El David Uroz és soci i voluntari d’Acció Solidària i Logística des del 2017. Des de fa un any, forma part de la unitat canina de l’equip de rescat de l’ong.
Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas.
Sóc Bomber de la Generalitat i fa 12 anys que estic al Parc de Vilafranca del Penedés. Vaig treballar uns quants anys com a tècnic electricista i actualment sóc formador de l’ISPC en l’especialitat de Riscos Tecnològics. Sempre que puc m’escapo a fer qualsevol activitat rel·lacionada amb la muntanya.
Com i quan vas conèixer ASL?
Fa un temps a través d’un amic i voluntari d’ASL, l’Albert Bielsa, bomber de Barcelona, que em va parlar de les activitats que es feien.
Perquè vas decidir fer-te soci (i voluntari!) de l’ong?
Sóc soci de Metges sense Fronteres des de fa uns quants anys però feia temps que em ballava pel cap participar activament en una ONG rel·lacionada amb les emergències, actualment fa 2 anys i mig que sóc soci d’ASL.
Què fas exactament dins l’ong?
He participat en simulacres i formació com a voluntari de l’EREC i actualment des de fa poc més d’un any estic en la Unitat Canina.
La Unitat Canina és un grup dins de l’ong molt actiu. En els darrers mesos heu participat en moltes formacions i simulacres. Explica’ns una mica què feu.
Sóm un grup de 9 guies canins amb Juanjo Olivares com a responsable de grup i contínuament ens estem formant fent cursos rel·lacionats amb el rescat en col·lapses estructurals. La formació contínua i els simulacres són vitals en aquesta especialitat on tenim un formador referent d’Astúries, el Miguel del Prado, que va participar en el Simulacre EREC al 2018 i coincidim molt sovint amb ell ja que ens aporta un punt de qualitat molt elevat.
Quin és l’objectiu que voleu assolir amb la Unitat Canina?
Assolir un grup elevat de binomis ( guia-gos ) operatius, per respondre en qualsevol emergència activada per ASL.
Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?
Una ONG amb un excel·lent equip de persones, amb diversos projectes realitzats i que compta també amb un equip de voluntaris amb un potencial operatiu molt gran per fer resposta en una catàstrofe.
Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?
Un cul inquiet.
Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi.
Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar.
Un desig.
Molta salut.
Una paraula.
Apendre.
Un llibre, una pel·lícula i una cançó.
“El Nazi de Siurana” de Toni Orensanz, El torb i “Un nom” del grup L’Ham de Foc.
Després de tot aquest temps a ASL, amb quin moment et quedes?
El primer dia que vaig començar en el grup EREC CANINA amb la meva gossa Traça.
I ja per acabar… Què creus que t’ha aportat estar com a voluntari a ASL?
Doncs un munt d’experiències i aprenentatges en les formacions que he pogut participar i sobretot content d’haver conegut molta gent i motivada a través de l’EREC com sanitaris i bombers de Barcelona i Generalitat.
