Entrevista a Mònica Parra, autora de “Migrar i Resistir: Històries de l’últim èxode a Europa”

Entrevista a Mònica Parra, autora de “Migrar i Resistir: Històries de l’últim èxode a Europa”

“Educar els infants i explicar-los què passa al món hauria de ser més important que qualsevol de les assignatures que els hi ensenyen a les escoles”

Mònica ParraMigrar i resistir: Històries de l’últim èxode a Europa’ és el testimoni firmat per Mònica Parra Ràfols, on hi explica en primera persona la seva experiència com a voluntària en els camps de refugiats situats a Grècia, Hongria i Sèrbia, entre d’altres. La càmera i la llibreta de la Mònica testimonien tot el que els ulls veuen i el cos sent: individus i famílies fugint del seu país, lluny de la guerra, fent l’impossible per començar una nova vida. Davant una resposta despiadada i violenta per part de la Comunitat Europea, la tasca de les entitats, associacions i voluntaris independents es converteix en el recurs humà més càlid a l’hora d’ajudar, acompanyar, escoltar i conviure amb les persones refugiades que lluiten per sobreviure.

Actualment, la Mònica continua col·laborant amb entitats i organitzacions per denunciar la violència i la repressió que pateixen milers de persones tant en els camps de refugiats com en la seva ruta migratòria per arribar a territori europeu; també treballa a l’Ajuntament de Sant Just Desvern amb projectes de cooperació i solidaritat i és membre de l’associació fotogràfica d’activistes Fotomovimiento. A part de reivindicar unes polítiques migratòries més potents per tal d’assegurar-nos una societat més inclusiva, ella defensa la pedagogia i l’educació com a eina de canvi per tal d’evitar repetir els errors comesos en el passat.

En quin moment vas dir-te: Monica, tot això has de testimoniar-ho en un llibre?
La ràbia que sentia davant les vulneracions de drets humans que es produïen diàriament no deixava d’augmentar. Va haver-hi un moment en què un amic meu refugiat que es diu Amer em va demanar que ens encarreguéssim nosaltres de narrar i explicar tot el que estava passant perquè ells ja no se sentien amb més forces per fer-ho. Juntament amb tot el dolor i patiment que ja anava arrossegant, aquell va ser un dels moments clau a l’hora de dir-me a mi mateixa que volia escriure un llibre sobre això.

Al principi del llibre sentencies el següent: “aquells que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo”. Com ho podem fer per evitar repetir aquests errors de passat que tu menciones?
Estem repetint tots els errors que ja es van produïr durant la Segona Guerra Mundial i també tot el que va passar durant l’exili aquí a Espanya, després de la Guerra Civil. No tenim memòria per recordar això i tampoc per recordar que gairebé tots venim de famílies migrants o tenim amics que els seus avis o besavis han hagut de migrar o han patit un exili. Per evitar aquests errors jo crec que és molt important educar la memòria. S’ha de saber què va passar a Europa i a casa nostra durant el segle XX per poder instruir en el canvi a les generacions del segle XXI.

Creus que avui en dia s’apliquen dinàmiques pedagògiques per tal d’educar als infants sobre el que passa al món?
Jo crec que no. Sé que en algunes escoles sí que es treballa, però trobo que hauria de tenir molt més protagonisme en els programes educatius. S’han mort fins a 40.000 persones al mar des de l’any 1993 i els infants no haurien de créixer normalitzant que cada dia moren persones al mar, que les que arriben a terra se’ls dirigeix a Centres d’Internament d’Estrangers, que la policia dispara a sang freda a les fronteres entre països per evitar que famílies i joves canviïn de país… Hauria de ser més important que qualsevol de les assignatures que els hi ensenyen a les escoles: és la base per tenir una societat sana, no racista, no xenòfoba, inclusiva i acollidora en un futur pròxim.

Migrar i resistir

Després d’haver vist tanta maldat i tanta misèria en la humanitat, com ho fas per conviure actualment en una societat que també t’ha mostrat la seva pitjor cara?
Ara ja fa bastant temps que he tornat, per tant he tingut temps per passar per les diverses emocions com la ràbia, la ira, la tristesa, la impotència… i ara puc parlar-te des de la serenor. Sento que haver fet aquest llibre també pot ajudar en molts aspectes: en la denúncia, en la difusió i en l’educació. Això em dóna tranquil·litat, perquè veig que el que estic fent té un sentit i causa un efecte sobre la societat. També és veritat que no podem
tapar tots aquests grans problemes amb tiretes que es queden curtes per abastar tota la catàstrofe humanitària que s’està patint. El que necessitem són polítiques migratòries ben fortes i una societat conscienciada, i amb això ja tenim molt guanyat. Cal estar allà i cal ajudar a la gent a Grècia, Hongria, Sèrbia, Croàcia… però des d’aquí també tenim molta feina a fer. Des de l’ONG No Name Kitchen, per exemple, s’estan monitorant en informes mensuals tots els casos de violència que es produeixen al llarg de les rutes migratòries. Es posen els fets sobre la taula i això serveix per anar als nostres governs amb l’objectivitat dels fets a la mà i denunciar-los-hi. És una cursa de fons que requereix molta feina, molta denúncia i molta pressió per tal que algun dia es jutgi a tota aquesta gent que està cometent crims contra la humanitat.

Parles dels contrastos a l’Illa de Lesbos, on per una banda t’hi trobes amb unes platges i uns racons paradisíacs, mentre que per l’altra hi veus morir a tanta i tanta gent. En aquell moment, com gestionaves aquest privilegi davant el patiment de tantes altres persones?
Doncs ho gestionava treballant molt durant tot el dia, focalitzant-me en tot el que impliqués ajudar a aquesta gent. També em dedicava moments de reflexió en els que pogués plorar i treure-ho tot; al vespre necessitava la meva estona per pair, si no era insuportable. El que feia era llegir, desconnectar, trucar a la família, passar estones amb els meus amics que també estaven allà… Procurava buscar un espai d’aixopluc on pogués estar una mica aïllada, tot i que mai ho aconseguia al 100%.

Què ha estat el més difícil a l’hora d’escriure el llibre, tant a nivell tècnic com a nivell emocional?
A nivell emocional va ser una pura catarsi. Vaig plorar molt, vaig treure tota la pena, la ràbia i la impotència que sentia a dins. Cada vegada que repassava el llibre em posava a plorar, però he de reconèixer que escriure aquest llibre m’ha netejat l’ànima. Tot el dolor que jo tenia a dins l’he escrit i l’he repassat tantes vegades que podríem dir que m’ha alleugerit la ferida. A nivell tècnic he de reconèixer que no em va costar massa, ja que portava molts anys anant-hi i ho tenia tot força clar. Pel que fa a l’explicació del context de la guerra de Síria si que vaig haver d’informar-me bé per tal de narrar-ho amb els detalls necessaris perquè s’entengués tot plegat. A part d’això, no he tingut cap més problema perquè havia llegit molt, m’havia informat molt i, el més important, havia parlat molt amb ells i elles.

Al final del llibre sentencies el següent: “ho deixo a les vostres mans”. Què és el que deixes a les mans del lector?
Deixo la consciència de cadascú. Hem de mirar-nos a nosaltres mateixos i pensar quina part de culpa tenim amb tot el que està passant i què podem aportar per millorar aquest desastre. Tots hem d’assumir la nostra part de responsabilitat; hem col·laborat amb tota aquesta catàstrofe des de la nostra passivitat. És per això que convido a cadascú a reflexionar una mica sobre el perquè del que està passant. Per mi és molt important que aquest llibre es passi de mà en mà perquè el llegeixi el màxim de gent possible i així poder denunciar la situació que viuen les persones migrants en el seu intent per trobar asil i viure de manera segura.

Human Rights

Dia Internacional de les Dones

Dia Internacional de les Dones

Avui toca reivindicar el paper de la DONA arreu del món. 

És precisament en aquest context que des d’Acció Solidària i Logística volem donar veu a qui poques vegades en té. ASL sempre ha comptat amb una base de voluntàries, sòcies i treballadores que han permès el desenvolupament i l’activitat de l’organització.

Entre avui i fins a divendres 12 de març recollirem testimonis i vivències de les nostres companyes i beneficiàries a Senegal, Hondures i Bòsnia. Elles fan un relat de la seva realitat i posen èmfasi a la necessitat de lluitar per una societat més igualitària i justa. Les podeu seguir al nostre Instagram.

Treballarem per garantir la igualtat de gènere en totes les iniciatives que ens ocupen. El compromís és indubtable. Els resultats obtinguts els darrers anys impulsen la tasca que ens ocupa i ens motiva a continuar progressant.

Aprofitem per agrair i commerorar la feina i la dedicació de totes vosaltres.

Que la lluita continui sent l’eina de canvi durant tot l’any.

 

La situació dels refugiats a Bòsnia empitjora

La situació dels refugiats a Bòsnia empitjora

L’any 2019 Acció Solidària i Logística va emprendre la tasca de respondre a l’emergència humanitària creada per les onades migratòries que travessava i continua travessant Bòsnia, una localitat a cinc quilòmetres de la frontera amb Croàcia.

En aquests darrers dos anys el nombre de persones que s’acumulen a camps de refugiats a la zona mencionada no deixa d’augmentar. Les condicions de vida són nefastes, com ha pogut comprovar ASL de primera mà.

Cal recordar que Bòsnia, un estat pobre, candidat a esdevenir membre de la Unió Europea, sempre ha tingut problemes per fer-se càrrec de l’influx de milers de refugiats, els quals aspiren a arribar a països de l’oest d’Europa a través de l’anomenada “ruta dels Balcans”.

El context actual de pandèmia mundial, les baixes temperatures i la falta d’implicació d’institucions i governs no fan més que agreujar la realitat d’unes 2.500 persones, resignades a viure al ras en circumstàncies inhumanes.

Així doncs, ASL s’ha implicat en la resposta a l’emergència actual unint forces amb No Name Kitchen (NNK). La conjunció d’ASL i NNK, permet proveir d’aliments i recursos als refugiats encallats a Bòsnia per tal de cobrir, d’alguna manera, les necessitats més bàsiques.

Els documents gràfics que mostrem a continuació posen de relleu la urgència de la situació i evidencia, un cop més, la falta d’atenció cap a un problema que és molt lluny de resoldre’s. La presentació de gent vivint a fàbriques abandonades per protegir-se de la neu i el vent o haver-se de netejar amb l’aigua gèlida d’un rierol a temperatures negatives són el dia a dia dels refugiats. 

 

 

Des d’ASL ens comprometem a continuar treballant per fer arribar material als refugiats, fent front a la vulnerabilitat a la qual estan sotmesos.

Col·labora amb nosaltres fent donatius al nostre compte bancari: ES35 3140 0001 9000 1457 5000.

QUALSEVOL AJUDA, PER PETITA QUE SIGUI, ÉS BENVINGUDA!

JA ESTÀ DISPONIBLE EL CAFÈ SOLIDARI D’ASL!

JA ESTÀ DISPONIBLE EL CAFÈ SOLIDARI D’ASL!

Ja teniu a la vostra disposició el cafè natural ecològic d’ASL! El producte prové de la Reserva Biològica d’Intibuca, Hondures i de Mudigere, Índia.

Amb la compra del Cafè Solidari (4€ per paquet), ens ajudeu a finançar tots els projectes que actualment tenim en execució a Nepal, Senegal i Hondures, així com la intervenció en situacions d’emergència arreu del món i al correcte funcionament de la ONG.

Només has de fer-nos arribar un correu electrònic a info@asl.ong i nosaltres ens farem càrrec de la resta.

Aprofitem per agrair a Cafès Roma de Balaguer per col·laborar amb nosaltres i proporcionar-nos un producte de la màxima qualitat!

NO US EN QUEDEU SENSE!

Participa a la iniciativa de “LA GUARDIOLA SOLIDÀRIA”!

Participa a la iniciativa de “LA GUARDIOLA SOLIDÀRIA”!

Per poder continuar amb la nostra activitat necessitem finançament i “La Guardiola Solidària” és una manera d’assegurar el dia a dia de l’entitat. Les guardioles han estat fetes a Moçambic i Nepal per beneficiaris dels projectes que hem dut a terme al llarg d’aquests darrers anys.

 

Vols participar-hi? Només has de seguir les instruccions que indiquem a continuació:

 

  1. Venir a recollir la guardiola a la seu d’ASL a Sant Just.
  2. Signar el compromís de responsabilitat de la guardiola.
  3. Fer-se responsable de controlar i recollir les donacions.
  4. Fer arribar les donacions a la seu d’ASL.

 

Amb aquesta iniciativa pretenem que cada una de les guardioles es converteixi en una activitat autogestionada i busquem la implicació de les persones que ho fan.

 

Si estàs interessat o interessada en fer-te càrrec d’una de les guardioles només has d’enviar un correu a info@asl.ong.

 

ACTUA!