27 març 2025
Ahir al Congrès dels Diputats a Madrid es va llegir el manifest “‘No ens resignem al rearmament i a la guerra a Europa” coincidint amb la compareixença de Pedro Sànchez al Congrès en el ple dedicat a la despesa en defensa.
En una setmana més 16.000 persones i 800 entitats s’han adherit a aquesta iniciativa, entre les quals ASL. En aquest enllaç el podeu signar: https://forms.komun.org/manifiesto-contra-el-rearme-y-la-guerra-en-europa
Us deixem aquí el text del manifest:
Hi ha algú, a Europa o en qualsevol altra indret del món, que no vulgui defensar a les persones que estima d’una possible amenaça? Que no desitgi allunyar l’ombra terrible de la violència de la seva vida i la de la seva gent? Que no somiï amb un futur en el qual els seus fills i filles, els dels seus amics i veïnes puguin viure en pau, desenvolupar-se com a persones, tenir treballs dignes, habitar un planeta habitable, tenir un sostre sobre els seus caps, gaudir de la cultura o de les relacions socials enriquidores i constructives i viure vides lliures de tota mena de violències? La societat necessita la seguretat que dona tenir una sanitat i educació públiques de qualitat per a totes les persones, la joventut necessita una casa on viure, la nostra gent gran no vol veure perillar la seva pensió i, sobretot, no volem que els nostres fills i nets visquin l’horror de la guerra.
En quina mesura, exactament, contribueix a aquest futur en pau l’augment desenfrenat de la despesa militar que es proposen aprovar els governs europeus sense un debat ciutadà, sense transparència ni detall i amb urgència? Quina part d’aquests milers de milions anirà destinada a millorar l’educació, la sanitat, la terrible situació de l’habitatge, la precarietat en la cultura, l’harmonia mediambiental o la solidaritat internacional? No seria necessari invertir en majors esforços polítics i diplomàtics que davant les amenaces d’agressió busquin camins de diàleg encara no explorats?
És estúpid, simplista o naïf desitjar això, defensar la pau i la justícia social? És potser més intel·ligent, elaborat i madur creure que els vents de guerra, el llenguatge bel·licista i l’aposta per les armes portaran un futur millor?
No, no ens resignem a la guerra. El rearmament d’Europa no portarà la pau, no contribuirà a la distensió, sinó que ens acostarà encara més a la guerra. Els contextos militaristes solen anar acompanyats, a més, de retrocessos en drets, llibertats i polítiques socials, originen por i alarma social, escenari idoni per a normalitzar mecanismes de repressió i d’autoritarisme, com ja s’està començant a veure.
Ens preocupa que aquesta estratègia porti a una llarga guerra amb Rússia, que sabem que no és per a defensar el Dret Internacional Humanitari, la llibertat, els drets humans o per a protegir els més febles. Si fos així, l’actitud enfront de Netanyahu seria la mateixa que enfront de Putin. Aquesta Europa que calla o, pitjor encara, fa costat a Israel en el seu genocidi a Gaza i Cisjordània i que fins i tot persegueix als qui ho denuncien, necessita redefinir clarament quins són aquests valors comuns la defensa dels quals es planteja com a justificació per al rearmament.
La ciutadania del nostre país ha demostrat àmpliament en el passat el seu compromís amb la pau i amb les polítiques antibel·licistes. Formen part de la nostra memòria col·lectiva recent les multitudinàries manifestacions en contra de la guerra de l’Iraq impulsada de manera il·legal pel Govern de José María Aznar, el moviment de rebuig a la permanència del nostre país en l’OTAN que va arribar a mobilitzar més del 43% del vot emès en aquell llunyà referèndum, o el moviment de lluita contra el servei militar obligatori fins a la seva eliminació l’any 2001.
L’augment de la despesa militar europea -fins a 800.000 milions d’euros en quatre anys- anunciat per la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, es realitzarà a través d’un mecanisme d’excepcionalitat que evitarà el debat en els parlaments i, en general, la informació clara i detallada a la ciutadania europea.
No podem ni volem acceptar que els diners dels nostres hospitals públics, les nostres escoles i les nostres Universitats públiques, el nostre sistema d’atenció a la dependència, les nostres polítiques de protecció i de cobertura social per als moments de dificultat, de lluita contra el canvi climàtic o de protecció enfront d’emergències, de cooperació, vagin destinats a comprar tancs, fusells, caces i míssils per a la guerra, perquè així ho hagin decidit les elits bel·licistes que governen actualment Europa i els EEUU.
La veritable seguretat que necessitem és la seguretat vital que ens aporten amb la seva sola existència les nostres pensions públiques, els nostres metges i metgesses d’atenció primària, els nostres tractaments gratuïts en hospitals públics contra qualsevol dolència o malaltia que ens afecti, la nostra formació garantida en escoles i Universitats públiques que ens doten d’igualtat, el nostre sistema de beques, l’atur en cas de necessitat, l’Ingrés Mínim Vital, els nostres bombers i bomberes apagant incendis a les nostres muntanyes o rescatant gent als nostres pobles i ciutats quan es produeix una emergència, o el desenvolupament i posada en pràctica de polítiques públiques feministes que avancin en la defensa i protecció dels drets de les dones i en la lluita per l’erradicació de les violències masclistes.
Els climes bèl·lics es dissenyen en còmodes despatxos, però són els pobles els qui en paguen les conseqüències. Per això, aquest moment és d’extrema importància per a dissipar la tensió creixent i defensar un model de pau, de benestar social i d’ampliació de drets per a tots. El moment present requereix de responsabilitat, polítiques audaces, altura de mires i cultura de pau.
No ens resignem a la guerra, perquè no volem la pau dels cementiris, perquè la història ens demostra que l’únic camí realista per a aconseguir la pau no és militar, sinó polític. Posin-se a la feina i treballin per la pau, els hi ho exigim.
26 març 2025
El passat divendres 21 de març vam tenir l’honor de compartir espai amb l’Associació Kala, una organització que, des del 2005, treballa per donar resposta a una realitat als carrers de Còrdova: la manca de recursos per als joves migrants que, en assolir la majoria d’edat, han de sortir dels centres de menors i es veuen abocats a viure al carrer. Aquesta situació no només limita les seves oportunitats de desenvolupament digne, sinó que suposa una greu vulneració dels seus drets humans.
L’Associació Kala compta amb un pis d’acollida a la ciutat, on aquests joves poden viure sense un límit temporal establert mentre es formen, troben la seva primera feina i adquireixen les eines necessàries per independitzar-se amb seguretat. Un cop aconseguida aquesta autonomia, deixen pas a altres joves que necessiten el mateix suport.
Per part nostra, vam tenir l’oportunitat de presentar el curtmetratge Piragua, Immigració i Racisme, que ofereix als assistents el testimoni d’un grup de joves senegalesos que debaten i expressen les seves opinions sobre la migració.
Va ser una trobada molt enriquidora, que va fomentar la col·laboració entre entitats, la comprensió de diferents realitats i la necessitat d’espais de diàleg per combatre la desigualtat sistèmica que pateixen les persones migrants. Aquestes desigualtats es manifesten en múltiples àmbits, des de la vulneració de drets humans fins a la discriminació i el racisme estructural.
Volem agrair a Núria Font i a la regidoria de cooperació per a realitzar aquests actes i poder seguir treballant per societats més justes i compromeses amb els drets de les persones.
24 març 2025
El documental “Sunu Gaal (El Nostre cayuco)” es va presentar per primer cop al Centro Cultural M. Victoria Atencia de Màlaga el passat 14 de març. Ha estat dirigit per Josep T. París Castro, produït per Karavan Films i amb la participació d’Acció Solidària i Logística i ha participat en la secció oficial de gènere documental de la 28ena edició del Festival de Cinema de Màlaga.
“Sunu Gaal (El Nostre cayuco)” segueix les vides de diversos joves del Senegal a través de la mirada de la Mariatou, una noia de 18 anys que lluita per viatjar a Europa; l’Àrfa, un adolescent pescador; i l’Aliou, que fa apostes en línia per finançar el seu viatge. El documental ens mostra una joventut conscient del racisme a Europa, del nou colonialisme que saqueja els recursos del seu país, i de la fam de feminisme d’una generació de noies que reclama més llibertat. Coneixerem joves decidits, preparats i amb un objectiu clar: viatjar a altres països, tot i ser conscients que potser mai no hi arribaran.
Encara li espera un llarg recorregut per diferents festivals i esdeveniments, us anirem informant i esperem ben aviat poder-lo presentar als nostres municipis i seguir treballant el nostre projecte Relats Migrants.
22 març 2025
Hola, caminaires!
Us informem que, degut a la previsió de pluja 🌧 pel diumenge 23 de març, ajornem la caminada a Montserrat per garantir una sortida segura i agradable per a tothom.
🎯 La nova data és el diumenge 30 de març!
Per motius d’organització, caldrà tornar a inscriure’s, encara que ja ho haguéssiu fet anteriorment. Podeu fer-ho a través d’aquest formulari:
👉 https://forms.gle/XDiLxE9EoCVAiyu7A
📍 Punt de trobada: a les 9:00 h al pàrquing de Can Maçana (Montserrat)
🥪 Porteu esmorzar, aigua, roba i calçat còmode.
📸 I sobretot, moltes ganes de caminar, riure i gaudir de la natura!
Gràcies per la vostra comprensió i fins ben aviat! 💚
Us hi esperem amb il·lusió!🌿✨
21 febr. 2025
🗓Data: 23 de març de 2025
📍Lloc de trobada: Pàrquing de Can Maçana (Montserrat)
⏰Hora d’inici: 9:00 h
🚶Recorregut: Zona Agulles i Frares de Montserrat
📏Distància: 9 km |
⛰Desnivell: +395 m
🟢Dificultat: Mitjana/Baixa
⏳Durada estimada: 3-4 hores
INSCRIPCIONS obertes fins al 20 de març a través de:
Formulari Inscripció: https://bit.ly/25aniversari
📩 Contacte: info@asl.ong
📞 Telèfon: 623 06 89 22
⚠️Important:
Cal tenir assegurança per realitzar l’activitat. ASL la pot tramitar per qui no en disposi (pagament previ).
Porteu roba i calçat adequats.
Opcional: Dinar a la zona de pícnic de Can Maçana després de la
caminada.
🥾 Vine a gaudir de la natura i a celebrar aquest gran aniversari amb nosaltres!
20 des. 2024
12 de desembre del 2024,
Benvolguts/des voluntaris, voluntàries, persones i entitats que ens heu donat suport en la nostra actuació a Paiporta i heu estat al corrent de les nostres activitats,
Avui tanquem la nostra participació en l’actuació que hem executat a l’Ateneu Musical i Mercantil de Paiporta. Creiem que la nostra activitat ha estat molt necessària i efectiva en aquest primer mes després de la catàstrofe que es va produir el passat 29/10/2024 i, en aquests moments, que les ciutats comencen a recobrar certa normalitat (molt lluny d’una normalitat real) cedim la nostra gestió a persones voluntàries que han col·laborat en el projecte i a la Junta de l’Ateneu per tal de seguir amb la tasca el temps que creguin necessari.
Estem profundament agraïts a tots les persones que heu format part del projecte, especialment als veïns i veïnes del barri i les persones voluntàries que s’han desplaçat per sumar esforços en el projecte, s’han creat vincles molt especials gràcies a la convivència i a la feina conjunta. També la Junta de l’Ateneu de Paiporta i les persones més properes a aquest que van creure que l’espai havia de servir a la comunitat. Ha estat possible reconstruir un espai ple de runa i destrucció en un espai de refugi, descans i vida.
Tot això no hagués estat possible si moltes persones, col·lectius i entitats de Catalunya ens haguéssiu confiat en la nostra tasca i ens hagueu donat suport econòmic. Aquest suport és tant necessari com el treball sobre el terreny, sense vosaltres al nostre costat, teixint xarxes de suport i de complicitat, la nostra tasca no hagués pogut anar més enllà d’una setmana.
En aquests moments, amb tots aquestes esforços units, hem estat capaços de:
- Retirada de residus i neteja de la planta baixa de l’Ateneu Musical i Mercantil de Paiporta.
- Habilitació de l’espai buit en un menjador social i un punt d’abastiment de productes de primera necessitat.
- Col·laboració amb World Central Kitchen en la gestió del menjador social.
- Esgotament d’aigua del pàrquing de l’Ajuntament de Paiporta.
- Retirada de residus i neteja del Mercat Municipal de Paiporta.
- Buidatge d’aigua d’ascensors de finques particulars.
- Reparacions del sistema elèctric i de calderes en diversos domicilis a Paiporta.
- Repartiment d’electrodomèstics als veïnes i veïnes del barri.
- Transport de material sanitari de l’Hospital Clínic de Barcelona per a Protecció Civil de Torrent.
- Transport i repartiment de material tècnic disponible al magatzem d’ASL.
- 27 voluntaris desplaçats més els voluntaris locals en 10 grups.
- 15 entitats i col·lectius col·laboradors.
- 37 donacions rebudes per part de particulars.
La fi de la nostra participació en el projecte no és un punt i final, no ens acomiadem definitivament de Paiporta ni de l’Horta Sud. La situació segueix sent dramàtica en molts aspectes però la nova realitat requereix d’altres intervencions per part nostra i ASL ha d’estar a punt. Iniciem un procés de revisió de tota la feina realitzada i la preparació per a d’altres actuacions on podem aportar la nostra experiència. Per això, demanem que totes les persones implicades en el projecte, seguiu connectades als canals d’informació de l’entitat, des d’aquests informarem dels nous projectes i de ben segur que us necessitarem, ja que sense vosaltres tampoc haguéssim arribat fins on hem arribat.
Si ens coneixeu ja sabeu que som ferms defensors de la capacitat d’incidència de les petites iniciatives per canviar la realitat de les persones. La suma d’aquestes iniciatives transformen societats i en aquesta catàstrofe tant propera s’ha pogut veure clar, on no hi arribaven les administracions, arribaven les persones.
Moltes gràcies per la vostra confiança,
Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món. – E. Galeano
Agustí Pallarès Vaqué
President d’ASL
