Escull la pàgina
Entrevista a l’Amanda Alonso, voluntària d’ASL i enviada a l’illa d’Ibo, Moçambic

Entrevista a l’Amanda Alonso, voluntària d’ASL i enviada a l’illa d’Ibo, Moçambic

El passat mes de juny, dos mesos després del pas dels ciclons Kenneth i Idai, Acció Solidària i Logística va encetar una intervenció a l’illa moçambiquesa d’Ibo, conjuntament amb el Fons Català de Cooperació i la Fundació Ibo.

Un primer equip conformat per dos voluntaris, l’Abert i l’Amanda, va realitzar una primera acció d’anàlisi i estudi de l’aigua dels pous i l’estat de les cases a l’illa.

L’Amanda Alonso, experta en anàlisi i potabilització d’aigües, és voluntària de l’equip EREC des del novembre del 2018 i va ser l’encarregada de realitzar una anàlisi de la qualitat de l’aigua al terreny. Parlem amb ella sobre la seva experiència a l’illa.

En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic?

La meva intervenció va consistir en l’avaluació de la situació de l’aigua de consum, la seva qualitat i propostes de millora. En concret, es va realitzar una anàlisi química i bacteriològica de les aigües dels principals pous dels quals la comunitat agafa l’aigua per beure. Després dels resultats obtinguts sobre la seva qualitat es van avaluar diferents actuacions de proposta de millora de la qualitat de l’aigua de consum i, per tant, de la salut dels habitants

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar?

A l’inici, va ser complicat saber exactament què calia fer per ajudar-los. El diferent estil de vida i de cultura dificulta veure la real necessitat que hi ha. Però, un cop comences, ja va tot rodat. És important en aquest punt tenir contacte amb altres organitzacions que treballen a la illa en el mateix tema i del govern.

Com va ser l’acollida per part de la gent local?

La gent va ser molt amable i simpàtica. Van valorar molt positivament la nostra feina i ens van tractar perfectament.

Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què?

Sí, tota intervenció amb bons propòsits és bona en un país que ha patit tant i que viu en unes condicions molt limitades. En el cas concret de la qualitat de l’aigua, patien molt de problemes estomacals i vam proposar moltes millores per a la qualitat de l’aigua i de la seva salut, sempre fent conscienciació sobre el tema. A més, si es realitzen millores en els pous i es possibiliten cisternes per a la recollida d’aigua de pluja en un futur, millorarà encara més. 

Què t’ha aportat aquesta experiència a nivell personal?

Viure una altra realitat, poder ajudar a una comunitat molt diferent a la nostra i amb moltes necessitats i veure les cares de felicitats de les persones. A nivell personal, t’ensenya moltes coses.

I professional?

Poder posar en pràctica els meus coneixements en un altre situació molt diferent a la que estic acostumada, altres recursos, menys recursos, altres necessitats, altres cultures, altres problemàtiques….

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir?

Pot ser efectiva sempre i quan es faci amb una bona organització, documentació, informació i planificació prèvia. Sobretot coneixent realment quines son les necessitats i establir contactes amb organitzacions més grans.

Des de quan ets voluntària d’ASL-EREC? Què et va motivar a col·laborar amb ASL?

Des del novembre del 2018. Em va motivar per la necessitat en el tema de la qualitat i accessibilitat a aigua potable en situacions d’emergència on jo puc aportar alguna cosa.

Havies col·laborat com a voluntària amb ASL en algun projecte anteriorment?

No, era la primera vegada que col·laborava amb ASL com a voluntària.

ASL conclou la seva primera intervenció a Moçambic, després del pas del cicló Kenneth

ASL conclou la seva primera intervenció a Moçambic, després del pas del cicló Kenneth

La primera actuació d’Acció Solidària i Logística, realitzada conjuntament amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Fundación Ibo, va tancar la seva primera fase el passat dimecres 10 de juliol, amb el retorn a Barcelona dels dos voluntaris enviats per ASL al terreny,

El 20 de juny dues persones voluntàries d’ASL van viatjar a l’illa d’Ibo de Moçambic per realitzar una primera anàlisi de la situació al terreny, després del pas dels ciclons Kenneth i Idai.

Durant vint dies l’Amanda Alonso, tècnica en tractament d’aigua i potabilitat, i l’Albert Pujadas, bomber i especialista en intervencions en emergències, van extreure mostres d’aigua per analitzar la potabilitat d’aquesta, a més de la realització d’un estudi sobre l’estat dels pous i les cases a la zona.

Durant la seva intervenció, els dos voluntaris van identificar diferents pous contaminats i van detectar la necessitat de reconstruir-ne alguns.

El pròxim mes d’agost, dues persones voluntàries més, membres d’Acció Solidària i Logística, viatjaran a l’illa per continuar amb l’acció.

La segona inervenció consistirà en un sanejament i reconstrucció dels pous, així com la instal·lació de latrines en alguns edificis i escoles.

El pas dels ciclons Kenneth i Idai, durant els mesos de març i abril, ha deixat un balanç de gairebé 1,000 morts i unes 1,7 milions de persones afectades. Concretament a l’illa d’Ibo més de 3,000 persones s’han quedat sense llar.

 

 

Intervenció de l’EREC a Guatemala

Intervenció de l’EREC a Guatemala

El Volcán de Fuego, ubicat al centre sud de Guatemala, entre els límits departamentals de Chimaltenango, Escuintla i Sacatepéques, va erupcionar la tarda del 3 de juny de 2018, desconeixent, a dia d’avui, la xifra real de víctimes, a falta d’un cens exacte de la zona afectada. Aquesta erupció va ser catalogada com una de les més grans del volcà des del 1974.

 

Tot hi que des d’un inici el govern guatemalenc no va voler rebre ajuda internacional, fou al cinquè dia del desastre quan va decidir realitzar una crida internacional per rebre ajuda, i conseqüentment, es va pre-activar l’equip de rescat de l’EREC.
Finalment, el dia 12 de juny, nou dies després del incident, 4 voluntaris de l’EREC arribaven a Guatemala, amb l’objectiu d’estudiar les necessitats bàsiques a cobrir i trobar, si era de necessitat, una ubicació per instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua.
Un cop arribat a la zona afectada, es va establir una base d’operacions situada a 15 kilòmetres del mateix Volcán de Fuego i a 5 minuts de la denominada Zona Cero.
Es va contactar amb el Grup Mexicà Topos Adrenalina Estrella, que portaven uns quants dies treballant a la Zona Cero, amb els quals vam crear un equip mixt per poder treballar conjuntament. Així doncs, els primers 2 dies ens vam centrar exclusivament en tasques de recerca i recuperació de cadàvers i restes humanes, amb una estreta col·laboració de les famílies que s’havien vist afectades per la lava i el flux piroclàstic, les quals ens anaven indicant les zones de les cases on podrien ser-hi els seus familiars.
Cal esmentar que la part superior de les les cases que havien quedat enterrades, quedaven cobertes per un parell de metres de cendra, i aquesta s’havia de treure amb una retroexcavadora. Posteriorment, els metres que quedaven per arribar al terra es treballava amb varis estris com pics, cubs o pales planes per treure la resta de runa que quedava. Cal desatacar que es realitzaven relleus de treball atès el desgast físic que suposava treballar tantes hores seguides i sobretot per la temperatura, la qual oscil·lava als 100ºC.

 

Finalment, al llarg dels dos dies de treball, vam poder recuperar 7 cossos d’una mateixa família.
Malauradament, el divendres 15 de juny, el govern de Guatemala va declarar la zona inhabitable suspenent totes les tasques de recerca i recuperació de cadàvers, provocant així que totes les famílies afectades i organitzacions que estàvem allà haguéssim d’abandonar la zona.
Així doncs, els següents 9 dies que ens quedaven vam realitzar un estudi d’albergs on s’allotjaven els afectats amb la finalitat de detectar totes aquelles necessitats que no quedaven cobertes, amb l’objectiu principal de trobar una ubicació per instal·lar-hi una maquina potabilitzadora per cobrir la fase d’emergència.

 

 

Finalment es va decidir no instal·lar la màquina potabilitzadora, atès que, analitzant la situació, la necessitat bàsica de l’aigua potable ja quedava coberta. Tot i així es van obrir varis fronts de possibilitat per iniciar un projecte de cooperació i desenvolupament per instal·lar una potabilitzadora d’aigua al Hospital de Escunitla (que no quedava afectat pel volcà directament, però que a la llarga hauria de rebre molts afectats), el qual presentava una manca de recursos bàsics, entre ells, el que més mancava era l’aigua potable.
A mode de conclusió podem comentar que era la primera vegada que l’EREC treballava en fase de rescat, fet que ha generat tot un seguit de propostes de millores en els àmbits logístics i operatius per pròxims casos futurs.

Jornades de pràctiques Gavà

Jornades de pràctiques Gavà

Terceres jornades de pràctiques EREC a Gavà

Els passats 26 i 27 de setembre s’han celebrat les terceres jornades USAR de l’EREC a l’edifici en runes de Ytong a Gavà. Les jornades han consistit en un matí de classes teòriques de generalitats USAR i presentació dels nous reglaments d’activació i operatiu del nostre equip de rescat. La segona part ha constat d’exercicis pràctics de muntatge de base d’operacions, sectorització, marcatge, recerca de víctimes i rescat.

Els participants han hagut de completar una maniobra simple nocturna amb una víctima i una de complexa amb múltiples víctimes.
L’equip EREC ha estat format per 6 rescatadors bombers, 2 infermers d’emergències, 2 caps d’equip i 2 guies canins de l’ANGPS, aquest cop en Jesús de Tenerife i en Roberto de Navarra. Enhorabona a tots per la feina feta.

Seguim!