ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG’s es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.

L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.

La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.

• La primera a Lesbos, fent vigilància i rescat de les persones que arribaven al país per mar.
• La segona a Idomeni, on vàrem desenvolupar tot tipus d’ajuda humanitària.
• I la tercera a Tessalònica, on es va repartir fruita i verdura fresca a diversos camps oficials.

OBJECTIU LESBOS

Només 7 quilòmetres separen l’horror de l’esperança, l’última fase d’un trajecte en que els refugiats volen deixar enrere Turquia i arribar a territori Europeu. L’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.

Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.

OBJECTIU IDOMENI

Paral·lelament als equips de Lesbos, al mes de març de 2016 l’EREC va enviar voluntaris als camps de refugiats d’Idomeni. L’arribada a la zona va ser xocant. El fred, la pluja, milers de persones vivint enmig del fang. La gent cremant tot allò que trobava per escalfar-se i eixugar la roba, la desorganització, la incertesa del que passarà demà i no tenir cap de les necessitats bàsiques cobertes. Idomeni era una drama.

Des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari.

Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.

Als camps de la zona d’Idomeni (EKO, Hara, BP), també vam organitzar un sistema de repartiment de fruita i verdura fresca. Diàriament es comprava 1400kg de fruita i verdura. Així mateix, cada tarda es repartia entre 500 i 1000 bosses de berenars per als infants. Al mes de juny, els camps en què treballàvem van ser desallotjats i més de 15.000 persones van ser traslladades a camps militars, controlats pel govern, on les ONG’s hi teníem difícil accés.

OBJECTIU TESSALÒNICA

Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.

Un cogombre, dos carbassons, tres tomàquets, unes quantes patates, tres o quatre plàtans, un manat de julivert i una cabeça d’alls. Una bossa com aquesta, però cada vegada diferent perquè a ningú li agrada menjar sempre el mateix, és el que van rebre milers de refugiats setmanalment en 5 camps de la zona de Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia.

Paral·lelament, part de l’equip va instal·lar extintors a una dotzena de camps, on es van fer cursos sobre el seu funcionament i manteniment, a més de dedicar una part del temps a tot tipus de tasques relacionades amb la construcció, reparació i suport logístic (manteniment d’instal·lacions d’aigua i desaigües, reparacions elèctriques, donacions de materials, etc.).

Arribats al mes de setembre, l’accés als camps va resultar pràcticament impossible. Tot i haver intentat aconseguir un permís oficial que ens facilités la nostra tasca, no se’ns va atorgar. El govern grec va prendre el control de la situació i nosaltres vàrem decidir traspassar el projecte de distribució de menjar a una ONG local i retirar-nos, donant per finalitzada aquesta fase del projecte.