93 660 79 62 info@asl.ong

FUNDACIÓ DE L’ONG

Tu vas viure molt de prop el naixement d’aquesta ONG. Com va sorgir la idea de fundar una ONG des del cos de bombers? 

Com no podia ser d’una altre manera, la idea va ser de l’Agustí (president d’ASL), qui sempre ha estat un cul inquiet. Quan va tornar de la crisi a Ruanda, ens va proposar a uns quants bombers, que a la vegada som amics, de formar un grup com a ONG per donar resposta a tanta necessitat que hi ha al tercer i quart món. Corria l’any 1999. Érem quatre gats, però amb molta il·lusió.

En aquests darrers anys heu realitzat tant projectes d’emergència com de cooperació al desenvolupament. Quina de totes les intervencions ha estat la més satisfactòria per tu?

La que recordo amb més afecte va ser la que vaig fer als bombers de San Pedro Sula (Hondures) al 2002. Vaig estar uns deu dies donant formació en rescat urbà i vadeo de rius a més d’excarceració en vehicles accidentats. Era tanta la feina que sovint m’oblidava de menjar. Vaig tornar a casa amb uns quants quilos de menys, he, he ,he.

De fet, i crec que els meus companys estaran d’acord, les diverses intervencions a Hondures han estat plenes satisfactòriament. Hem fet de tot: Construcció de dispensaris mèdics amb sales per a parts, millora d’aules i biblioteques, enviament de màquines per millorar el treball de les persones, equipaments pels bombers hondurenys, etc.

I la més difícil?

Sens dubte, l’emergència i posteriors treballs de desenvolupament a Nepal després dels terratrèmols del 2015.

Des d’aquell moment i fins ara, continuem treballant a la zona.

Què creus que diferencia ASL de la resta d’ONGs?

ASL és una organització petita, on tothom es coneix. Som amics, companys i voluntaris, tot a la vegada. El grau d’implicació dels seus membres és alt i sovint familiar. Tota ajuda de qualsevol company o companya és sempre benvinguda.

NEPAL

Com a coordinador del projecte del Nepal, què ens pots dir d’aquell país i de les seves necessitats després del terratrèmol del 2015?

Nepal abans dels terratrèmols ja era un país pobre.  No obstant això, ple d’encant i que no deixa indiferent al viatger. La seva cultura, els paisatges, la gent… senzillament meravellós.

Després dels dos terratrèmols consecutius a l’abril i al maig, on es xifra en gairebé 10.000 persones mortes i desenes de milers de ferits, a més de la pèrdua de gran quantitats d’edificis catalogats per la UNESCO, era evident que les seves necessitats al tractar-se d’un país dels considerats pobres, s’havien multiplicat exponencialment. 

Molta gent ho havia perdut tot: casa, família, estris. Calia proveir-los d’aixopluc, menjar i roba.

Els nostres voluntaris que es van desplaçar a la zona en l’ajuda a l’emergència, van dedicar-se  a construir refugis temporals amb xapa metàl·lica, bambú i lones, demolicions controlada d’edificis en mal estat, repartiment d’aliments, etc.

Posteriorment calia ajudar a la reconstrucció i ASL va enviar equips de voluntaris en el 2016 i 2017.

Hospital ortopèdic Khagendra, Nepal 2018

Crec que aquest projecte a l’hospital ortopèdic és necessari i confio en que els usuaris d’aquest centre sapiguen valorar els esforços que ASL està dedicant i mantinguin una continuïtat sobre el que se’ls hi ha explicat i ensenyat

Com valores la última intervenció realitzada al Nepal a l’hospital ortopèdic Khagendra?

A l’hospital ortopèdic “Khagendra” venim col·laborant des de el 2016. Al principi ajudant a refer algunes instal·lacions bàsiques com el proveïment d’aigua calenta a través de plaques tèrmiques fetes malbé pels terratrèmols, així com millora de lavabos i espais comuns.

A través d’aquestes primeres intervencions, vam veure la precarietat en la que vivien els usuaris d’aquest centre: deficient assistència higiènico-sanitària, alimentació incorrecta, instal·lacions en mal estat. Tenint en compte que parlem de persones amb tetraplègies, paraplègies, amputacions, paràlisis cerebral, etc. Calia una ràpida actuació.

Vam començar a proveir-los de material sanitari i bolquers per pal·liar les necessitats més bàsiques.

Finalment, vam decidir fer una actuació més contundent i per això vam dissenyar un projecte ambiciós el qual pretén, per una banda, millorar l’assistència sanitària i higiènica i, per una altra, potenciar la vessant socio-cultural i de capacitació dels usuaris. Amb aquests objectius enviem dues infermeres i una educadora social, per treballar els diferents camps previstos.

Crec que aquest projecte a l’hospital ortopèdic és necessari i confio en que els usuaris d’aquest centre sapiguen valorar els esforços que ASL està dedicant i mantinguin una continuïtat sobre el que se’ls hi ha explicat i ensenyat.

Quines són les perspectives de futur envers aquest projecte? Continuareu treballant al país? De quina manera?

En principi tenim prevista una segona fase cap a la primavera del proper any, que seria la continuïtat del treball ja desenvolupat, així com la consolidació de tècniques higiènic-sanitàries i socio-educatives ja implantades. Per això, comptem amb personal nepalí contractat i aliè a l’hospital, que ens informa periòdicament de si s’apliquen les tècniques i maniobres descrites per les nostres voluntàries i si el personal sanitari del centre i els mateixos usuaris fan un ús correcte dels materials allí dipositats.

ASL

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?

Per a mi és molt gratificant participar en les activitats que ASL té en marxa. Quan fas de voluntari desplaçat en algun projecte i veus que el que fas, poc o molt, repercuteix directament en persones vulnerables que ho estan passant malament i veus els seus somriures vers a tu, t’omple d’alegria.

Tanmateix, quan em toca ajudar als companys i companyes a carregar caixes per algun enviament o haig de participar un diumenge al matí en alguna fira solidària, procuro gaudir del que faig i de la companyia de les persones que m’envolten.

En lo professional, aquestes activitats m’han ajudat a veure les coses amb més amplitud de mires, a ser més tolerant i empàtic vers les persones que tens a prop.

De vegades, la suma de petites organitzacions cap a un mateix objectiu ens fa adquirir una capacitat de resposta inimaginable

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament?

Malauradament el món està necessitat d’ajuda, sobretot als països més vulnerables i en vies de desenvolupament. Hi ha emergències a les quals les grans ONG’s no arriben a donar resposta, o no del tot, o emergències petites que poden passar desapercebudes. De vegades, la suma de petites organitzacions cap a un mateix objectiu ens fa adquirir una capacitat de resposta inimaginable. El mateix succeeix en temes de cooperació al desenvolupament, on les petites ONG’s poden focalitzar millor parcel·les d’actuació en llocs concrets i a l’escala que per si mateixa pugui assolir. 

Cal recordar que la sinèrgia de petites organitzacions acostuma a donar molt bons resultats.

Please follow and like us:
Tweet 20
Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial