Escull la pàgina
Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

La Laura Orozko és educadora social i rescatadora aquàtica, l’any 2016 va començar a col·laborar com a voluntària amb Acció Solidària i Logística, quan es trobava treballant a Lesbos durant la crisi de les refugiades. 

Des de llavors ha participat com a voluntària amb l’ONG a Grècia, Nepal, Líban i Moçambic. A més, ha col·laborat en les diferents campanyes de sensibilització i promoció de l’ONG tant a Catalunya com a Andalusia, d’on és originària i a on viu actualment.

Des de quan ets voluntària d’ASL? Què et va motivar a col·laborar amb l’ONG? 

Sóc voluntària d’ASL des del 2016. Els vaig conèixer quan estava treballant a Lesbos. Jo estava treballant amb una altra ONG rescatant gent al mar, durant el mes d’abril d’aquell mateix any. Europa havia tancat fronteres i, juntament amb altres companys, ens preguntàvem què estava passant amb aquesta gent un cop arribava a terra, als camps de refugiats. Així, vam decidir marxar cap a Idomeni i vam estar ajudant als bombers d’ASL. Des d’aquell moment, em va convèncer el seu bon fer i la seva transparència com ONG, així que vaig decidir unir-me a ells. 

En quins projectes de cooperació i/o emergències has participat? Tant com a voluntària enviada com des del teu territori.

Amb ASL vaig començar directament en el terreny, a Idomeni. Vam estar ajudant en el repartiment de menjar als refugiats. Després, l’any 2017, vaig conèixer al responsable del Nepal (en Joan Carles) i em vaig apuntar per viatjar al país al maig amb ells. Vam anar a ajudar en la construcció d’un centre per a nens invidents a Akkare. 

Des d’aquell moment, la meva vinculació amb el Nepal i amb ASL ha estat completa. Aquí a Espanya he treballat en tasques de recollida de fons, assistència durant les fires, creació de nous projectes a Katmandú, recollida de material sanitari i socioeducatiu, representació a Sant Pere de Ribes en programes de sensibilització en instituts, venta de loteria, xerrades informatives …

L’any 2017 vaig estar al Líban, als camps de refugiats Sirià-Palestins. Vam viatjar allà per fer una avaluació sobre la viabilitat de millorar l’aigua potable. Finalment no vam poder dur a terme la nostra intervenció per problemes polítics i logístics amb el país. 

El 2018 vaig coordinar, juntament amb en Joan Carles, un viatge solidari al Nepal amb persones externes a l’ONG per tal que coneguessin el país i els projectes que realitzem. En aquell viatge vam poder portar més de 360 kg d’ajuda. 

Enguany he viatjat a Moçambic per a una intervenció d’emergència després del cicló, amb l’objectiu de tancar uns pous d’aigua i col·locar unes bombes d’extracció manual. A més, actualment coordino, conjuntament amb el meu company Joan Carles, la part socioeducativa del projecte de l’hospital ortopèdic Kagendra, a Katmandú (Nepal) i represento a l’ONG a Andalusia. 

MOÇAMBIC 

En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic? 

A Moçambic el meu paper va ser el de coordinar els fons per tancar el major nombre de pous possibles, analitzar-ne l’aigua i col·locar les bombes d’extracció manual. 

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar? 

És un país amb molta falta de recursos i molta pobresa i això ho complica tot. Al ser una intervenció d’emergència, la informació abans de sortir no és tan completa com t’agradaria i, un cop allà, cal ser resolutiu amb el que hi ha i treure la feina endavant. El ritme de treball en aquests països també és diferent a causa de la calor i d’altres factors culturals, i això ho alenteix tot. Cal tenir paciència i capacitat d’adaptació positiva. 

Com va ser l’acollida per part de la gent local? 

Molt bona, és la contrapartida en aquests països. La gent és meravellosa i encara que tinguem cultures tan diferents, si actues amb respecte cap a ells sempre trobes un somriure de tornada. 

No podem canviar grans coses, però les petites coses són les que canvien el món

Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què? 

Sóc molt exigent i crec que sempre es pot fer més i millor, però crec que vam fer, juntament amb la meva companya, una bona feina i que moltes persones ara podran tenir una vida una mica més fàcil gràcies a això.

Som una ONG petita i familiar i no podem canalitzar aigua per tal que arribi a les seves aixetes, però sí podem ajudar-los per fer que cap nen caigui dins d’un pou o per a que els hi resulti més fàcil extreure l’aigua amb la bomba per tal que no ho hagin de fer amb galledes, o sigui que estic satisfeta. No podem canviar grans coses, però crec que les petites coses són les que canvien el món. 

NEPAL 

En què consisteix la vostra propera acció a l’hospital ortopèdic de Kathmandu, al Nepal? 

En millorar les condicions de vida dels usuaris que hi viuen. Aquest objectiu comporta dos plans d’intervenció, una sanitària i una altra socioeducativa. Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna. Viatgem per aportar un petit gra de sorra en el seu dia a dia, no pretenem molt més de moment. La part sanitària s’encarregarà de millorar la higiene i formar les infermeres per reciclar els seus coneixements. A la part socioeducativa, volem crear un espai on puguin realitzar treballs ocupacionals, rehabilitadors i de lleure. També volem formar alguns responsables perquè aquesta aula-taller funcioni sense la nostra presència. 

Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna

Creus que aconseguireu els objectius proposats? 

Sabem que és molt complicat canviar alguns hàbits interns: Com l’ordre, la neteja … A més, estem parlant de persones discapacitades, fet que complica molt més els objectius. Però el projecte es porta treballant dos anys, tant amb gent d’allà, amb ONGs amigues com Petit Món, com aquí a Espanya amb reunions i treball en equip, i crec que és molt viable que s’aconsegueixin els objectius finals. Portem moltes cartes guardades perquè sabem que ens trobarem amb problemes, però confio en l’equip i en la seva experiència. 

Quines dificultats creus que us trobareu? 

Primer de tot, els problemes relacionats amb la logística: Des d’Espanya viatgem amb molts quilos de material d’ajuda que volem portar. És difícil facturar tant de pes quan viatgem poques persones, i sempre es queda material que no podem portar. 

Un cop allà, crec que probablement també ens trobarem amb alguns problemes logístics. Estem molt organitzades perquè jo em conec una mica la ciutat, però aquest mateix coneixement m’ajuda a preveure que ens trobarem amb problemes en la compra de material, transport, etc .. 

Finalment, crec que ens podem trobar alguns problemes allà al centre. Canviar els hàbits és molt complicat. Quan portes fent alguna cosa molt de temps és difícil modificar-lo. La neteja i l’higiene són alguns d’ells. 

ASL 

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional? 

A nivell personal, ajudar a ASL per a mi ha estat sempre com treballar en família, un factor que és molt important per a mi. Amb ells sento una proximitat que m’aporta seguretat i confiança en el que faig i sobretot transparència de per a qui ho faig. He tingut la millor sort i he coincidit amb companys/es que m’han fet créixer, aprendre i ser millor persona, què més puc demanar? 

A nivell professional, com a educadora social és una sort immensa poder viure el que he viscut. Madures i aprens a enfrontar-te a qualsevol situació. Jo això ho tenia après del món del rescat aquàtic, però en la cooperació i l’emergència a terra aquests valors s’assenten molt més. 

No podem canviar el món, però sí millorar-lo

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament? 

Crec que tota intervenció, resposta o cooperació feta per professionals honests sempre és efectiva. La limitació sempre existeix, siguis gran o petit, i cal tenir clar que no som superherois. Això, per a mi, és un gran error. No podem canviar el món, però si millorar-lo. Si vas amb aquestes grans idees, et mengen elles a tu. Així que, definitivament, sí, crec que les petites accions també poden ser efectives si estan ben fetes. Qualsevol ajuda des de qualsevol lloc és important. Tot suma. 

Finalitza la segona intervenció d’ASL a l’illa d’Ibo, Moçambic

Finalitza la segona intervenció d’ASL a l’illa d’Ibo, Moçambic

La segona intervenció d’Acció Solidària i Logística a l’illa d’Ibo, Moçambic, va concloure el passat 1 de setembre amb la instal·lació d’un sistema de seguretat i abastament d’aigua a dos pous.

Dues voluntàries van viatjar al terreny a mitjans del mes d’agost per tal de continuar amb l’acció encetada durant el mes de juny, conjuntament amb el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament i Fundación Ibo.

L’intervenció ha consistit en el tancament d’un total de dos pous comunitaris, dels quals beuen més de 100 famílies i que no comptaven amb cap sistema de seguretat ni d’abastament d’aigua.

Així mateix, les voluntàries van realitzar un anàlisi i diagnòstic dels pous, per tal d’encetar un procés de neteja i tancament d’aquests, així com la instal·lació de bombes d’extracció d’aigua manuals. L’obra s’ha complementat amb la construcció d’un safareig a cada pou, amb l’objectiu de facilitar l’extracció i ús de l’aigua a de les famílies que fan ús d’aquests pous.

A causa del pas del cicló Kenneth, el 25 d’abril del 2019, Moçambic es troba en una situació d’emergència humanitària. A l’illa de Ibo, afortunadament, no hi va haver víctimes mortals, però moltes famílies s’han quedat sense llar i no compten amb els recursos necessaris per poder-la reconstruir.

Les condicions de vida de la població d’Ibo es veu agreujada a causa del consum d’aigua. Més d’un 70 % dels pous de l’illa es troben contaminats i no compten amb cap sistema de neteja i securització d’aquests.

En aquest sentit, Acció Solidària i Logística, conjuntament amb Fundació Ibo i el Fons Català de Cooperació, ha volgut facilitar l’accés de la població als pous, així com contribuir a la disminució de la contaminació que aquests presenten, instal·lant una tapa que faciliti el manteniment d’aquests per part del govern. 

Esplugues es solidaritza amb el Nepal

Esplugues es solidaritza amb el Nepal

El passat 30 de març l’alumnat del Col·legi Natzaret d’Esplugues de Llobregat ens va ajudar a organitzar una recollida de material sanitari per enviar a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú. 

Durant tot el matí, l’alumnat voluntari del Col·legi Natzaret es va col·locar, juntament amb voluntariat d’Acció Solidària i Logística, davant d’algunes farmàcies del municipi d’Esplugues. L’objectiu era recollir material sanitari per a enviar-lo a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú on enguany la nostra ong durà a terme un projecte de cooperació internacional.

Gràcies a la col·laboració de les farmàcies i la participació i interès de la població d’Esplugues de Llobregat, vam poder recollir moltes gases, apòsits, cotó, betadine, cristalmina, vaselina, esparadrap, tiretes,  i molt més material. A més, vam aconseguir recaptar 196€. 

El resultat de la recollida ha estat més que satisfactori. Volem agrair la col·laboració de les farmàcies d’Esplugues que van obrir-nos les seves portes; la implicació i motivació de l’alumnat i del professorat del Col·legi Natzaret; i a totes les persones que es van apropar als punts de recollida per informar-se sobre el projecte i l’ong. També volem aprofitar per agrair Ràdio Esplugues, en concret el programa Zero 2 Hero, per entrevistar a una de les nostres voluntàries, la Júlia Fagoaga, i oferir-nos un espai per explicar el projecte. 

A finals d’any esperem poder iniciar el projecte de cooperació a Katmandú. Es tracta d’un projecte de formació, sanitari i ocupacional. Amb el projecte busquem millorar de les condicions de vida de les persones amb discapacitat que viuen al mòdul de persones sense recursos de l’Hospital Ortopèdic de Katmandú.

Una unitat canina molt activa

Una unitat canina molt activa

Durant els mesos de març i abril, la Unitat Canina ha estat participant en diferents jornades formatives i simulacres amb altres grups de rescat.

Del 26 al 28 de març varen participar en una formació interna en una fàbrica de Valls. Es tractava d’un seminari sobre col•lapses estructurals en el que també van participar altres grups de rescat com el de Mallorca, Logronyo, Saragossa, Illes Canàries i Astúries.

Més tard, del 8 al 10 d’abril, tres voluntaris de la unitat canina van anar a València per a participar a la II Jornadas Cinológicas de Rescate en Estructuras Colapsadas organitzada per la Unitat Canina de Rescat dels Bombers de València. 

Els nostres voluntaris van compartir aquesta experiència amb altres guies canins de la Unidad Militar de Emergencias (UME), els Bombers Girecan, Bombers de Còrdoba, Bombers de Saragossa, Bombers de Cartagena i altres unitats canines com la de Ribagorza i la dels Bombers de Portugal. 

Fins el mes de juny, la Unitat Canina tindrà uns mesos intensos de formació. No només participaran en formacions i simulacres a París i Astúries, sino que seguiran fent pràctiques internes pel territori català com la que van fer fa uns dies a Gallicant.

En aquest enllaç podreu conèixer el David Uroz, soci d’Acció Solidària i Logística i voluntari de la unitat canina. 

Entrevista al David Uroz

Entrevista al David Uroz

El David Uroz és soci i voluntari d’Acció Solidària i Logística des del 2017. Des de fa un any, forma part de la unitat canina de l’equip de rescat de l’ong. 

Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas.

Sóc Bomber de la Generalitat i fa 12 anys que estic al Parc de Vilafranca del Penedés. Vaig treballar uns quants anys com a tècnic electricista i actualment sóc formador de l’ISPC en l’especialitat de Riscos Tecnològics. Sempre que puc m’escapo a fer qualsevol activitat rel·lacionada amb la muntanya.

Com i quan vas conèixer ASL?

Fa un temps a través d’un amic i voluntari d’ASL, l’Albert Bielsa, bomber de Barcelona, que em va parlar de les activitats que es feien.

Perquè vas decidir fer-te soci (i voluntari!) de l’ong?

Sóc soci de Metges sense Fronteres des de fa uns quants anys però feia temps que em ballava pel cap participar activament en una ONG rel·lacionada amb les emergències, actualment fa 2 anys i mig que sóc soci d’ASL.

Què fas exactament dins l’ong?

He participat en simulacres i formació com a voluntari de l’EREC i actualment des de fa poc més d’un any estic en la Unitat Canina.

La Unitat Canina és un grup dins de l’ong molt actiu. En els darrers mesos heu participat en moltes formacions i simulacres. Explica’ns una mica què feu.

Sóm un grup de 9 guies canins amb Juanjo Olivares com a responsable de grup i contínuament ens estem formant fent cursos rel·lacionats amb el rescat en col·lapses estructurals. La formació contínua i els simulacres són vitals en aquesta especialitat on tenim un formador referent d’Astúries, el Miguel del Prado, que va participar en el Simulacre EREC al 2018 i coincidim molt sovint amb ell ja que ens aporta un punt de qualitat molt elevat.

Quin és l’objectiu que voleu assolir amb la Unitat Canina?

Assolir un grup elevat de binomis ( guia-gos ) operatius, per respondre en qualsevol emergència activada per ASL.

Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?

Una ONG amb un excel·lent equip de persones, amb diversos projectes realitzats i que compta també amb un equip de voluntaris amb un potencial operatiu molt gran per fer resposta en una catàstrofe.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?

Un cul inquiet.

Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi.

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar.

Un desig.

Molta salut.

Una paraula.

Apendre.

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.

“El Nazi de Siurana” de Toni Orensanz, El torb i “Un nom” del grup L’Ham de Foc.

Després de tot aquest temps a ASL, amb quin moment et quedes?

El primer dia que vaig començar en el grup EREC CANINA amb la meva gossa Traça.

I ja per acabar… Què creus que t’ha aportat estar com a voluntari a ASL?

Doncs un munt d’experiències i aprenentatges en les formacions que he pogut participar i sobretot content d’haver conegut molta gent i motivada a través de l’EREC com sanitaris i bombers de Barcelona i Generalitat.

En aquest enllaç podreu trobar més informació sobre la unitat canina i les diferents activitats que han estat fent durant aquests darrers mesos.