Abastament d’aigua potable per a la població del douar de Tighmarte, Marroc

Abastament d’aigua potable per a la població del douar de Tighmarte, Marroc

Abastament d’aigua potable per a la població rural del douar de Tighmarte, Marroc

Els voluntaris de la nostra entitat que formen la Junta Directiva i la comissió de projectes, davant de qualsevol emergència en l’àmbit internacional tenim l’esperit de col·laborar i buscar vies per a mitigar les conseqüències d’aquests desastres naturals. En aquest cas, arrel del terratrèmol del setembre del 2023 a la zona de Marraqueix i l’Alt Atles, es va a decidir començar a treballar per trobar aliances amb d’altres entitats i poder donar una resposta de cooperació a aquesta catàstrofe, potser no en una fase d’emergència sinó en una fase posterior de reeconstrucció. Per conèixer d’aprop la realitat que vivien els habitants de les zones afectades, a finals del mes de novembre, un voluntari d’ASL conjuntament amb membres d’altres entitats, van fer un viatge a la zona per explorar possibles col·laboracions i detectar projectes de cooperació. D’aquesta manera Acció Solidaria i Logística va conèixer l’Association Jeunes de Tighmarte pour le Développement Local i la comunitat de Tighmarte. Després de conèixer la seva realitat, les seves necessitats i l’efecte del terratrèmol a la regió, es va veure factible iniciar una col·laboració per donar suport als projectes que té l’associació per enfortir i empoderar la comunitat.

El projecte es preveu com una col·laboració de cooperació entre la petita comunitat Tighmarte, formada per 65 famílies, i la nostra entitat. L’entitat local que actuarà com a contrapart és l’Association Jeunes de Tighmarte pour le Développement Local. Aquesta associació ha detectat les necessitats més immediates i n’ha identificat dues de prioritàries: l’abastament d’aigua potable i generar ocupació al petit douar. Aquest projecte pretén fer front a la prioritat d’abastiment d’aigua potable el poble. Actualment, el sistema de captació, distribució i emmagatzematge és precari, fet que provoca que no es tingui un subministrament continu ni suficient per a les famílies del poble, sobretot en els mesos de més necessitat. Un problema afegit és la qualitat de l’aigua, ja que pel seu alt contingut en cals, provoca problemes de salut als habitants. El projecte té com objectiu millorar la infraestructura construint un nou dipòsit, millorant la conducció de l’aigua i reduint la pressió d’aquesta que malmet constantment el sistema de canonades. També cal buscar solucions a la qualitat de l’aigua per tal de reduir preventivament possibles problemes de salut dels habitants del douar

Les persones beneficiàries directes és tota la població del douar de Tighmarte amb 227 habitants.

Un projecte amb el suport de:

CORREDOR HUMANITARI: LVIV-BCN

CORREDOR HUMANITARI: LVIV-BCN

Autocar Lviv-Bcn

 

La Guerra a Ucraïna, iniciada al febrer de 2022, ha suposat una crisis humanitària de grans dimensions. Les bombes amenacen contínuament ciutats on les vides de milers i milers de persones es troben en perill i ja ha provocat que més de 6.8 milions fugin cercant refugi a altres països.

El projecte CORREDOR HUMANITARI neix d’aquesta necessitat urgent de fugir d’un país en guerra buscant un país en pau. El corredor humanitari és una via segura, efectiva i regular des de Lviv a Barcelona. L’objectiu és facilitar l’evacuació de famílies especialment vulnerables que fugen perquè les seves vides estan en perill. Aquest projecte, rep l’aprovació i el suport logístic del Comitè de Drets Humans del Parlament d’Ucraïna i la col·laboració de diverses ONGs locals.

COM VA NÉIXER EL CORREDOR?

Des de l’inici del conflicte, ASL ha volgut donar resposta a la crisis humanitària que s’estava donant. El 9 de març, uns col·laboradors d’ASL es van desplaçar a la frontera Ucraïna-Polònia per avaluar la situació i les possibilitats d’intervenció.

A finals de març, es va iniciar una campanya per enviar material mèdic als hospitals, els quals es trobaven desproveïts. Es va aconseguir la col·laboració del FAHID (Fons d’Ajuda Humanitària i pel Desenvolupament de l’Hospital Clínic), Alliance Healthcare Espanya i l’empresa Sassatex. El FAHID ens va proporcionar material mèdic i sanitari, Alliance va contribuir amb material sanitari i Sassatex amb equips de protecció individual per a bombers. Entre el 29 de març i el 2 d’abril, quatre voluntaris d’ASL van realitzar el primer viatge amb 2 furgonetes, carregats amb tot el material que s’havia aconseguit amb la campanya: prop de 200 caixes i 500 kg.

Mitjançant els contactes que els voluntaris d’ASL van realitzar durant aquest primer viatge es va decidir que era més eficient col·laborar en alguna iniciativa ja existent, que s’ajustés al nostre objectiu i fos eficient en l’ús dels recursos disponibles. Entre les propostes, destacava la de dos voluntaris de la plataforma “Casa Nostra, Casa Vostra” que ja estaven donant resposta a la necessitat d’evacuar a les persones víctimes de la guerra per mitjà d’una via segura. Va néixer així el projecte “corredor humanitari Lviv -Barcelona”.

Ràpidament, ASL va acollir la iniciativa, mobilitzant-se per oferir tot el suport organitzacional, tècnic i logístic i passant a co-liderar el projecte juntament amb altres organitzacions com el Comitè de Drets Humans del Parlament d’Ucraïna, la Creu Roja i el FAHID, entre d’altres .

QUÈ FEM: EL CORREDOR, PAS A PAS.

El mecanisme d’execució per cada convoi es força similar. Es lloga un autocar amb dos conductors professionals a Ucraïna, que recull a les persones evacuades a Lviv, des d’on inicia el trajecte cap a Barcelona.

Es realitzen dues parades, on es compta amb el suport de diversos centres d’acollida de la Creu Roja per tal que les famílies puguin dormir i descansar. Se’ls proporciona menjar i beguda en tot el trajecte, així com assistència mèdica i psicològica. A més, obtenen informació detallada sobre els tràmits necessaris per a sol·licitar el Permís de Protecció Temporal a Espanya. Aquest permís tindrà una durada mínima d’un any, i podrà prorrogar-se en funció de la situació a Ucraïna. Els drets en virtut de la Directiva Europea 2001/55/EC de protecció temporal inclouen el permís de residència, l’accés al mercat laboral i a l’habitatge, l’assistència mèdica i l’accés a l’educació dels nens.

En ocasions s’ha disposat d’allotjament gratuït durant el viatge a Eslovènia (Velenje) i França (Niça), però aquesta circumstància no és contractual, cosa que significa que en alguns convois s’ha hagut d’assumir despeses d’allotjament durant el trajecte. Després de 3 llargs dies de recorregut, l’autocar arriba a la Fira de Barcelona, i ASL acompanya a les persones al llarg del procés d’acollida que duu a terme la Creu Roja. El mateix autocar s’envia cap a Ucraïna de nou ple d’ajuda humanitària.

QUANTES PERSONES HAN ESTAT ATESES

Al primer viatge a finals de març, ASL va poder traslladar a Catalunya 9 persones (6 dones i 3 menors d’edat, acompanyats de 3 animals de companyia).

El 29 d’abril van ser traslladades 45 persones (17 menors d’edat), pertanyents a 20 unitats familiars.

El 5 de maig es van poder traslladar 46 persones (14 menors d’edat), un total de 22 unitats familiars.

El 10 de juny es van poder traslladar 50 persones per mitjà del vol humanitari d’Open Arms, qui van facilitar les places.

L’11 de juny també es van traslladar 50 persones.

Es preveu la sortida de dos autocars: un a finals de juny i un altre a principis de juliol, amb 50 persones cadascun.

En total, ja s’han evacuat 200 persones i s’espera que, a principis de juliol, la xifra total ascendeixi a 300.

COM HO FEM: QUI FINANCIA

Inicialment, totes les donacions que es van obtenir van ser de la ciutadania i empreses locals que han col·laborat de manera solidària i que ens han permès iniciar el projecte. Posteriorment, també s’ha comptat amb el finançament del Fons Català que ha contribuït a la continuïtat del projecte.

A més, s’han iniciat aliances amb ONGs locals gràcies a les quals es fa molt més fàcil poder realitzar distribucions de material a l’interior del país i dur a terme el projecte involucrant organismes ucraïnesos.

Paral·lelament, i fruit de la iniciativa de persones voluntàries, s’han realitzat esdeveniments solidaris com el Cinefòrum S.O.S Refugiats (19/04/22), el Concert Solidari a Sant Just Desvern (20/05/22) i el Concert Solidari CORREDOR HUMANITARI a Sant Cugat del Vallès (19/06/22).

La guerra continua i la nostra feina també. Per poder continuar, el projecte necessita continuar rebent suport. Des d’ASL seguim cercant recursos per donar continuïtat al corredor ja que la llista d’espera supera ja les 1000 famílies: fonamentalment dones i infants atrapats a Mariúpol, Donetsk i Khàrkiv​​.

MÉS INFORMACIÓCorredor Humanitari

Un projecte amb el suport de:

Ajuntament Hospitalet
Fons Català de Cooperació al desenvolupament
AJUNTAMENT SANT JUST
CREU-ROJA
logo Carrenca
FAHID
CENTRIS-EVENTS
LANXESS
NESTLE
PAH

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

Intervenció als camps de refugiats de Grècia

ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG’s es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.

L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.

La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.

  • La primera a Lesbos, fent vigilància i rescat de les persones que arribaven al país per mar.
  • La segona a Idomeni, on vàrem desenvolupar tot tipus d’ajuda humanitària.
  • I la tercera a Tessalònica, on es va repartir fruita i verdura fresca a diversos camps oficials.

Durant mesos, milers de persones van fer la perillosa travessa de Turquia fins a Lesbos

OBJECTIU LESBOS

Només 7 quilòmetres separen l’horror de l’esperança, l’última fase d’un trajecte en que els refugiats volen deixar enrere Turquia i arribar a territori Europeu. L’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.

Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.

23 voluntaris desplaçats
24 h de vigilància

Les condicions de vida als camps de Idomeni eren deplorables

OBJECTIU IDOMENI

Paral·lelament als equips de Lesbos, al mes de març de 2016 l’EREC va enviar voluntaris als camps de refugiats d’Idomeni. L’arribada a la zona va ser xocant. El fred, la pluja, milers de persones vivint enmig del fang. La gent cremant tot allò que trobava per escalfar-se i eixugar la roba, la desorganització, la incertesa del que passarà demà i no tenir cap de les necessitats bàsiques cobertes. Idomeni era una drama.

Des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari.

Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.

Als camps de la zona d’Idomeni (EKO, Hara, BP), també vam organitzar un sistema de repartiment de fruita i verdura fresca. Diàriament es comprava 1400kg de fruita i verdura. Així mateix, cada tarda es repartia entre 500 i 1000 bosses de berenars per als infants. Al mes de juny, els camps en què treballàvem van ser desallotjats i més de 15.000 persones van ser traslladades a camps militars, controlats pel govern, on les ONG’s hi teníem difícil accés.

fruite i verdures fresques
persones malvivint durant mesos

“Per a mi no són refugiats, són persones, com la Galia i l’Alí. I saben que estarem al seu costat fins que les seves vides tornin a tenir sentit.”

Marc Andreu

OBJECTIU TESSALÒNICA

Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.

Un cogombre, dos carbassons, tres tomàquets, unes quantes patates, tres o quatre plàtans, un manat de julivert i una cabeça d’alls. Una bossa com aquesta, però cada vegada diferent perquè a ningú li agrada menjar sempre el mateix, és el que van rebre milers de refugiats setmanalment en 5 camps de la zona de Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia.

Paral·lelament, part de l’equip va instal·lar extintors a una dotzena de camps, on es van fer cursos sobre el seu funcionament i manteniment, a més de dedicar una part del temps a tot tipus de tasques relacionades amb la construcció, reparació i suport logístic (manteniment d’instal·lacions d’aigua i desaigües, reparacions elèctriques, donacions de materials, etc.).

Arribats al mes de setembre, l’accés als camps va resultar pràcticament impossible. Tot i haver intentat aconseguir un permís oficial que ens facilités la nostra tasca, no se’ns va atorgar. El govern grec va prendre el control de la situació i nosaltres vàrem decidir traspassar el projecte de distribució de menjar a una ONG local i retirar-nos, donant per finalitzada aquesta fase del projecte.

Fruita i verdura fresca
7000 refugiats