb els drets de les persones.
El documental “Sunu Gaal (El Nostre cayuco)” es va presentar per primer cop al Centro Cultural M. Victoria Atencia de Màlaga el passat 14 de març. Ha estat dirigit per Josep T. París Castro, produït per Karavan Films i amb la participació d’Acció Solidària i Logística i ha participat en la secció oficial de gènere documental de la 28ena edició del Festival de Cinema de Màlaga.
“Sunu Gaal (El Nostre cayuco)” segueix les vides de diversos joves del Senegal a través de la mirada de la Mariatou, una noia de 18 anys que lluita per viatjar a Europa; l’Àrfa, un adolescent pescador; i l’Aliou, que fa apostes en línia per finançar el seu viatge. El documental ens mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del seu país, i de la fam de feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat. Coneixerem joves decidits, preparats i amb un objectiu clar: viatjar a altres països, tot i ser conscients que potser mai no hi arribaran.
Encara li espera un llarg recorregut per diferents festivals i esdeveniments, us anirem informant i esperem ben aviat poder-lo presentar als nostres municipis i seguir treballant el nostre projecte Relats Migrants.
Us informem que, degut a la previsió de pluja 🌧 pel diumenge 23 de març, ajornem la caminada a Montserrat per garantir una sortida segura i agradable per a tothom.
🎯 La nova data és el diumenge 30 de març!
Per motius d’organització, caldrà tornar a inscriure’s, encara que ja ho haguéssiu fet anteriorment. Podeu fer-ho a través d’aquest formulari:
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
