Entrevista a Miquel Bada
Miquel Bada, soci voluntari d’ASL, va ser co-responsable d’ASL del projecte del Corredor Humanitari (CH) a Ucraïna que es va dur a terme en dos moments del conflicte, durant el 2022 i 2023. Aquest corredor va servir per evacuar persones de les zones més calentes del conflicte i, en sentit contrari, subministrar equipament i ajuda humanitària a aquestes, per pal·liar els efectes de la guerra en la població resident. Després d’un any del segon corredor, expliquem els detalls del projecte i fem balanç amb en Miquel.
- En què consisteix un corredor humanitari? Quines han estat les principals zones d’actuació del corredor humanitari? Quines van ser les rutes utilitzades per evacuar persones?
Un corredor humanitari és una iniciativa que permet el pas segur de persones vulnerables afectades per una crisi humanitària des d’una zona de perill fins a un lloc segur. En el cas específic del Corredor Humanitari d’ASL, s’ha centrat en l’evacuació de famílies vulnerables afectades pel conflicte a Ucraïna fins a Polònia i Espanya.
Cal destacar que el corredor humanitari no només facilita l’evacuació de persones, sinó que també ofereix una oportunitat per transportar ajuda humanitària essencial a Ucraïna com equipaments mèdics, potabilitzadores d’aigua, aliments infantils i per nounats, entre d’altres.
Les principals zones d’actuació del Corredor Humanitari d’ASL s’han centrat en regions fortament afectades pel conflicte a Ucraïna, especialment a l’est i sud del país, com les ciutats de Zaporizhzhia, Mykolaiv, Kherson i Khàrkiv. Aquestes àrees han estat escenari de greus bombardejos i situacions d’emergència humanitària, i des d’aquí es va coordinar l’evacuació de famílies vulnerables.
Pel que fa a les rutes, les evacuacions es van realitzar majoritàriament per via terrestre amb autobusos, passant per Lviv com a punt clau de sortida d’Ucraïna cap a Polònia, principalment fins a ciutats com Varsòvia, Białystok i Augustów. Posteriorment, algunes de les persones desplaçades van ser reubicades a Espanya, on van continuar rebent assistència humanitària. Aquestes rutes van ser segures i planificades en coordinació amb entitats locals i internacionals per garantir l’arribada en bones condicions dels evacuats.
- Quines necessitats més prioritàries ha pogut assistir el corredor humanitari? Com s’ha realitzat l’acompanyament a les persones desplaçades?
El Corredor Humanitari ha cobert necessitats essencials com l’evacuació de famílies des de zones de conflicte cap a llocs segurs. Les necessitats prioritàries han estat: alimentació, sanitat, allotjament i suport psicològic i legal.
L’acompanyament es va realitzar des del moment de l’evacuació fins a l’arribada a les ciutats de destí, assegurant que tinguessin accés a aquests serveis essencials. A més, s’ha treballat de manera coordinada amb entitats locals per acompanyar les persones desplaçades durant tot el procés d’integració i adaptació al seu nou entorn.
- Com es van organitzar el corredor humanitari d’ASL? Quin ha estat el paper d’ASL? i de les altres entitats col·laboradores? Com va ser la coordinació entre aquestes?
El Corredor Humanitari d’ASL es va organitzar amb una estructura ben definida per assegurar la màxima eficàcia en les evacuacions i el subministrament d’ajuda humanitària. ASL va tenir un paper central en la planificació logística, coordinant el transport de persones des de les zones de conflicte fins a llocs segurs. A més, ASL va ser responsable del subministrament d’ajuda humanitària d’alt valor com equipament mèdic, potabilitzadores d’aigua i aliments infantils, gràcies al suport d’hospitals com Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge i Can Ruti, així com altres institucions.
Les altres entitats col·laboradores, com la Creu Roja, ACCEM i CEAR, van contribuir proporcionant allotjament, suport psicològic, legal i social als refugiats. La coordinació entre aquestes entitats va ser essencial per assegurar una resposta humanitària integral, i es va realitzar mitjançant reunions constants i plataformes digitals de treball conjunt per garantir la transparència i l’eficàcia de les operacions.
També ha estat clau el suport econòmic del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per a poder executar el projecte.
- Com a responsables del projecte, quina valoració feu del projecte? I quines dificultats i/o obstacles us veu trobar?
La nostra valoració del Corredor Humanitari és molt positiva. Malgrat els nombrosos desafiaments logístics i burocràtics, hem pogut evacuar prop de 1.000 persones vulnerables cap a llocs segurs a Polònia i Espanya, i transportar més de 40 tones d’ajuda humanitària essencial de la que s’han pogut beneficiar 1.500 persones mes. La col·laboració amb entitats locals, governs regionals i ONGs ha estat fonamental per garantir l’èxit del projecte.
Les dificultats i obstacles d’un corredor humanitari inclouen la coordinació logística, especialment en situacions de guerra, on les restriccions frontereres i la inestabilitat poden dificultar els trasllats. També hi ha desafiaments burocràtics, especialment amb l’evacuació dels nens orfes que ha implicat una burocràcia més complexa. La dependència de factors externs, com la disponibilitat de places i la situació en evolució del conflicte, pot generar imprevistos que requereixen adaptabilitat constant.
- Quina és la situació actual al país a nivell de desplaçaments de persones? En quina situació es troben les entitats humanitàries que segueixen treballant en el conflicte?
Actualment, el conflicte a Ucraïna segueix provocant desplaçaments massius de persones. Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), hi ha més de 6 milions de persones refugiades a Europa, i prop de 8 milions més desplaçades dins d’Ucraïna. Encara que algunes persones han tornat a les seves llars en regions relativament segures, les zones de conflicte actiu, com el sud i l’est del país, continuen generant desplaçaments forçats.
Les entitats humanitàries que segueixen treballant al país enfronten nombrosos reptes, incloent la seguretat de les seves operacions, la manca de recursos i l’accés limitat a certes àrees degut als combats. No obstant això, continuen proporcionant assistència essencial, com subministraments mèdics, aliments, i suport psicosocial, malgrat les condicions difícils. Aquestes organitzacions depenen en gran part de donacions internacionals i la cooperació entre països per poder seguir oferint la seva ajuda.
- Què és el dret a l’asil i com afecta al conflicte entre Rússia i Ucraïna? Quina és la vostra opinió sobre l’actuació de la UE en l’aplicació del dret d’asil en aquest conflicte en comparació a altres conflictes fora d’Europa?
El dret a l’asil és un principi fonamental del dret internacional que ofereix protecció a persones que fugen de persecucions, conflictes armats o violacions greus dels drets humans. En el cas del conflicte entre Rússia i Ucraïna, la Unió Europea ha implementat la Directiva 2001/55/CE del Consell, activant el mecanisme de Protecció Temporal per primera vegada. Aquest sistema permet als refugiats ucraïnesos residir, treballar i estudiar a la UE sense haver de passar pel procés llarg i burocràtic del dret d’asil tradicional, i els garanteix l’accés a serveis socials, sanitaris i educatius de manera immediata.
Tot i que aquesta resposta ha estat eficaç i ràpida en aquest cas, contrasta amb altres conflictes, com el de Síria o països africans, on l’aplicació del dret d’asil ha estat més restrictiva i lenta, i sovint les persones refugiades han hagut de travessar rutes perilloses per arribar a Europa. Aquesta diferència fa pensar si hi ha una discriminació en funció de l’origen geogràfic dels refugiats. És important que la UE treballi per garantir una resposta coherent i justa, independentment de la procedència dels sol·licitants d’asil.
