Aquest setmana xerrem amb una de les persones que porta més temps vinculada a Acció Solidària i Logística, la Diana Calderón. A continuació hi trobareu la recol·lecció de tots aquests anys. No us la perdeu!
Quan vas començar a treballar per Acció Solidària i Logística?
Vaig començar a treballar per ASL el febrer del 2007, ja porto gairebé 15 anys i mig col·laborant amb ASL. Això es va donar per què aleshores jo treballava al cos de bombers de Choloma, amb qui ASL ja tenia relacions de suport internacional arrel del que va succeir l’any 98 amb l’huracà Mitch. Jo feia d’administradora al cos de bombers i va entrar un projecte d’ASL per construir un dispensari mèdic. Em vaig acabar fent càrrec del projecte. D’aquesta experiència va sorgir la possibilitat de col·laborar directament amb ASL i no m’ho vaig pensar dues vegades!
Quin balanç fas després de tots aquests anys amb ASL?
La veritat és que aquests quinze anys i mig han sigut un cúmul d’experiències bones i d’algunes de no tan bones. En general ha resultat ser un aprenentatge en diferents àmbits, tant en el personal com el professional. M’ha ajudat a créixer en molts aspectes de la meva vida. Una de les millors coses de treballar per ASL és que a través de l’ONG hem pogut arribar a gent molt necessitada. Veure que l’ajuda que proveïm genera els seus fruits és molt gratificant.
En què consisteix la teva feina?
Com diem aquí a Hondures, sóc una “multi-usos”. Puc fer tot el que sigui necessari en un moment determinat. Però bàsicament, la meva feina consisteix en dirigir projectes d’ajuda en general, ja sigui d’infraestructures, condicionament o suport en emergències per desastres naturals. Incloent-hi també la part administrativa, logística i financera en coordinació amb la part de projectes que es porta des de Catalunya.
Què t’aporta treballar per ASL?
Jo diria que ser responsable dels projectes d’ASL a Hondures em dóna l’oportunitat de conèixer les diferents realitats del meu país. Em permet creure que si unim esforços podem canviar la vida d’aquestes persones tan necessitades. També em dona l’oportunitat d’ensenyar als meus fills que podem ser millors ciutadans, que podem i hem d’ajudar a qui més ho necessita.
Sens dubte, és una lliçó per a totes i tots. Parlem dels diversos projectes d’ASL a Hondures. Quin impacte tenen els projectes que tan celebres?
L’impacte dels projectes que nosaltres realitzem a Hondures és bastant significatiu. Les àrees on treballem són molt remotes i la necessitat de les comunitats per rebre serveis bàsics és enorme. Estem parlant de coses tan bàsiques com l’accés a l’educació o a la salut. ASL arriba a llocs molt remots on, generalment, les autoritats no poden arribar-hi o directament s’obliden d’elles per la distància a la que es troben.
Així doncs, nosaltres intentem arribar a aquests llocs i és per això que els nostres percentatges d’impacte són tan positius. Aportem un plus molt important al desenvolupament d’aquestes comunitats perquè puguin créixer amb garanties.
Què milloraries de la implementació dels projectes d’ASL?
Dins de les millores per la implementació de projectes de cooperació al desenvolupament… doncs posaria una mica més de pressió a les municipalitats, exigir-les a fer actes per comprometre’s a donar suport constant als projectes un cop finalitzats. Fer convenis sense data de caducitat per garantir el desenvolupament del projecte sense importar de qui estigui al càrrec de la corporació municipal.
A la comunitat, d’entrada demanaria com a requisit per rebre ajudes d’ASL, la formació d’un equip de treball on poder involucrar totes les veus de la comunitat. Es necessiten habitants actius, membres de la municipalitat o representants de les institucions voluntàries amb el propòsit de vetllar i coordinar la responsabilitat del projecte. Un cop acabat el projecte, s’hauria de garantir la seva continuïtat.
Posats a demanar, m’agradaria que ASL tornés a reprendre els enviaments de personal qualificat a les àrees d’educació que pugui implementar projectes curts, específics que puguin beneficiar a nens i pacients, com podrien ser tallers, estudis amb propòsit d’enriquir els coneixements del personal local. Avui en dia és important considerar que la captació del personal a àrees específiques que puguin enfortir l’execució dels projectes amb estratègies avantguardistes.
Té molt sentit. Seria bo treballar en aquesta línia.
Exacte. Dins dels punts que he mencionat anteriorment, per la millor de la implementació dels projectes, també estendre la mà per a tots aquests col·lectius puguin ajudar-nos a assegurar la sostenibilitat dels projectes. També es podria exigir el que són “punts d’acta” a les municipalitats on es comprometin a assignar una quantitat de diners per la contractació de personal, segons sigui el cas, i que no sigui només un compromís parlat.
La població és conscient de la importància o el servei d’aquests projectes de cooperació al desenvolupament?
En moltes ocasions, i no hauria de ser així. No hi ha consciència de la importància dels projectes o de l’impacte que poden tenir un projecte sobre els mateixos beneficiaris. Per això, el que són les xerrades de sensibilització serien una bona opció, tant per la població local com per personal d’ASL per generar credibilitat.
Alleugerim una mica la conversa. Deuen haver-hi molts records positius després de tants anys.
És clar que sí! Però bàsicament tot es centra als dies que acabem els projectes. Sempre que finalitza una obra m’omplo de satisfacció. Veure les cares felices dels nens, nenes i els seus pares, és impagable. Estàs fent el seu somni realitat. Aleshores tinc aquests records feliços, m’abracen, m’agraeixen la feina feta per haver-los ajudat a través d’ASL.
Les persones beneficiàries m’ho agraeixen i es senten infinitament agraïdes perquè de no haver intervingut ASL no haurien pogut complir el seu somni.
I alguna anècdota divertida?
N’hi ha moltes! Però sens dubte, un dels moments més divertits va ser la inauguració de la primera escola a Cofradía. En Joan Mora, vicepresident d’ASL, va assistir-hi. Hi havia tota una festivitat programada per commemorar l’ocasió. Una d’aquestes activitats era un ball folklòric típic del país. La representant del departament d’educació va convidar el Joan a ballar. Malgrat les seves reticències, la llicenciada el va obligar a sortir al mig de la dansa i tinc el record d’ell fent l’esforç d’imitar el ball. Se m’escapa el riure ara mateix mentre t’ho explico! És un dels moment més divertits!
Una història d’allò més entretinguda. Només em queda donar-te les gràcies per tota la teva feina, Diana.
Només vull agrair enormement a ASL i tot el personal involucrat per haver fet realitat el que per molts era impossible. Gràcies per haver-me fet part d’aquesta aventura. I encara que de tant en tant les coses semblin difícils, casi impossibles o insostenibles, jo animo a ASL per què mai deixi de fer-ho. Al final del dia, el resultat val la pena. Així que: PER MOLTS ANYS MÉS!
