Durant els mesos de febrer i març, la Sara i el Pedro viuran a Potrerillos (Hondures) i participaran activament en un dels projectes que des d’Acció Solidària i Logística realitzem en el país. Es tracta del Centro Intercomunitario de Atención a Personas con Discapacidad “Solidaridad” – CIS – . 

La Sara és mestra d’educació infantil i té experiència en atenció a persones amb diversitat funcional. Ja ha realitzat algun voluntariat prèviament en l’àmbit educatiu. El Pedro és advocat i va decidir estudiar el màster de cooperació internacional al desenvolupament per a poder dirigir-se cap aquest camp. Hem cregut que tots dos seran l’equip perfecte per a dur a terme aquest voluntariat amb el qual esperem poder avaluar detalladament el procés de creixement del Centro Intercomunitario i conèixer quines són les necessitats reals que van sorgint durant aquest procés per a poder adequar en un futur els nostres projectes de cooperació al desenvolupament. 

Per a manternir-vos a tots i totes informats, els nostres dos voluntaris escriuran un diari en el qual ens explicaran el seu dia a dia i la feina que van realitzant a Hondures.

Setmana del 5 al 9 de febrer

La setmana passada vam estar “de gira” visitant els projectes en que Acció Solidària i Logística col·labora, o ha col·laborat, per poder-ne veure l’impacte real sobre el territori.

Dimarts 5 de febrer
Visita Kinder Maria Caraccciole (Choloma)

És un centre dedicat a impartir classes d’educació infantil on reben infants a partir dels 3 anys. En aquest espai, Acció Solidària i Logística va col·laborar en la construcció i millora de les aules així com la donació de mobiliari escolar.

Ens rep la mestra i directora Jenny Campos, una dona molt amable i riallera, acompanyada d’una noia que l’ajuda. Els infants estan a classe, 45 nens i nenes en un sol espai que queda molt atapeït.

Visita a la escuela José Cecilio del Valle (Monterrey)
Clínica Monterrey

La pròxima, i última, parada del dia va ser a la Clínica Monterrey, centre ampliat i rehabilitat per ASL i la Municipalidad de Choloma des del 2015. Ens rep la infermera Maria Peraza i el seu equip.

Ens trobem un espai en millors condicions que alguns centres del nostre país, acollidor i molt net. Però la sorpresa més gran és en assabentar-nos que no disposen de metge. El personal que hi treballa són bàsicament infermeres i auxiliars d’infermeria. També hi ha dues odontòlogues i un metge que estan realitzant la seva tasca social (que vindrien a ser les nostres pràctiques universitàries). Hi ha una plaça de metge assignada a una persona que, actualment, es dedica a política i per tant no ocupa el seu lloc de treball però tampoc li assignen cap substitut.

Marxem d’allà amb una sensació agredolça, l’edifici no està complint amb els objectius d’atenció 24h per al qual es va rehabilitar, però no perdem del tot l’esperança

Asistimos a esta escuela con el fin de comprobar el funcionamiento de la misma en general, pero especialmente, lo relativo a sus avances en el área de informática, pues esperan 20 ordenadores de los que se enviarán desde Barcelona.

Nos encontramos con un recibimiento colosal y muy preparado.

La escuela acoge a unos 300 niños y niñas, las aulas están aceptablemente equipadas y repletas. El espacio al aire libre es grande y está cubierto, con un escenario al fondo. La implicación de la sociedad de padres de familia, maestras y directora parece intensa.

i tenim algunes opcions per intentar aconseguir que la situació millori.

Les pròximes setmanes ens traslladarem allà uns dies per treballar amb ells en el seu dia a dia i veure què s’hi pot fer.

Dimecres 6 de febrer
Escuela Dionisio Herrera (Villanueva, Dos Caminos)
Cuerpo de Bomberos de Potrerillos

Ens va rebre el comandant Estrada. Ens va explicar molt content i orgullós totes les tasques que desenvolupen des del cos de bombers, ens va mostrar les instal·lacions i fins i tot ens va ensenyar tot el material tècnic que fa anys van rebre per part d’Acció Solidària i Logística. Són 65 bombers permanents i 25 voluntaris.

Els bombers a Hondures presten molts més serveis que els que estem acostumats a rebre nosaltres per part d’aquest cos. La tasca d’aquest cos de bombers comprèn molts àmbits, des d’emergències fins a atenció sanitària bàsica. Afirma que el seu somni ara és aconseguir tenir una pre-clínica ben proveïda perquè la gent la necessita.

Es mostrava molt emocionat i agraït per a la propera donació d’equips (equipacions per a uns 60-70 bombers, cascos, etc.) que els entregarem les pròximes setmanes i que ha de sortir ben aviat de Barcelona, conjuntament amb el material informàtic. El comandant ens contagia de la seva bondat i passió per la seva feina així com les ganes de no parar de treballar per al bé comunitari.

Nos reunimos con la directora Orfa Villamil, miembro promotor de la municipalidad, y más personal de la Escuela. La reunión se realiza en el aula de computación, con un aire acondicionado a máxima potencia. El lugar no es casual, ya que uno de los motivos de nuestra visita era ver el funcionamiento de las computadoras, donadas por Acció Solidària i Logística. La sala está genial, con plaza para unos 15-17 niños y niñas. Espacioso y climatizado. Las clases las imparten las propias maestras. Afirman que los alumnos y alumnas aprenden rapidísimo.

Mientras tomamos cola (no sé cuántas llevamos desde que llegamos aquí) y unas deliciosas enchiladas, conversamos sobre el colegio. Hay unos 314 alumnos y alumnas. La ratio va desde 23 hasta 46. Son 12 maestras, con licenciatura en educación básica. Es una escuela Proeco.

Al entrar nos encontramos un espacio abierto sin cubrir con las aulas formando algo parecido a una L (proyecto realizado por Acció Solidària i Logística en el año 2012). Las instalaciones acogen a 320 alumnos, con una ratio de 45 por clase.

Se observaron mejoras significativas. La sociedad de padres de familia, el patronato, y la directora Aschly Deras, presentes en el encuentro, nos informan de todo. Hay un conserje que paga el municipio y que trabaja en reparaciones, lo cual les ayuda muchísimo.

Nos explican un proyecto que quieren llevar a cabo: convertir la zona de kínder, muy espaciosa, en la de computación, y pasar el kínder a aquel terreno que hay a la entrada. Parece una buena idea. Le prometimos comentarlo con la municipalidad.

“L’equip humà d’aquesta escola és la viva imatge de la gent que creu en la possibilitat de brindar una educació de qualitat i que busca noves oportunitats constantment per tal de brindar el millor servei possible. Encaixen perfectament amb l’eslogan de l’ASL “Molta gent petita, en petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món!” “

Sara

Aprovechamos que se inicia el turno de tarde para entrar en las clases y saludar a los alumnas y alumnos. Preguntamos sugerencias que quieran hacernos y hay unanimidad: una mayor y mejor zona de recreos. Columpios, toboganes. Divertirse.

Continuamos a solas con la directora y nos plantea un problema que entendemos importante: la escuela no ofrece Pre-Kinder, por lo que los niños y niñas menores de 5 años no tienen dónde aprender y jugar. Además, el Kinder tiene 40 niños y niñas. No tienen patio de colegio, ya que durante su horario, ya hay 140 niños y niñas fuera de mayor edad y sería peligroso para ellos.

Se contempla la posibilidad de construir un Kinder en otro espacio, pero el que se propone puede tener problemas en su construcción, como ya presentó el de la Cook en sus inicios.

Prometemos realizar una propuesta a la municipalidad de Villanueva. Y así lo hicimos. La respuesta fue positiva. Reconocieron todo lo trabajado para sacar adelante la escuela y entienden justo otro esfuerzo. Falta fijar el espacio.

Reunión con la municipalidad de Villanueva

L’última parada del dia va ser a la Municipalidad de Villanueva. Allà ens vam reunir amb dos representants de l’alcalde (Carlos Chávez i Elvin Guillen) per exposar les nostres impressions sobre les visites als centres que els competien i parlar sobre les relacions amb el CIS.

Allà mateix, ens van fer una entrevista per un canal televisiu local, Todos por Villanueva, on el Pedro i jo vam parlar una mica sobre el motiu de la nostra estada a la zona.

Reunión con ONG Asociación Solidaria y Logística (ASL)

Reunión con ONG Asociación Solidaria y Logística (ASL)

Gepostet von Todos Por Villanueva am Freitag, 8. Februar 2019

 

Dijous 7 de febrer
Escuela Dionisio Herrera (La Masica)

Dijous, ens vam dirigir cap a l’escola Dionisio Herrera de La Masica al municipi de San Antonio de Cortés. Ens va rebre el senyor Roberto Pérez que és el president del patronat.

L’emplaçament, on es troba, és com un petit oasi ubicat en una aldea a dalt de tot d’una muntanya, a la qual s’hi arriba després d’un camí amb una pendent i un empedrat d’infart i pel qual no pot transitar qualsevol vehicle.

Els últims anys un fenomen migratori està despoblant una mica la zona i s’estan comptabilitzant moltes baixes a les matrícules escolars.

L’última estratègia duta a terme entre l’escola i l’ONG va ser la creació d’una aula d’informàtica com a reclam per a que els infants es quedin a l’escola. Ens van mostrar l’aula excel·lentment aclimatada que rebrà, durant les pròximess setmanes, la donació de 20 ordinadors.

“La despoblación provocada por la emigración en busca de fuentes de trabajo nos está matando. Los jóvenes van a estudiar al Instituto de San Antonio, y luego buscan trabajo ahí o se van a ciudades más grandes”

Roberto Pérez

President del Patronat

Ens expliquen que estan en tràmits per poder convertir el centre també en el que seria equivalent a un institut per a nosaltres. D’aquesta manera els infants no s’haurien de desplaçar necessàriament en acabar el “sexto grado” i assegurarien un nombre de matrícules més elevat.

També vam comprovar, amb tristesa, com de les 6 aules construïdes només se n’utilitzen 2. L’escola només consta de 2 mestres que han de fer mans i mànigues per donar classe ajuntant 3 cursos, simultàniament, per aula en cada cas. De nou, ens adonem que el govern descuida una altra vegada una qüestió d’àmbit purament educatiu.

En acabar la visita a l’escola, el senyor Roberto ens porta a casa seva. Són quarts de 12 h i la seva dona ens espera amb un deliciós dinar (caldo de gallina que ha matat i preparat expressament per nosaltres). De nou, la generositat i bondat dels hondurenys ens regala una de les seves cares més boniques. I amb l’adaptació als seus horaris, ens sentim plenament adaptats.

Divendres 8 de febrer
Reunió CIS (Potrerillos)

Esta mañana tenemos reunión en el CIS. Ahí se encuentran Don José, Doña Dania, Evelyn, Sarahi y Karen. Junto a nosotros 3, abarrotamos la oficina administrativa. Tras saludarnos, comenzamos a charlar.

La construcción va por buen camino. Tras una semana sin pasar por ahí, los avances son evidentes, con los muros ya levantados. Dania comenta que los obreros trabajan muy bien e intensamente. Giovanni, maestro de obras, colabora como uno más. El cuidado del material es absoluto. Diana comenta que el objetivo es que inauguremos nosotros y lo veamos funcionando. En este sentido, todo perfecto.

Intervenimos expresando que entendemos que se precisa un plan de sostenibilidad, una mínima hoja de ruta. Añadimos que sería útil disponer de indicadores económicos y no económicos para saber desde dónde salimos y hacia dónde vamos (número de usuarios, tipos de trastornos, variación del precio de matriculaciones,

número de voluntarias, gastos, ingresos,personal, etc).

Surgen propuestas complementarias. Sara recuerda la importancia de la promoción en visitas a escuelas y municipios, pero también por medio de las redes sociales. Karen propone iniciar trámites para obtener una ayuda presupuestaria del Gobierno.

Quedamos en seguir hablando y trabajando conjuntamente desde el próximo lunes 11.

Dispensario de Cofradía

Al migdia ens vam dirigir al municipi de Cofradia per visitar el consultori mèdic que Acció Solidària i Logística va construir al parc de bombers de la població. Els bombers a Hondures presten atenció mèdica als ciutadans, és per això que, a part de socórrer emergències, la població es pot dirigir als seus parcs per rebre servei mèdic o cures.

Aquesta clínica es va construir per pal·liar una necessitat real de la població a causa dels serveis mínims que es presten al centre mèdic públic del govern. En el seu dia, es va construir un edifici molt complet amb diverses sales per passar consulta, una sala d’ingrés i fins i tot sala de parts.

Ens vam posar al dia de la situació del centre i ens vam estar plantejant quines mesures es podrien prendre per tal que la situació i sobretot el servei als ciutadans pogués millorar.

Sara i Pedro

Dilluns 4 de febrer de 2019

Després d’acomodar-nos a casa del Mauricio i la seva família, divendres vam anar a “treure el cap” al CIS per començar a teixir relacions. La nostra sorpresa va ser quan, en arribar, vam trobar-nos amb la majoria del personal (concretament 10 dones que treballen en els 3 centres del CIS a Potrerillos, Villanueva i Dos Caminos) rebent una xerrada per part d’una psicòloga externa al centre. Ens van convidar a formar-ne part.

Al final, la xerrada es va convertir en una jornada dividida en dos parts: Al matí, van rebre aquesta formació, externa, per treballar la cohesió i motivació grupals. La noia que realitzava la xerrada va dur a terme uns exercicis de relaxació i va mostrar diversos vídeos, així com realitzar diverses dinàmiques de grup.

Llavors vam dinar conjuntament i a continuació va tenir lloc una reunió enfocada a la preparació de l’inici, imminent, de curs. La va impartir l’Evelyn que treballa gestionant l’àrea pedagògica del CIS de Potrerillos. Van parlar del procés de matriculació, l’avaluació i el pla de treball per àrees.

Va ser molt interessant que el Pedro i jo les poguéssim acompanyar tot el dia ja que ens va servir per conèixer totes les treballadores, veure una mica els rols que tenia cadascuna, així com assabentar-nos de les mancances que tenen en general a les diverses seus del CIS.

Dissabte el vam dedicar a reunir-nos amb la Diana. Ella va gestionar uns temes amb el cap de les obres que s’estan duent a terme, i que amb un parell de dies ja mostraven avanços i seguidament vam programar la setmana, amb ella. Els propers dies els dedicarem a visitar tots els projectes ens els que Acció Solidària i Logística ha participat o hi col·labora, per comprovar-ne i conèixer l’estat actual de cadascun d’ells.  

Després de compartir el cap de setmana amb el Mauricio, la seva dona i dos dels seus tres fills, comencem la setmana passant el dia al CIS per seguir coneixent la seva realitat, ajudar en el que puguem i anar prenent nota de tot allò que pugui servir per millorar en tot el que sigui possible.  

Sara i Pedro

Dimecres 30 de gener de 2019

Arribada a Hondures. Primeres impressions.

Comença l’aventura: agafo un avió fins a Madrid on em trobaré amb el Pedro, que ve de Murcia. Tots dos volem fins a San Pedro Sula, a Hondures, amb la il·lusió i ganes que caracteritzen qualsevol viatge i amb l’afegit de la intriga, i perquè no dir-ho el neguit, de viatjar a un lloc força desconegut per tothom. Les poques notícies i titulars que arriben d’aquest país de Centre Amèrica no conviden especialment a aparcar la teva vida un parell de mesos i dirigir-te cap allà. Però allà que anem!

Arribem de matinada a l’aeroport on ens ve a recollir la Diana Calderón que ens rep amb el nostre primer somriure hondureny (gest que a partir d’ara es convertirà en el més comú en el nostre dia a dia). Ella és la treballadora que des de fa 11 anys coordina els diversos projectes de l’ONG i per tant serà la nostra mà dreta en tot.

La Diana ens porta a esmorzar les nostres primeres baleadas (esmorzar hondureny per excel·lència) i al banc. A continuació arribem al CIS de Potrerillos (Centro Intercomunitario de Atención a Personas con Discapacidad “Solidaridad”) que és l’espai motiu pel qual nosaltres som aquí. Tenim el primer contacte amb el personal treballador que aquests dies es troba realitzant inscripcions, per començar el curs escolar el proper dilluns 11 de febrer.

Allà també tenim l’oportunitat de comprovar que han començat les obres de la propera fase d’ampliació

del centre. Els fruits de la feina feta per ASL segueixen prenent forma.

A continuació ens porten a casa de la família del senyor Mauricio Bueso, que és el comandant del parc de Bombers de Potrerillos i ens acollirà els propers dos mesos a casa seva per fer encara més especial aquesta experiència i poder conèixer en primera mà i empapar-nos de la vida i cultura d’Hondures.

Ja instal·lats, tenim la sensació que hem pres una bona decisió. Estem a punt per començar la feina i aquesta experiència valdrà molt la pena.   

Sara

Please follow and like us:
Social media & sharing icons powered by UltimatelySocial