Us comuniquem que tornem a fer crida de voluntaris per desplaçar-se al nostre projecte de col·laboració amb No Name Kitchen en suport als refugiats a Bòsnia.
Es pretén fer enviaments d’equips de dues persones progressivament i segons el desenvolupament de la pandèmia. El període mínim de l’estada a Bòsnia és de 20 dies.
Les tasques dels voluntaris constaran de la realització de treballs de camp identificant les necessitats al terreny, gestionar la logística dels magatzems i els materials donats, així com el repartiment de tot tipus d’ajuts als refugiats.
Els i les interessades poden posar-se en contacte amb nosaltres a través del WhatsApp, Instagram o al mail info@asl.ong.
Es pot fer difusió d’aquesta notícia per tots els canals que desitgeu.
És hora de passar a l’acció i respondre a l’emergència migratòria, una problemàtica que és lluny de resoldre’s.
Des d’Acció Solidària i Logística, hem apostat per prendre les mesures necessàries per aturar aquesta pandèmia i garantir la màxima seguretat a les nostres treballadores, basant-nos en una ètica de cura . Des de la implementació de l’Estat d’Alarma a Espanya estem realitzant teletreball i totes les reunions internes de l’entitat s’estan realitzant per via telemàtica.
Tanmateix, com a entitat, ens sentim amb l’obligació de conscienciar, no només sobre la importància de seguir totes les directrius marcades per les autoritats sanitàries, sinó també sensibilitzar i informar sobre com s’està visquent aquesta pandèmia als altres països del món a on treballem.
Com està afectant i afectarà aquesta pandèmia a les persones més vulnerables? Què passarà quan comenci a arribar als camps de persones desplaçades? Com ho afrontaran als països més empobrits del món?
Ens preocupen especialment els efectes que aquesta crisi pot tenir per a molts col·lectius vulnerables en el nostre país: Persones en situació administrativa irregular; els menors estrangers sense referents; les persones sense llar; les dones víctimes de violència masclista; aquells que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; qui té dificultats d’accés a alimentació, etc.
A més a més, un cop la situació millori en el nostre país, encara ens quedarà molta feina a fer, donat que molts països del món no compten amb les estructures ni les garanties (sanitàries, econòmiques i socials) que tenim nosaltres. És el cas del Senegal i Hondures, a on, segons els nostres tècnics referents al país, la situació és molt preocupant, tant en matèria sanitària com econòmica.
En aquest sentit, us deixem amb un vídeo amb el testimoni del nostre tècnic al Senegal, qui ens explica detalladament les conseqüències que aquesta pandèmia pot tenir al país:
La Laura Orozko és educadora social i rescatadora aquàtica, l’any 2016 va començar a col·laborar com a voluntària amb Acció Solidària i Logística, quan es trobava treballant a Lesbos durant la crisi de les refugiades.
Des de llavors ha participat com a voluntària amb l’ONG a Grècia, Nepal, Líban i Moçambic. A més, ha col·laborat en les diferents campanyes de sensibilització i promoció de l’ONG tant a Catalunya com a Andalusia, d’on és originària i a on viu actualment.
Des de quan ets voluntària d’ASL? Què et va motivar a col·laborar amb l’ONG?
Sóc voluntària d’ASL des del 2016. Els vaig conèixer quan estava treballant a Lesbos. Jo estava treballant amb una altra ONG rescatant gent al mar, durant el mes d’abril d’aquell mateix any. Europa havia tancat fronteres i, juntament amb altres companys, ens preguntàvem què estava passant amb aquesta gent un cop arribava a terra, als camps de refugiats. Així, vam decidir marxar cap a Idomeni i vam estar ajudant als bombers d’ASL. Des d’aquell moment, em va convèncer el seu bon fer i la seva transparència com ONG, així que vaig decidir unir-me a ells.
En quins projectes de cooperació i/o emergències has participat? Tant com a voluntària enviada com des del teu territori.
Amb ASL vaig començar directament en el terreny, a Idomeni. Vam estar ajudant en el repartiment de menjar als refugiats. Després, l’any 2017, vaig conèixer al responsable del Nepal (en Joan Carles) i em vaig apuntar per viatjar al país al maig amb ells. Vam anar a ajudar en la construcció d’un centre per a nens invidents a Akkare.
Des d’aquell moment, la meva vinculació amb el Nepal i amb ASL ha estat completa. Aquí a Espanya he treballat en tasques de recollida de fons, assistència durant les fires, creació de nous projectes a Katmandú, recollida de material sanitari i socioeducatiu, representació a Sant Pere de Ribes en programes de sensibilització en instituts, venta de loteria, xerrades informatives …
L’any 2017 vaig estar al Líban, als camps de refugiats Sirià-Palestins. Vam viatjar allà per fer una avaluació sobre la viabilitat de millorar l’aigua potable. Finalment no vam poder dur a terme la nostra intervenció per problemes polítics i logístics amb el país.
El 2018 vaig coordinar, juntament amb en Joan Carles, un viatge solidari al Nepal amb persones externes a l’ONG per tal que coneguessin el país i els projectes que realitzem. En aquell viatge vam poder portar més de 360 kg d’ajuda.
Enguany he viatjat a Moçambic per a una intervenció d’emergència després del cicló, amb l’objectiu de tancar uns pous d’aigua i col·locar unes bombes d’extracció manual. A més, actualment coordino, conjuntament amb el meu company Joan Carles, la part socioeducativa del projecte de l’hospital ortopèdic Kagendra, a Katmandú (Nepal) i represento a l’ONG a Andalusia.
MOÇAMBIC
En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic?
A Moçambic el meu paper va ser el de coordinar els fons per tancar el major nombre de pous possibles, analitzar-ne l’aigua i col·locar les bombes d’extracció manual.
Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar?
És un país amb molta falta de recursos i molta pobresa i això ho complica tot. Al ser una intervenció d’emergència, la informació abans de sortir no és tan completa com t’agradaria i, un cop allà, cal ser resolutiu amb el que hi ha i treure la feina endavant. El ritme de treball en aquests països també és diferent a causa de la calor i d’altres factors culturals, i això ho alenteix tot. Cal tenir paciència i capacitat d’adaptació positiva.
Com va ser l’acollida per part de la gent local?
Molt bona, és la contrapartida en aquests països. La gent és meravellosa i encara que tinguem cultures tan diferents, si actues amb respecte cap a ells sempre trobes un somriure de tornada.
No podem canviar grans coses, però les petites coses són les que canvien el món
Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què?
Sóc molt exigent i crec que sempre es pot fer més i millor, però crec que vam fer, juntament amb la meva companya, una bona feina i que moltes persones ara podran tenir una vida una mica més fàcil gràcies a això.
Som una ONG petita i familiar i no podem canalitzar aigua per tal que arribi a les seves aixetes, però sí podem ajudar-los per fer que cap nen caigui dins d’un pou o per a que els hi resulti més fàcil extreure l’aigua amb la bomba per tal que no ho hagin de fer amb galledes, o sigui que estic satisfeta. No podem canviar grans coses, però crec que les petites coses són les que canvien el món.
NEPAL
En què consisteix la vostra propera acció a l’hospital ortopèdic de Kathmandu, al Nepal?
En millorar les condicions de vida dels usuaris que hi viuen. Aquest objectiu comporta dos plans d’intervenció, una sanitària i una altra socioeducativa. Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna. Viatgem per aportar un petit gra de sorra en el seu dia a dia, no pretenem molt més de moment. La part sanitària s’encarregarà de millorar la higiene i formar les infermeres per reciclar els seus coneixements. A la part socioeducativa, volem crear un espai on puguin realitzar treballs ocupacionals, rehabilitadors i de lleure. També volem formar alguns responsables perquè aquesta aula-taller funcioni sense la nostra presència.
Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna
Creus que aconseguireu els objectius proposats?
Sabem que és molt complicat canviar alguns hàbits interns: Com l’ordre, la neteja … A més, estem parlant de persones discapacitades, fet que complica molt més els objectius. Però el projecte es porta treballant dos anys, tant amb gent d’allà, amb ONGs amigues com Petit Món, com aquí a Espanya amb reunions i treball en equip, i crec que és molt viable que s’aconsegueixin els objectius finals. Portem moltes cartes guardades perquè sabem que ens trobarem amb problemes, però confio en l’equip i en la seva experiència.
Quines dificultats creus que us trobareu?
Primer de tot, els problemes relacionats amb la logística: Des d’Espanya viatgem amb molts quilos de material d’ajuda que volem portar. És difícil facturar tant de pes quan viatgem poques persones, i sempre es queda material que no podem portar.
Un cop allà, crec que probablement també ens trobarem amb alguns problemes logístics. Estem molt organitzades perquè jo em conec una mica la ciutat, però aquest mateix coneixement m’ajuda a preveure que ens trobarem amb problemes en la compra de material, transport, etc ..
Finalment, crec que ens podem trobar alguns problemes allà al centre. Canviar els hàbits és molt complicat. Quan portes fent alguna cosa molt de temps és difícil modificar-lo. La neteja i l’higiene són alguns d’ells.
ASL
Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?
A nivell personal, ajudar a ASL per a mi ha estat sempre com treballar en família, un factor que és molt important per a mi. Amb ells sento una proximitat que m’aporta seguretat i confiança en el que faig i sobretot transparència de per a qui ho faig. He tingut la millor sort i he coincidit amb companys/es que m’han fet créixer, aprendre i ser millor persona, què més puc demanar?
A nivell professional, com a educadora social és una sort immensa poder viure el que he viscut. Madures i aprens a enfrontar-te a qualsevol situació. Jo això ho tenia après del món del rescat aquàtic, però en la cooperació i l’emergència a terra aquests valors s’assenten molt més.
No podem canviar el món, però sí millorar-lo
Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament?
Crec que tota intervenció, resposta o cooperació feta per professionals honests sempre és efectiva. La limitació sempre existeix, siguis gran o petit, i cal tenir clar que no som superherois. Això, per a mi, és un gran error. No podem canviar el món, però si millorar-lo. Si vas amb aquestes grans idees, et mengen elles a tu. Així que, definitivament, sí, crec que les petites accions també poden ser efectives si estan ben fetes. Qualsevol ajuda des de qualsevol lloc és important. Tot suma.
Dos voluntaris viatgen a Bòsnia per fer arribar donacions de roba i menjar als migrantsque es troben forçadament instal·lats a Velika Kladusa
El passat mes d’agost dos voluntaris d’Acció Solidària i Logística van emprendre un viatge en furgoneta cap a la regió de Velika Kladusa (Bòsnia), als Balcans. L’objectiu d’aquest viatge era l’enviament i distribució de roba, materials i alguns aliments bàsics per millorar les condicions de vida d’aquestes persones durant l’hivern.
Prop de 1.000 migrants (molts d’ells tenen entre 14 i 30 anys) es troben atrapats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia, després de nombrosos fracassats intents d’entrar a Europa. Aproximadament 300 d’aquestes persones es troben instal·lades en improvisats camps de refugiats en condicions infrahumanes.
És per això que Acció Solidària i Logística es va
proposar contribuir en la millora de les condicions d’aquestes persones amb
l’enviament de materials bàsics que els hi ajudin a afrontar l’hivern.
Aquesta acció va ser proposada per un voluntari d’ASL,
després del seu viatge als Balcans durant l’hivern, qui va observar les condicions
infrahumanes en les quals es trobaven les persones migrades de la zona.
L’acció d’ASL va consistir en una recollida de roba, materials i aliments bàsics que posteriorment va ser classificada i enviada en una furgoneta cap als Balcans.
La intervenció dels dos voluntaris va consistir en fer una crida al voluntariat per recollir donacionsde roba i material i fer-la arribar als nois migrants. El mes d’agost, els nostres voluntaris es van desplaçar a Bòsnia amb més de 12m3 de roba i material, amb la intenció de traslladar-lo al terreny i, sobretot, dissenyar un pla d’ajuda a llarg termini.
Les tasques que van realitzar els voluntaris van consistir, generalment, en una classificació i distribució de la roba conjuntament amb l’organització No Name Kitchen, amb qui van explorar les possibilitats de col·laboració en un futur, així com una atenció directa als joves migrants per esbrinar què necessitaven i recollir-ne els testimonis.
Els dos voluntaris van reportar les dures condicions en les quals es troben aquestes persones. Els migrants no només pateixen la impotència de no poder travessar la frontera, després de més de 10 dies intentant-ho, sinó que aquells que es troben dins del camp es queixen de la mancança de serveis bàsics i de les condicions infrahumanes en les quals conviuen.
Al 2018 es tanquen les fronteres entre Sèrbia i Hongria. Els corrents migratoris s’han modificat i busquen noves rutes, ara creuen Bòsnia per entrar a Europa, creuant les muntanyes de Croàcia. País que impedeix l’entrada dels migrants amb l’ús indiscriminat de la força i la violència.
Fotografia de Pau Coll
The Game, el joc, és la forma irònica d’anomenar els incansables i desesperats intents de creuar les muntanyes de Croàcia per arribar a Eslovènia, on els nois se senten menys perseguits i més segurs. Tot i que la majoria dels testimonis afirmen haver-ho intentat entre 15 i 20 vegades, però cada vegada són retornats a la casella de sortida: Velika Kladusa.
Properament, els dos voluntaris d’ASL realitzaran una recollida d’aliments a diferents escoles de Catalunya, amb la intenció d’enviar-ho al terreny en cooperació amb l’organització No Name Kitchen.
La segona intervenció d’Acció Solidària i Logística a l’illa d’Ibo, Moçambic, va concloure el passat 1 de setembre amb la instal·lació d’un sistema de seguretat i abastament d’aigua a dos pous.
L’intervenció ha consistit en el tancament d’un total de dos pous comunitaris, dels quals beuen més de 100 famílies i que no comptaven amb cap sistema de seguretat ni d’abastament d’aigua.
Així mateix, les voluntàries van realitzar un anàlisi i diagnòstic dels pous, per tal d’encetar un procés de neteja i tancament d’aquests, així com la instal·lació de bombes d’extracció d’aigua manuals. L’obra s’ha complementat amb la construcció d’un safareig a cada pou, amb l’objectiu de facilitar l’extracció i ús de l’aigua a de les famílies que fan ús d’aquests pous.
A causa del pas del cicló Kenneth, el 25 d’abril del 2019, Moçambic es troba en una situació d’emergència humanitària. A l’illa de Ibo, afortunadament, no hi va haver víctimes mortals, però moltes famílies s’han quedat sense llar i no compten amb els recursos necessaris per poder-la reconstruir.
Les condicions de vida de la població d’Ibo es veu agreujada a causa del consum d’aigua. Més d’un 70 % dels pous de l’illa es troben contaminats i no compten amb cap sistema de neteja i securització d’aquests.
En aquest sentit, Acció Solidària i Logística, conjuntament amb Fundació Ibo i el Fons Català de Cooperació, ha volgut facilitar l’accés de la població als pous, així com contribuir a la disminució de la contaminació que aquests presenten, instal·lant una tapa que faciliti el manteniment d’aquests per part del govern.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
