Escull la pàgina
Assistència a les persones en trànsit a les fronteres d’Europa

Assistència a les persones en trànsit a les fronteres d’Europa

2016: Assistència a persones refugiades a Grècia

L’any 2016 Acció Solidària i Logística va viatjar a Grècia per donar resposta a l’emergència provocada per l’anomenada “crisi de refugiats”.

Així, una dotació conformada per 79 voluntaris i voluntàries es van desplaçar al país per treballar oferint assistència i una millora de les condicions de vida de les persones que es trobaven en trànsit a les fronteres d’Europa. Aquesta intervenció va constar de diferents fases:

  • Una primera fase a Lesbos basada en el rescat de persones que arribaven al país per mar.
  • Una segona fase a Idomeni oferint suport logístic a altres organitzacions, així com comprant i repartint aliments entre els i les migrants.
  • Una tercera fase a Tessalònica també basada en repartiment de menjar.

2019: Ajuda als i les migrants de Velika Kladusa (Bòsnia)

Després de la nostra experiència a Grècia, l’any 2019 Acció Solidària i Logística va encetar un projecte d’assistència a les persones que s’han hagut de desplaçar forçadament i que es troben malvivint a la frontera entre Sèrbia i Bòsnia.

L’estiu del 2019 vam engegar una campanya de recollida de roba i materials per afrontar l’hivern per tal d’enviar al terreny. Dos voluntaris van viatjar a la zona de Velika Kladusa a on, conjuntament amb l’ONG No Name Kitchen es va classificar i entregar aquest material als i les migrants de la zona.

Uns mesos després, al setembre del 2019, ASL va organitzar un segon viatge a Velika Kladusa per tal de realitzar obres a la casa dels voluntaris de l’organització No Name Kitchen, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions abans de l’arribada de l’hivern.

Les millores van consistir en tancar les obertures d’un dels pisos i la instal·lació de portes per evitar el fred. Així mateix, també va instal·lar finestres per tal d’aprofitar el màxim de llum natural possible.  

2020: Nómadas Hotline

Enguany, ASL i No Name Kitchen han encetat una acció conjunta per continuar treballant per millorar les condicions de vida de les personas en trànsit a Bòsnia i que està basada en diferents línies d’actuació: Distribució d’ajuda, atenció sanitària i denúncia social i política de la situació al terreny.

  • Ajuda Directa: Es continuarà donant cobertura immediata i integral a les principals necessitats identificades en el terreny i prioritzades per la població beneficiària i la comunitat local. No Name Kitchen compta amb equips de persones voluntàries que distribueixen racions de menjar calent i paquets d’aliments per a cuinar a les persones que el necessiten. També proporcionen articles no alimentaris com a roba, sabates, sacs de dormir, tendes, motxilles, llanternes, gas, bateries o carregadors per a ajudar, tant física com psicològicament, a aquestes persones durant el seu viatge.

  • Assistència Sanitària: Els voluntaris/es amb perfil mèdic proporcionaran primers auxilis i atenció primària (incloent la provisió de medicines) a les persones que no poden accedir al sistema públic de salut. No Name Kitchen ja treballa donant assistència sanitària a les persones que ho necessiten, oferint també ajuda a aqueelles persones que requereixen especialistes o l’ingrés en un hospital i cobrint les seves despeses mèdiques i de transport.

  • Informes De Violència: Es pretén continuar treballant en la denúncia sobre el terreny recullint les històries i els testimoniatges de les persones que sofreixen devolucions violentes o qualsevol altra forma d’abús de poder per part de les autoritats.

D’altra banda, el projecte compta amb una branca d’actuació basada en establir una línia de comunicació directa entre els equips en el terreny i les persones migrants que normalment romanen amagades en squats, davant possibles detencions, agressions o amenaces per a les persones en trànsit que es vulguin comunicar amb les seves famílies.

Aquest 2020, ASL continuarà treballant per millorar les condicions de vida de les persones que, en els seus fracassats intents d’entrar a Europa i aconseguir una vida millor, veuen els seus drets més fonamentals vulnerats.

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG’s es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.

L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.

La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.

  • La primera a Lesbos, fent vigilància i rescat de les persones que arribaven al país per mar.
  • La segona a Idomeni, on vàrem desenvolupar tot tipus d’ajuda humanitària.
  • I la tercera a Tessalònica, on es va repartir fruita i verdura fresca a diversos camps oficials.

Durant mesos, milers de persones van fer la perillosa travessa de Turquia fins a Lesbos

OBJECTIU LESBOS

Només 7 quilòmetres separen l’horror de l’esperança, l’última fase d’un trajecte en que els refugiats volen deixar enrere Turquia i arribar a territori Europeu. L’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.

Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.

23 voluntaris desplaçats
24 h de vigilància

Les condicions de vida als camps de Idomeni eren deplorables

OBJECTIU IDOMENI

Paral·lelament als equips de Lesbos, al mes de març de 2016 l’EREC va enviar voluntaris als camps de refugiats d’Idomeni. L’arribada a la zona va ser xocant. El fred, la pluja, milers de persones vivint enmig del fang. La gent cremant tot allò que trobava per escalfar-se i eixugar la roba, la desorganització, la incertesa del que passarà demà i no tenir cap de les necessitats bàsiques cobertes. Idomeni era una drama.

Des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari.

Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.

Als camps de la zona d’Idomeni (EKO, Hara, BP), també vam organitzar un sistema de repartiment de fruita i verdura fresca. Diàriament es comprava 1400kg de fruita i verdura. Així mateix, cada tarda es repartia entre 500 i 1000 bosses de berenars per als infants. Al mes de juny, els camps en què treballàvem van ser desallotjats i més de 15.000 persones van ser traslladades a camps militars, controlats pel govern, on les ONG’s hi teníem difícil accés.

fruite i verdures fresques
persones malvivint durant mesos

“Per a mi no són refugiats, són persones, com la Galia i l’Alí. I saben que estarem al seu costat fins que les seves vides tornin a tenir sentit.”

Marc Andreu

OBJECTIU TESSALÒNICA

Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.

Un cogombre, dos carbassons, tres tomàquets, unes quantes patates, tres o quatre plàtans, un manat de julivert i una cabeça d’alls. Una bossa com aquesta, però cada vegada diferent perquè a ningú li agrada menjar sempre el mateix, és el que van rebre milers de refugiats setmanalment en 5 camps de la zona de Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia.

Paral·lelament, part de l’equip va instal·lar extintors a una dotzena de camps, on es van fer cursos sobre el seu funcionament i manteniment, a més de dedicar una part del temps a tot tipus de tasques relacionades amb la construcció, reparació i suport logístic (manteniment d’instal·lacions d’aigua i desaigües, reparacions elèctriques, donacions de materials, etc.).

Arribats al mes de setembre, l’accés als camps va resultar pràcticament impossible. Tot i haver intentat aconseguir un permís oficial que ens facilités la nostra tasca, no se’ns va atorgar. El govern grec va prendre el control de la situació i nosaltres vàrem decidir traspassar el projecte de distribució de menjar a una ONG local i retirar-nos, donant per finalitzada aquesta fase del projecte.

Fruita i verdura fresca
7000 refugiats