Escull la pàgina
EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

L’Equip USAR internacional, cada cop més a prop.

Activar un equip de rescat USAR (Urban Search And Rescue) a nivell internacional comporta moltes dificultats a superar: el personal ha d’estar format, el material a desplaçar ha d’estar revisat i llest per carregar i els gossos a desplaçar han d’estar en condicions i amb els papers en regla. 

L’EREC24 és el resultat de molta feina feta en els últims dos anys. És el responsable de valorar una catàstrofe i coordinar l’activació de totes les comissions involucrades en una emergència.

Per assolir-ho amb garanties ens hem dotat de diversos procediments a seguir tals com el procediment d’activació de tot el personal, el procediment d’activació de les comissions sanitària i logística, secretaria i el grup caní. A més, periòdicament, realitzem simulacres i exercicis pràctics per tal de veure les mancances i solucionar problemes.

Quan l’Equip s’activa, tot són presses. És un volum de gestió molt elevat que requereix d’un equip de gent amb un profund coneixement, no només de l’ONG, sinó de les característiques concretes que es donen quan una catàstrofe colpeja a un país i aquest demana ajuda internacional. 

A l’EREC24 treballem per això, hi creiem i tenim les coses clares. Volem ser operatius, volem poder-nos traslladar de la manera més ràpida quan i on calgui. Volem que l’EREC estigui homologat per l’ONU a través de l´INSARAG (International search and rescue assesor group). El camí és llarg però les nostres passes són fermes i decidides.

Monitoritzant 24h al dia/ 7 dies a la setmana.

La ràpida detecció d’un succés catastròfic és una de les peces clau per una resposta àgil i eficaç. És per això que des de fa ja més de sis mesos estem fent guàrdies de quinze dies organitzats en grups de 2 persones. Aquestes són les encarregades de fer un seguiment constant de les possibles emergències que es puguin donar i que siguin susceptibles de l’activació de l’equip.

Per això disposem de diferents eines entre les quals es troba el GDACS (Global Disaster  Alerting Coordination System) i el VOSOCC (Virtual On-Site Operations Coordination Centre). Aquestes webs són oficials i estem subscrits a elles per tal de rebre avisos a temps real. El nostre binomi de guàrdia les revisa diàriament i alerta a la resta de l´EREC24 mitjançant el grup de whatsapp en cas de necessitat.

Guatemala, punt de partida…

El passat mes de juny de 2018, el comitè BREC, encarregat durant tot l’any anterior de posar en marxa tots els aspectes necessaris per assolir la condició operativa, donava per finalitzada la seva existència. Després del macro simulacre realitzat setmanes abans per tot el personal EREC, i amb la valoració positiva del mateix, vam considerar que ja havíem arribat al punt on podíem començar a fer guàrdies permanents i activar-nos en cas d’emergència. Sortia, l’EREC24.

Dóna la casualitat que als pocs dies que portàvem de guàrdia  es va produir la tràgica erupció del Volcano de Fuego, a Guatemala amb centenars de milers de persones afectades, centenars de morts i desapareguts. Ens va servir per posar en pràctica tota la seqüència d’activació i per a la gran majoria de nosaltres va suposar un desafiament i una oportunitat per aprendre i posar en pràctica tot allò que havíem estat preparant des de feia temps.

Inicialment, com és costum en aquests casos, es va viure certa incertitud sobre tot pel fet de no tractar-se d’un terratrèmol. Tot i així, ho vam començar a monitoritzar. La clau en aquells moments és tenir un punt de trobada per a crear el “gabinet de crisi”. Així es va fer, cosa que va facilitar la feina de buscar vols, contactar amb coordinació EREC, debatre, fer contactes amb el país i esperar que es demanés ajuda internacional.

En moments com aquells, es comú tenir moments d’activitat frenètica i moments d’eterna espera. Per això es important tenir l’engranatge ben preparat.  Amb la pressió de voler desplaçar-te al lloc en les primeres hores on l’esperança de trobar gent viva és major, és fàcil perdre la paciència. En molts aspectes, va servir per aprendre com són els “tempos” en aquestes situacions. Hi hauran coses que no depenen de nosaltres.

Finalment, va ser a través del contactes que teníem amb Bombers d’Hondures, que vam poder valorar l’entrada efectiva a Guatemala, ja que ells tenien un equip a la frontera llest per accedir a la zona tot i que el país encara no havia demanat ajuda internacional oficialment. En aquest punt, és interessant remarcar la importància dels acords bilaterals a través de contactes directes. Ja sigui amb el consolat, cossos d’emergència o inclús contactes personals. Es una tasca paral·lela que es desenvolupa des de l´EREC24 en el moment que es comença a valorar una emergència.

Després de valorar en quines condicions ens desplaçàvem i la disponibilitat dels socis, vam decidir enviar un grup reduït de personal amb molt poc material i sense gossos ja que aquests últims no ens serien útils en tractar-se d´una zona plena de cendra calenta. La missió, ajudar en les tasques de recuperació de cadàvers.

SEGUIM!

Aquesta experiència ha estat molt positiva i juntament amb les diferents emergències que hem anat seguint en els darrers mesos, ens ha ajudat a perfeccionar l’equip.

És una feina complexa, amb grans entrebancs i murs a vèncer però ens atrevim a dir que ens emociona pensar que anem pel bon camí. Cada cop que fem un seguiment, un simulacre o un exercici pràctic veiem com ens apropem una miqueta més a l’objectiu de ser un equip professional capaç de desplaçar-nos a l’altra punta del món malgrat la falta de personal, pressupost o els escassos recursos materials que de moment tenim.

I és que malgrat anar poc a poc, acabarem arribant molt lluny.

 

Intervenció de l’EREC a Guatemala

Intervenció de l’EREC a Guatemala

El Volcán de Fuego, ubicat al centre sud de Guatemala, entre els límits departamentals de Chimaltenango, Escuintla i Sacatepéques, va erupcionar la tarda del 3 de juny de 2018, desconeixent, a dia d’avui, la xifra real de víctimes, a falta d’un cens exacte de la zona afectada. Aquesta erupció va ser catalogada com una de les més grans del volcà des del 1974.

 

Tot hi que des d’un inici el govern guatemalenc no va voler rebre ajuda internacional, fou al cinquè dia del desastre quan va decidir realitzar una crida internacional per rebre ajuda, i conseqüentment, es va pre-activar l’equip de rescat de l’EREC.
Finalment, el dia 12 de juny, nou dies després del incident, 4 voluntaris de l’EREC arribaven a Guatemala, amb l’objectiu d’estudiar les necessitats bàsiques a cobrir i trobar, si era de necessitat, una ubicació per instal·lar una planta potabilitzadora d’aigua.
Un cop arribat a la zona afectada, es va establir una base d’operacions situada a 15 kilòmetres del mateix Volcán de Fuego i a 5 minuts de la denominada Zona Cero.
Es va contactar amb el Grup Mexicà Topos Adrenalina Estrella, que portaven uns quants dies treballant a la Zona Cero, amb els quals vam crear un equip mixt per poder treballar conjuntament. Així doncs, els primers 2 dies ens vam centrar exclusivament en tasques de recerca i recuperació de cadàvers i restes humanes, amb una estreta col·laboració de les famílies que s’havien vist afectades per la lava i el flux piroclàstic, les quals ens anaven indicant les zones de les cases on podrien ser-hi els seus familiars.
Cal esmentar que la part superior de les les cases que havien quedat enterrades, quedaven cobertes per un parell de metres de cendra, i aquesta s’havia de treure amb una retroexcavadora. Posteriorment, els metres que quedaven per arribar al terra es treballava amb varis estris com pics, cubs o pales planes per treure la resta de runa que quedava. Cal desatacar que es realitzaven relleus de treball atès el desgast físic que suposava treballar tantes hores seguides i sobretot per la temperatura, la qual oscil·lava als 100ºC.

 

Finalment, al llarg dels dos dies de treball, vam poder recuperar 7 cossos d’una mateixa família.
Malauradament, el divendres 15 de juny, el govern de Guatemala va declarar la zona inhabitable suspenent totes les tasques de recerca i recuperació de cadàvers, provocant així que totes les famílies afectades i organitzacions que estàvem allà haguéssim d’abandonar la zona.
Així doncs, els següents 9 dies que ens quedaven vam realitzar un estudi d’albergs on s’allotjaven els afectats amb la finalitat de detectar totes aquelles necessitats que no quedaven cobertes, amb l’objectiu principal de trobar una ubicació per instal·lar-hi una maquina potabilitzadora per cobrir la fase d’emergència.

 

 

Finalment es va decidir no instal·lar la màquina potabilitzadora, atès que, analitzant la situació, la necessitat bàsica de l’aigua potable ja quedava coberta. Tot i així es van obrir varis fronts de possibilitat per iniciar un projecte de cooperació i desenvolupament per instal·lar una potabilitzadora d’aigua al Hospital de Escunitla (que no quedava afectat pel volcà directament, però que a la llarga hauria de rebre molts afectats), el qual presentava una manca de recursos bàsics, entre ells, el que més mancava era l’aigua potable.
A mode de conclusió podem comentar que era la primera vegada que l’EREC treballava en fase de rescat, fet que ha generat tot un seguit de propostes de millores en els àmbits logístics i operatius per pròxims casos futurs.