Escull la pàgina
Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG’s es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.

L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.

La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.

  • La primera a Lesbos, fent vigilància i rescat de les persones que arribaven al país per mar.
  • La segona a Idomeni, on vàrem desenvolupar tot tipus d’ajuda humanitària.
  • I la tercera a Tessalònica, on es va repartir fruita i verdura fresca a diversos camps oficials.

Durant mesos, milers de persones van fer la perillosa travessa de Turquia fins a Lesbos

OBJECTIU LESBOS

Només 7 quilòmetres separen l’horror de l’esperança, l’última fase d’un trajecte en que els refugiats volen deixar enrere Turquia i arribar a territori Europeu. L’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.

Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.

23 voluntaris desplaçats
24 h de vigilància

Les condicions de vida als camps de Idomeni eren deplorables

OBJECTIU IDOMENI

Paral·lelament als equips de Lesbos, al mes de març de 2016 l’EREC va enviar voluntaris als camps de refugiats d’Idomeni. L’arribada a la zona va ser xocant. El fred, la pluja, milers de persones vivint enmig del fang. La gent cremant tot allò que trobava per escalfar-se i eixugar la roba, la desorganització, la incertesa del que passarà demà i no tenir cap de les necessitats bàsiques cobertes. Idomeni era una drama.

Des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari.

Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.

Als camps de la zona d’Idomeni (EKO, Hara, BP), també vam organitzar un sistema de repartiment de fruita i verdura fresca. Diàriament es comprava 1400kg de fruita i verdura. Així mateix, cada tarda es repartia entre 500 i 1000 bosses de berenars per als infants. Al mes de juny, els camps en què treballàvem van ser desallotjats i més de 15.000 persones van ser traslladades a camps militars, controlats pel govern, on les ONG’s hi teníem difícil accés.

fruite i verdures fresques
persones malvivint durant mesos

“Per a mi no són refugiats, són persones, com la Galia i l’Alí. I saben que estarem al seu costat fins que les seves vides tornin a tenir sentit.”

Marc Andreu

OBJECTIU TESSALÒNICA

Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.

Un cogombre, dos carbassons, tres tomàquets, unes quantes patates, tres o quatre plàtans, un manat de julivert i una cabeça d’alls. Una bossa com aquesta, però cada vegada diferent perquè a ningú li agrada menjar sempre el mateix, és el que van rebre milers de refugiats setmanalment en 5 camps de la zona de Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia.

Paral·lelament, part de l’equip va instal·lar extintors a una dotzena de camps, on es van fer cursos sobre el seu funcionament i manteniment, a més de dedicar una part del temps a tot tipus de tasques relacionades amb la construcció, reparació i suport logístic (manteniment d’instal·lacions d’aigua i desaigües, reparacions elèctriques, donacions de materials, etc.).

Arribats al mes de setembre, l’accés als camps va resultar pràcticament impossible. Tot i haver intentat aconseguir un permís oficial que ens facilités la nostra tasca, no se’ns va atorgar. El govern grec va prendre el control de la situació i nosaltres vàrem decidir traspassar el projecte de distribució de menjar a una ONG local i retirar-nos, donant per finalitzada aquesta fase del projecte.

Fruita i verdura fresca
7000 refugiats

Intervenció al terratrèmol del Nepal

Intervenció al terratrèmol del Nepal

Minuts que ensorren un país


NEPAL

PROJECTE

El 25 d’abril i 12 de maig de 2015, el Nepal va patir dos terratrèmols de 7’8 i 7’4 graus a l’escala de Richter. Per culpa d’aquests dos terratrèmols van perdre la vida prop de 10.000 persones, unes 20.000 van resultar ferides i gairebé un milió de famílies va quedar sense casa.
ASL mitjançant el seu equip de voluntaris professionals en emergències, l’EREC, va desplaçar-se ràpidament a les zones més afectades pels terratrèmols.

El primer viatge a Kathmandu es va fer el 15 de maig amb cinc efectius i una durada de 23 dies. Aquest primer grup va fer un estudi de necessitats de les zones més afectades i es va coordinar amb les secretaries municipals del país per valorar cap a on portar l’ajuda i així dissenyar el procés d’intervenció. Amb molt esforç van aconseguir distribuir al districte de Dolakha 60 tones d’aliments i lones; al districte de Nuwakot van acudir amb eines i materials per reparar refugis i convertir edificis públics en improvisats habitatges; a Kathmandu van realitzar revisions i apuntalaments d’edificis públics i cases de particulars; i al districte de Sindhupalchok van construir 18 refugis i una latrina, a més de proporcionar materials i eines per a la millora dels refugis ja construïts.

 

El país de l’Himàlaia necessitarà anys per recuperar-se dels terratrèmols

El segon viatge cap a Nepal es va iniciar el 6 de juny amb altres voluntaris per prosseguir amb les tasques iniciades. La metodologia de treball va ser la mateixa, adaptant-se a les circumstàncies que s’anaven donant. Aquest grup va centrar la seva ajuda en el districte de Sindhupalchok, per ser una de les zones més afectades.

L’últim desplaçament va tenir lloc el 3 setembre de 2015. Van construir cinc refugis més, es va repartir material per millorar la qualitat dels refugis i es van lliurar aliments, roba d’abric i material escolar a les persones més necessitades.

S’han construit refugis per a 100 famílies, millorat les condicions de les cases d’altres 600 famílies i amb tot el material repartit, entre eines, material escolar, roba, menjar i lones, la seva ajuda efectiva ha beneficiat a 4.000 persones a les àrees més afectades pel terratrèmol.
Aquesta intervenció es va poder realitzar gràcies a la col·laboració de les ONG’s catalanes Petit Món i Amics del Nepal, que habitualment treballen al país.

Millora i ampliació de la clínica Monterrey

Millora i ampliació de la clínica Monterrey

Millora i ampliació de la clínica Monterrey

Una clínica digna pels habitants de la colònia Monterrey

El projecte ha permès millorar les condicions sanitàries de les 2.700 persones que habiten a la colònia de Monterrey i a les seves rodalies mitjançant la rehabilitació i ampliació de la clínica Monterrey, del Municipi de Choloma

Inicialment, la clínica constava de dos edificis, un dels quals estava completament inservible per les males condicions en què es trobava, i l’altre es tractava d’una petita construcció on s’hi aglutinaven tots els serveis mèdics a prestar. Amb aquesta situació inicial, vàrem haver de dividir el projecte en 3 etapes:

1ª etapa: rehabilitació de l’edifici que es trobava en desús pel seu mal estat.

2ª etapa: rehabilitació i ampliació de l’edifici que s’utilitzava inicialment per a les consultes i construcció d’un passadís que comunica els dos edificis.

3ª etapa: construcció d’una àrea d’habitatge/descans per al personal mèdic i una oficina per al promotor social.

En finalitzar el projecte, la clínica Monterrey disposa dels següents serveis bàsics: dues consultes mèdiques, una àrea de nebulització, una àrea d’odontologia, un petit laboratori, dues sales d’espera, una sala d’hospitalització, una farmàcia-magatzem, una àrea d’administració, quatre banys, una oficina per al promotor social i una àrea de descans per al personal mèdic i sanitari.

A més de millorar la infraestructura dels serveis que oferia la clínica, un cop finalitzat, s’ha pogut oferir nous serveis sanitaris (odontologia, laboratori i hospitalització de pacients), que sens dubte contribueixen a una millora de la qualitat de vida de les persones que viuen a Monterrey i les colònies veïnes, així com ajuda a descongestionar la resta de dispensaris, fins ara col·lapsats i amb males condicions d’atenció.

Amb aquesta infraestructura actualment s’està treballant per sol·licitar l’augment del personal mèdic i sanitari que actualment atén a la clínica, i per tant, ampliar-ne l’atenció a totes les franges horàries. A més d’augmentar el nombre d’usuaris, la clínica disposa d’una infraestructura de qualitat i els equipaments necessaris per oferir una atenció integral de primera necessitat.

 

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a la colònia Dos Caminos

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a la colònia Dos Caminos

Construcció d’una escola a Villanueva

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a Dos Caminos

L’any 2009 visitem per primera vegada la colònia dos camins i vam poder veure com gairebé 200 menors tenien com escola una coberta de xapa, en un únic espai, utilitzant un mobiliari en precàries condicions i sense ni tan sols disposar d’un lavabo.

Aquest projecte se situa a la colònia “Gràcies a Déu” del municipi de Villanueva, departament de Cortés, on es concentra la principal activitat econòmica i laboral de país. Aquesta colònia, com tantes altres en aquest departament, es caracteritza per ser un assentament humà situat a la perifèria de la ciutat i es troba en constant creixement. L’administració pública no és capaç de satisfer les necessitats bàsiques de totes les seves comunitats, de manera que en les més aïllades existeixen nombroses deficiències, sobretot en l’àmbit educatiu i en el sanitari.

 

El projecte va permetre construir un únic edifici amb un total de sis aules, una sala de professors i un petit magatzem. Cada aula disposa d’un bany i tot l’edifici està envoltat d’un mur per delimitar el pati de l’escola.

Aquesta construcció va suposar un abans i un després per als i les alumnes i professorat de l’escola, ja que l’entorn educatiu es va transformar completament, fet que ha influït molt positivament en la millora de les condicions educatives dels nens i nenes de la colònia.

AJUNTAMENTS I ENTITATS FINANCIADORES

25.000,00 euros (2010)

4.465,00 euros (2010 i 2011)

4.422,78 euros (2010)

2.500,00 euros (2010)

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a La Masica

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a La Masica

L’educació, eina clau per eradicar la xacra de la violència i reduir la pobresa


Hondures

Mes de 45.000 morts violentes els ultims 10 anys
14 escoles i dispensaris mèdics construïts o ampliats

HONDURES, 8 MILIONS D’HABITANTS. UNS NIVELLS DE DESIGUALTAT, POBRESA I CORRUPCIÓ ALTÍSSIMS, AMB LES MARES SALVATRUCHA (MS13) I BARRIO 18 COLPEJANT DURAMENT EL PAÍS. EL PAÍS SENSE GUERRA AMB LA TAXA D’HOMICIDIS MÉS ALTA DEL MÓN.
ASL TREBALLEM ININTERROMPUDAMENT A HONDURES DES QUE VAM REALITZAR-HI EL PRIMER PROJECTE FA MÉS DE 15 ANYS, QUAN EL PAÍS S’INTENTAVA RECUPERAR DE LES CONSEQÜÈNCIES DE L’HURACÀ MITCH.

Construcció de l’escola Dionisio Herrera a La Masica

La Masica és una petita comunitat rural del municipi de San Antonio de Cortés, situada dalt d’un turó. Un camí de tres quilòmetres, en mal estat i amb una forta pendent, comunica La Masica amb la carretera principal.
El projecte ha representat un abans i un després pels nens i nenes de l’escola Dionisio Herrera. L’escola inicial es trobava en un petit terreny envoltat de terraplens, molt empedrat i sense un espai d’esbarjo segur per als i les alumnes. Només comptava amb quatre aules per als sis cursos que s’hi imparteixen i es trobaven en unes condicions poc aptes per a l’ensenyament, amb els nens i nenes amuntegats, mobiliari en mal estat i goteres als sostres. Els banys estaven poc dimensionats i no complien les mínimes condicions higièniques.

“L’EDUCACIÓ ÉS L’ARMA MÉS PODEROSA PER CANVIAR EL MÓN” 

Nelson Mandela

 El projecte ha consistit a construir un únic edifici amb sis aules de 44m2 cadascuna, dos banys complets amb tres lavabos cadascun, una sala de direcció i professorat amb un bany i un magatzem, una aula tecnològica i un espai obert amb sostre destinat a fer reunions i celebracions (escenari). Tot s’ha envoltat de la construcció d’un mur perimetral per tal de delimitar el l’escola. La nova escola és molt més espaiosa i segura per als infants del centre. Així mateix, amb l’ampliació realitzada, els alumnes de la zona podran cursar la secundària al mateix centre, evitant desplaçaments llargs i insegurs o un abandonament prematur dels estudis, com solia passar, sobre tot en el cas de les nenes.

El fet de disposar d’una escola en òptimes condicions ha repercutit positivament en molts aspectes del dia a dia de la comunitat de la Masica. Per un costat, la figura de l’escola és un motiu d’orgull i motivació per seguir prosperant com a comunitat. D’altra banda, els i les joves de la comunitat estaran més preparats acadèmicament i això els farà afrontar la seva vida laboral amb més garanties i els farà ser ciutadans més crítics.
Creiem fermament que l’educació és el principal vehicle per canviar les estructures socials injustes i les desigualtats existents, per això ASL aposta per treballar en aquest àmbit.