Bones notícies pels qui vau jugar la Grossa amb nosaltres! El número 14426 ha sigut premiat amb 1€ per butlleta. Per tant, els qui vau comprar alguna de les butlletes de loteria d’ASL podreu recuperar aquests diners.
Els o les qui volgueu recuperar aquests diners, dirigiu-vos a la persona que us va vendre la loteria o bé contacteu amb la nostra oficina de La Vagoneta:
? info@asl.ong ? 93 660 79 62 ? Edifici La Vagoneta, Plaça de la Pau s/n 08960 Sant Just Desvern (BARCELONA)
Gràcies per jugar amb ASL i contribuir a ajudar-nos a realitzar els nostres projectes. Gràcies per la vostra solidaritat!
Tu vas viure molt de prop el naixement d’aquesta ONG. Com va sorgir la idea de fundar una ONG des del cos de bombers?
Com no podia ser d’una altre manera, la idea va ser de l’Agustí (president d’ASL), qui sempre ha estat un cul inquiet. Quan va tornar de la crisi a Ruanda, ens va proposar a uns quants bombers, que a la vegada som amics, de formar un grup com a ONG per donar resposta a tanta necessitat que hi ha al tercer i quart món. Corria l’any 1999. Érem quatre gats, però amb molta il·lusió.
En aquests darrers anys heu realitzat tant projectes d’emergència com de cooperació al desenvolupament. Quina de totes les intervencions ha estat la més satisfactòria per tu?
La que recordo amb més afecte va ser la que vaig fer als bombers de San Pedro Sula (Hondures) al 2002. Vaig estar uns deu dies donant formació en rescat urbà i vadeo de rius a més d’excarceració en vehicles accidentats. Era tanta la feina que sovint m’oblidava de menjar. Vaig tornar a casa amb uns quants quilos de menys, he, he ,he.
De fet, i crec que els meus companys estaran d’acord, les diverses intervencions a Hondures han estat plenes satisfactòriament. Hem fet de tot: Construcció de dispensaris mèdics amb sales per a parts, millora d’aules i biblioteques, enviament de màquines per millorar el treball de les persones, equipaments pels bombers hondurenys, etc.
I la més difícil?
Sens dubte, l’emergència i posteriors treballs de desenvolupament a Nepal després dels terratrèmols del 2015.
Des d’aquell moment i fins ara, continuem treballant a la zona.
Què creus que diferencia ASL de la resta d’ONGs?
ASL és una organització petita, on tothom es coneix. Som amics, companys i voluntaris, tot a la vegada. El grau d’implicació dels seus membres és alt i sovint familiar. Tota ajuda de qualsevol company o companya és sempre benvinguda.
NEPAL
Com a coordinador del projecte del Nepal, què ens pots dir d’aquell país i de les seves necessitats després del terratrèmol del 2015?
Nepal abans dels terratrèmols ja era un país pobre. No obstant això, ple d’encant i que no deixa indiferent al viatger. La seva cultura, els paisatges, la gent… senzillament meravellós.
Després dels dos terratrèmols consecutius a l’abril i al maig, on es xifra en gairebé 10.000 persones mortes i desenes de milers de ferits, a més de la pèrdua de gran quantitats d’edificis catalogats per la UNESCO, era evident que les seves necessitats al tractar-se d’un país dels considerats pobres, s’havien multiplicat exponencialment.
Molta gent ho havia perdut tot: casa, família, estris. Calia proveir-los d’aixopluc, menjar i roba.
Els nostres voluntaris que es van desplaçar a la zona en l’ajuda a l’emergència, van dedicar-se a construir refugis temporals amb xapa metàl·lica, bambú i lones, demolicions controlada d’edificis en mal estat, repartiment d’aliments, etc.
Posteriorment calia ajudar a la reconstrucció i ASL va enviar equips de voluntaris en el 2016 i 2017.
Hospital ortopèdic Khagendra, Nepal 2018
Crec que aquest projecte a l’hospital ortopèdic és necessari i confio en que els usuaris d’aquest centre sapiguen valorar els esforços que ASL està dedicant i mantinguin una continuïtat sobre el que se’ls hi ha explicat i ensenyat
Com valores la última intervenció realitzada al Nepal a l’hospital ortopèdic Khagendra?
A l’hospital ortopèdic “Khagendra” venim col·laborant des de el 2016. Al principi ajudant a refer algunes instal·lacions bàsiques com el proveïment d’aigua calenta a través de plaques tèrmiques fetes malbé pels terratrèmols, així com millora de lavabos i espais comuns.
A través d’aquestes primeres intervencions, vam veure la precarietat en la que vivien els usuaris d’aquest centre: deficient assistència higiènico-sanitària, alimentació incorrecta, instal·lacions en mal estat. Tenint en compte que parlem de persones amb tetraplègies, paraplègies, amputacions, paràlisis cerebral, etc. Calia una ràpida actuació.
Vam començar a proveir-los de material sanitari i bolquers per pal·liar les necessitats més bàsiques.
Finalment, vam decidir fer una actuació més contundent i per això vam dissenyar un projecte ambiciós el qual pretén, per una banda, millorar l’assistència sanitària i higiènica i, per una altra, potenciar la vessant socio-cultural i de capacitació dels usuaris. Amb aquests objectius enviem dues infermeres i una educadora social, per treballar els diferents camps previstos.
Crec que aquest projecte a l’hospital ortopèdic és necessari i confio en que els usuaris d’aquest centre sapiguen valorar els esforços que ASL està dedicant i mantinguin una continuïtat sobre el que se’ls hi ha explicat i ensenyat.
Quines són les perspectives de futur envers aquest projecte? Continuareu treballant al país? De quina manera?
En principi tenim prevista una segona fase cap a la primavera del proper any, que seria la continuïtat del treball ja desenvolupat, així com la consolidació de tècniques higiènic-sanitàries i socio-educatives ja implantades. Per això, comptem amb personal nepalí contractat i aliè a l’hospital, que ens informa periòdicament de si s’apliquen les tècniques i maniobres descrites per les nostres voluntàries i si el personal sanitari del centre i els mateixos usuaris fan un ús correcte dels materials allí dipositats.
ASL
Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?
Per a mi és molt gratificant participar en les activitats que ASL té en marxa. Quan fas de voluntari desplaçat en algun projecte i veus que el que fas, poc o molt, repercuteix directament en persones vulnerables que ho estan passant malament i veus els seus somriures vers a tu, t’omple d’alegria.
Tanmateix, quan em toca ajudar als companys i companyes a carregar caixes per algun enviament o haig de participar un diumenge al matí en alguna fira solidària, procuro gaudir del que faig i de la companyia de les persones que m’envolten.
En lo professional, aquestes activitats m’han ajudat a veure les coses amb més amplitud de mires, a ser més tolerant i empàtic vers les persones que tens a prop.
De vegades, la suma de petites organitzacions cap a un mateix objectiu ens fa adquirir una capacitat de resposta inimaginable
Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament?
Malauradament el món està necessitat d’ajuda, sobretot als països més vulnerables i en vies de desenvolupament. Hi ha emergències a les quals les grans ONG’s no arriben a donar resposta, o no del tot, o emergències petites que poden passar desapercebudes. De vegades, la suma de petites organitzacions cap a un mateix objectiu ens fa adquirir una capacitat de resposta inimaginable. El mateix succeeix en temes de cooperació al desenvolupament, on les petites ONG’s poden focalitzar millor parcel·les d’actuació en llocs concrets i a l’escala que per si mateixa pugui assolir.
Cal recordar que la sinèrgia de petites organitzacions acostuma a donar molt bons resultats.
El passat mes de Novembre, tres voluntàries d’ASL van viatjar al Nepal per realitzar unes formacions en matèria de cures i ocupació amb les infermeres i usuaris de l’hospital ortopèdic de Katmandu
El passat mes de Novembre, tres voluntàries d’Acció Solidària i Logística van viatjar al Nepal per treballar en l’hospital ortopèdic Kagendra de Katmandú, a on ASL hi intervé des de l’any 2017.
L’objectiu del viatge ha estat el de continuar dotant de formació, així com de material i recursos, al personal i pacients del centre. Les tres voluntàries, amb formació en infermeria i treball social, han realitzat diferents sessions formatives en matèria de cures, sanitat i ocupació, tant amb les infermeres del centre com amb els pacients.
Durant l’últim viatge solidari al Nepal, organitzat l’abril del 2018, ASL va detectar que el personal que treballava a l’hospital no tenia la formació òptima per atendre correctament als i les pacients del centre.
Tanmateix, malgrat que molts dels usuaris del l’hospital tenien capacitats i interès per realitzar activitats de lleure i d’autoocupació, aquests no comptaven amb cap mena de programa ocupacional.
És per això que l’última intervenció d’ASL al terreny s’ha basat en dues branques d’actuació:Formació i millores en matèria sanitària i d’infermeria i potenciació de la part socioeducativa i ocupacional al centre.
En aquest viatge, a més, les voluntàries van enviar material sanitari i ortopèdic a l’hospital. Gran part del material s’ha basat en donacions, així com en la recollida de medicaments que es va fer el passat 30 de març amb l’alumnat de l’escola Natzaret a diferents farmàcies d’Esplugues.
Aprofitant el viatge, les voluntàries també es van desplaçar a la residència d’invidents Akkare, l’edifici de la qual va ser reconstruït per ASL després del terratrèmol del 2015.
ASL col·labora al Nepal des dels terratrèmols del 2015, quan l’ONG va viatjar al terreny per ajudar en la reconstrucció i apuntalament d’edificis, construcció i ajut humanitari de primera necessitat.
La intervenció d’ASL al Nepal es realitza en cooperació amb la Fundació Petit Món, qui treballa al terreny per afavorir la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables.
Arran de les diferents estades del personal d’ASL al Nepal, l’ONG ha pogut conèixer de prop la realitat de l’Hospital Ortopèdic Kagendra de Katmandu. En aquest centre, hi ha un mòdul destinat a la població discapacitada sense recursos, on actualment hi viuen 73 persones en situació precària, mancats d’una atenció higiènica i sanitària òptima, una alimentació adequada i una infraestructura adaptada a les seves necessitats.
Aquesta acció ha estat possible gràcies als i les donants particulars, a la Farmàcia Selva de Ripollet, a l’Ajuntament de Sant Just i a la UPF Solidària.
Acció Solidària i Logística col·labora amb el cos de bombers Viña del Mar de Santiago de Xile
El passat mes d’octubre, el nostre company Enric Martín va viatjar a Xile, a on va entregar les donacions de material realitzades per algunes dotacions de Bombers de la Generalitat.
El material enviat va consistir en eines de rescat hidràuliques per intervencions d’excarceració (rescat vehicular i acccidents de trànsit): Una pinça multi ús, el motor i la connexió pel motor amb pinça.
Tanmateix, durant la seva estada l’Enric va realitzar unes formacions amb el cos de bombers Viña del Mar de Santiago de Xile, a on van tractar tècniques de seguretat i excarceració.
El cos de bombers Viña del Mar va entregar una placa al voluntari com a reconeixement a ASL per la seva aportació.
La Laura Orozko és educadora social i rescatadora aquàtica, l’any 2016 va començar a col·laborar com a voluntària amb Acció Solidària i Logística, quan es trobava treballant a Lesbos durant la crisi de les refugiades.
Des de llavors ha participat com a voluntària amb l’ONG a Grècia, Nepal, Líban i Moçambic. A més, ha col·laborat en les diferents campanyes de sensibilització i promoció de l’ONG tant a Catalunya com a Andalusia, d’on és originària i a on viu actualment.
Des de quan ets voluntària d’ASL? Què et va motivar a col·laborar amb l’ONG?
Sóc voluntària d’ASL des del 2016. Els vaig conèixer quan estava treballant a Lesbos. Jo estava treballant amb una altra ONG rescatant gent al mar, durant el mes d’abril d’aquell mateix any. Europa havia tancat fronteres i, juntament amb altres companys, ens preguntàvem què estava passant amb aquesta gent un cop arribava a terra, als camps de refugiats. Així, vam decidir marxar cap a Idomeni i vam estar ajudant als bombers d’ASL. Des d’aquell moment, em va convèncer el seu bon fer i la seva transparència com ONG, així que vaig decidir unir-me a ells.
En quins projectes de cooperació i/o emergències has participat? Tant com a voluntària enviada com des del teu territori.
Amb ASL vaig començar directament en el terreny, a Idomeni. Vam estar ajudant en el repartiment de menjar als refugiats. Després, l’any 2017, vaig conèixer al responsable del Nepal (en Joan Carles) i em vaig apuntar per viatjar al país al maig amb ells. Vam anar a ajudar en la construcció d’un centre per a nens invidents a Akkare.
Des d’aquell moment, la meva vinculació amb el Nepal i amb ASL ha estat completa. Aquí a Espanya he treballat en tasques de recollida de fons, assistència durant les fires, creació de nous projectes a Katmandú, recollida de material sanitari i socioeducatiu, representació a Sant Pere de Ribes en programes de sensibilització en instituts, venta de loteria, xerrades informatives …
L’any 2017 vaig estar al Líban, als camps de refugiats Sirià-Palestins. Vam viatjar allà per fer una avaluació sobre la viabilitat de millorar l’aigua potable. Finalment no vam poder dur a terme la nostra intervenció per problemes polítics i logístics amb el país.
El 2018 vaig coordinar, juntament amb en Joan Carles, un viatge solidari al Nepal amb persones externes a l’ONG per tal que coneguessin el país i els projectes que realitzem. En aquell viatge vam poder portar més de 360 kg d’ajuda.
Enguany he viatjat a Moçambic per a una intervenció d’emergència després del cicló, amb l’objectiu de tancar uns pous d’aigua i col·locar unes bombes d’extracció manual. A més, actualment coordino, conjuntament amb el meu company Joan Carles, la part socioeducativa del projecte de l’hospital ortopèdic Kagendra, a Katmandú (Nepal) i represento a l’ONG a Andalusia.
MOÇAMBIC
En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic?
A Moçambic el meu paper va ser el de coordinar els fons per tancar el major nombre de pous possibles, analitzar-ne l’aigua i col·locar les bombes d’extracció manual.
Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar?
És un país amb molta falta de recursos i molta pobresa i això ho complica tot. Al ser una intervenció d’emergència, la informació abans de sortir no és tan completa com t’agradaria i, un cop allà, cal ser resolutiu amb el que hi ha i treure la feina endavant. El ritme de treball en aquests països també és diferent a causa de la calor i d’altres factors culturals, i això ho alenteix tot. Cal tenir paciència i capacitat d’adaptació positiva.
Com va ser l’acollida per part de la gent local?
Molt bona, és la contrapartida en aquests països. La gent és meravellosa i encara que tinguem cultures tan diferents, si actues amb respecte cap a ells sempre trobes un somriure de tornada.
No podem canviar grans coses, però les petites coses són les que canvien el món
Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què?
Sóc molt exigent i crec que sempre es pot fer més i millor, però crec que vam fer, juntament amb la meva companya, una bona feina i que moltes persones ara podran tenir una vida una mica més fàcil gràcies a això.
Som una ONG petita i familiar i no podem canalitzar aigua per tal que arribi a les seves aixetes, però sí podem ajudar-los per fer que cap nen caigui dins d’un pou o per a que els hi resulti més fàcil extreure l’aigua amb la bomba per tal que no ho hagin de fer amb galledes, o sigui que estic satisfeta. No podem canviar grans coses, però crec que les petites coses són les que canvien el món.
NEPAL
En què consisteix la vostra propera acció a l’hospital ortopèdic de Kathmandu, al Nepal?
En millorar les condicions de vida dels usuaris que hi viuen. Aquest objectiu comporta dos plans d’intervenció, una sanitària i una altra socioeducativa. Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna. Viatgem per aportar un petit gra de sorra en el seu dia a dia, no pretenem molt més de moment. La part sanitària s’encarregarà de millorar la higiene i formar les infermeres per reciclar els seus coneixements. A la part socioeducativa, volem crear un espai on puguin realitzar treballs ocupacionals, rehabilitadors i de lleure. També volem formar alguns responsables perquè aquesta aula-taller funcioni sense la nostra presència.
Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna
Creus que aconseguireu els objectius proposats?
Sabem que és molt complicat canviar alguns hàbits interns: Com l’ordre, la neteja … A més, estem parlant de persones discapacitades, fet que complica molt més els objectius. Però el projecte es porta treballant dos anys, tant amb gent d’allà, amb ONGs amigues com Petit Món, com aquí a Espanya amb reunions i treball en equip, i crec que és molt viable que s’aconsegueixin els objectius finals. Portem moltes cartes guardades perquè sabem que ens trobarem amb problemes, però confio en l’equip i en la seva experiència.
Quines dificultats creus que us trobareu?
Primer de tot, els problemes relacionats amb la logística: Des d’Espanya viatgem amb molts quilos de material d’ajuda que volem portar. És difícil facturar tant de pes quan viatgem poques persones, i sempre es queda material que no podem portar.
Un cop allà, crec que probablement també ens trobarem amb alguns problemes logístics. Estem molt organitzades perquè jo em conec una mica la ciutat, però aquest mateix coneixement m’ajuda a preveure que ens trobarem amb problemes en la compra de material, transport, etc ..
Finalment, crec que ens podem trobar alguns problemes allà al centre. Canviar els hàbits és molt complicat. Quan portes fent alguna cosa molt de temps és difícil modificar-lo. La neteja i l’higiene són alguns d’ells.
ASL
Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?
A nivell personal, ajudar a ASL per a mi ha estat sempre com treballar en família, un factor que és molt important per a mi. Amb ells sento una proximitat que m’aporta seguretat i confiança en el que faig i sobretot transparència de per a qui ho faig. He tingut la millor sort i he coincidit amb companys/es que m’han fet créixer, aprendre i ser millor persona, què més puc demanar?
A nivell professional, com a educadora social és una sort immensa poder viure el que he viscut. Madures i aprens a enfrontar-te a qualsevol situació. Jo això ho tenia après del món del rescat aquàtic, però en la cooperació i l’emergència a terra aquests valors s’assenten molt més.
No podem canviar el món, però sí millorar-lo
Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament?
Crec que tota intervenció, resposta o cooperació feta per professionals honests sempre és efectiva. La limitació sempre existeix, siguis gran o petit, i cal tenir clar que no som superherois. Això, per a mi, és un gran error. No podem canviar el món, però si millorar-lo. Si vas amb aquestes grans idees, et mengen elles a tu. Així que, definitivament, sí, crec que les petites accions també poden ser efectives si estan ben fetes. Qualsevol ajuda des de qualsevol lloc és important. Tot suma.
La Fira UPF Solidària acull fins a una trentena d’entitats del tercer sector vinculades a l’Universitat
Acció Solidària i Logística va participar, el passat dijous, en la setena edició de la Fira UPF Solidària.
Aquest esdeveniment, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, pretén agrupar entitats que treballen en l’àmbit social: Pobresa, drets humans, solidaritat, gent gran i infants, entre d’altres. D’aquesta manera, les diferents entitats poden donar-se a conèixer entre la comunitat universitària.
És el tercer any consecutiu que Acció Solidària i Logística participa en aquest esdeveniment solidari, que no només compta amb la mostra d’entitats si no que també ofereix taules rodones, exhibicions fotogràfiques i projeccions de documentals.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
