Entrevista a la Júlia Fagoaga
La Júlia Fagoaga és sòcia i voluntària d’Acció Solidària i Logística des de fa 3 anys.
Explica’ns en tres frases, qui ets.
Sóc Júlia Fagoaga Macias, 27 anys i infermera d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Moisès Broggi. En el poc temps lliure que em queda, m’agrada fer tota activitat que comporti marxar de la ciutat i disfrutar de la naturalesa sigui vies ferrades, escalada, trekking, barranquisme…
Com i quan vas conèixer ASL?
A finals de febrer de 2016 vaig decidir anar als camps de refugiats d’Idiomeni, Grècia, pel meu compte, ja que vaig trobar noticies demanant infermeres i vaig contactar amb una ONG danesa que estava muntant una carpa mèdica per donar assistència sanitaria als refugiats. És allà, on vaig conèixer alguns voluntaris d’ASL realitzant la seva tasca als camps de refugiats de Grècia amb molt compromís i entrega.
Perquè vas decidir fer-te sòcia (i voluntària!) de l’ong?
El primer contacte que vaig tenir amb els voluntaris que vaig trobar a Grècia va ser tan bona que em vaig “enganxar”. Un cop vaig tornar a Barcelona volia continuar col.laborant i un voluntari em va explicar tots els projectes que estaven realitzant. Va ser en aquell moment quan vaig tenir clar fer-me sòcia i voluntària.
Què fas exactament a ASL?
Dins d’ASL col·laboro amb projectes de desenvolupament i ara més concretament, en el projecte d’enviament de material sanitari a l’hospital ortopèdic de Katmandú (Nepal). També estic a la comissió de sanitaris i logística del projecte EREC.
Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?
És una ONG molt familiar i transparent, amb l’objectiu clar d’ajudar al món fent petites coses.
Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?
Una persona lleial i fidel als seus principis, i involucrada en el que em fa feliç.
Un desig.
Igualtat per tothom.
Una paraula.
Llibertat
Un llibre, una pel·lícula i una cançó.
Llibre: Afortunada, de Alice Sebold
Pel·lícula: Erin Brockovich
Cançó: Ain’t no mountain high enough, de Marvin Gaye i Tammi Terrell
Després de tot aquest temps a ASL, amb quina anècdota et quedes?
Suposo que no tinc una sola anècdota després de tot aquest temps, són molts moments que he compartit amb altres voluntaris, però sobretot, la energia amb la que tots treballem.
Quin creus que són els valors que més destaquen en els voluntaris d’ASL?
Compromís amb els projectes, professionalitat en les seves tasques i la sensibilitat que demostren amb les persones.
I ja per acabar…què creus que t’ha aportat ser voluntària d’ASL?
Personalment m’ha aportat seguir continuant defensant els meus ideals i poder contribuïr a fer d’un món menys egoista.
Professionalment també m’aporta molt ja que amb l’equip EREC puc desenvolupar tasques com infermera i compartir coneixements i pràctiques de rescat amb els demés voluntaris infermers/es i bombers/es.
