Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

Entrevista Laura Orozko, voluntària d’Acció Solidària i Logística

La Laura Orozko és educadora social i rescatadora aquàtica, l’any 2016 va començar a col·laborar com a voluntària amb Acció Solidària i Logística, quan es trobava treballant a Lesbos durant la crisi de les refugiades. 

Des de llavors ha participat com a voluntària amb l’ONG a Grècia, Nepal, Líban i Moçambic. A més, ha col·laborat en les diferents campanyes de sensibilització i promoció de l’ONG tant a Catalunya com a Andalusia, d’on és originària i a on viu actualment.

Des de quan ets voluntària d’ASL? Què et va motivar a col·laborar amb l’ONG? 

Sóc voluntària d’ASL des del 2016. Els vaig conèixer quan estava treballant a Lesbos. Jo estava treballant amb una altra ONG rescatant gent al mar, durant el mes d’abril d’aquell mateix any. Europa havia tancat fronteres i, juntament amb altres companys, ens preguntàvem què estava passant amb aquesta gent un cop arribava a terra, als camps de refugiats. Així, vam decidir marxar cap a Idomeni i vam estar ajudant als bombers d’ASL. Des d’aquell moment, em va convèncer el seu bon fer i la seva transparència com ONG, així que vaig decidir unir-me a ells. 

En quins projectes de cooperació i/o emergències has participat? Tant com a voluntària enviada com des del teu territori.

Amb ASL vaig començar directament en el terreny, a Idomeni. Vam estar ajudant en el repartiment de menjar als refugiats. Després, l’any 2017, vaig conèixer al responsable del Nepal (en Joan Carles) i em vaig apuntar per viatjar al país al maig amb ells. Vam anar a ajudar en la construcció d’un centre per a nens invidents a Akkare. 

Des d’aquell moment, la meva vinculació amb el Nepal i amb ASL ha estat completa. Aquí a Espanya he treballat en tasques de recollida de fons, assistència durant les fires, creació de nous projectes a Katmandú, recollida de material sanitari i socioeducatiu, representació a Sant Pere de Ribes en programes de sensibilització en instituts, venta de loteria, xerrades informatives …

L’any 2017 vaig estar al Líban, als camps de refugiats Sirià-Palestins. Vam viatjar allà per fer una avaluació sobre la viabilitat de millorar l’aigua potable. Finalment no vam poder dur a terme la nostra intervenció per problemes polítics i logístics amb el país. 

El 2018 vaig coordinar, juntament amb en Joan Carles, un viatge solidari al Nepal amb persones externes a l’ONG per tal que coneguessin el país i els projectes que realitzem. En aquell viatge vam poder portar més de 360 kg d’ajuda. 

Enguany he viatjat a Moçambic per a una intervenció d’emergència després del cicló, amb l’objectiu de tancar uns pous d’aigua i col·locar unes bombes d’extracció manual. A més, actualment coordino, conjuntament amb el meu company Joan Carles, la part socioeducativa del projecte de l’hospital ortopèdic Kagendra, a Katmandú (Nepal) i represento a l’ONG a Andalusia. 

MOÇAMBIC 

En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic? 

A Moçambic el meu paper va ser el de coordinar els fons per tancar el major nombre de pous possibles, analitzar-ne l’aigua i col·locar les bombes d’extracció manual. 

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar? 

És un país amb molta falta de recursos i molta pobresa i això ho complica tot. Al ser una intervenció d’emergència, la informació abans de sortir no és tan completa com t’agradaria i, un cop allà, cal ser resolutiu amb el que hi ha i treure la feina endavant. El ritme de treball en aquests països també és diferent a causa de la calor i d’altres factors culturals, i això ho alenteix tot. Cal tenir paciència i capacitat d’adaptació positiva. 

Com va ser l’acollida per part de la gent local? 

Molt bona, és la contrapartida en aquests països. La gent és meravellosa i encara que tinguem cultures tan diferents, si actues amb respecte cap a ells sempre trobes un somriure de tornada. 

No podem canviar grans coses, però les petites coses són les que canvien el món

Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què? 

Sóc molt exigent i crec que sempre es pot fer més i millor, però crec que vam fer, juntament amb la meva companya, una bona feina i que moltes persones ara podran tenir una vida una mica més fàcil gràcies a això.

Som una ONG petita i familiar i no podem canalitzar aigua per tal que arribi a les seves aixetes, però sí podem ajudar-los per fer que cap nen caigui dins d’un pou o per a que els hi resulti més fàcil extreure l’aigua amb la bomba per tal que no ho hagin de fer amb galledes, o sigui que estic satisfeta. No podem canviar grans coses, però crec que les petites coses són les que canvien el món. 

NEPAL 

En què consisteix la vostra propera acció a l’hospital ortopèdic de Kathmandu, al Nepal? 

En millorar les condicions de vida dels usuaris que hi viuen. Aquest objectiu comporta dos plans d’intervenció, una sanitària i una altra socioeducativa. Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna. Viatgem per aportar un petit gra de sorra en el seu dia a dia, no pretenem molt més de moment. La part sanitària s’encarregarà de millorar la higiene i formar les infermeres per reciclar els seus coneixements. A la part socioeducativa, volem crear un espai on puguin realitzar treballs ocupacionals, rehabilitadors i de lleure. També volem formar alguns responsables perquè aquesta aula-taller funcioni sense la nostra presència. 

Ser discapacitat tant intel·lectual com físic sempre és un problema. En ciutats com Katmandú és pràcticament una condemna

Creus que aconseguireu els objectius proposats? 

Sabem que és molt complicat canviar alguns hàbits interns: Com l’ordre, la neteja … A més, estem parlant de persones discapacitades, fet que complica molt més els objectius. Però el projecte es porta treballant dos anys, tant amb gent d’allà, amb ONGs amigues com Petit Món, com aquí a Espanya amb reunions i treball en equip, i crec que és molt viable que s’aconsegueixin els objectius finals. Portem moltes cartes guardades perquè sabem que ens trobarem amb problemes, però confio en l’equip i en la seva experiència. 

Quines dificultats creus que us trobareu? 

Primer de tot, els problemes relacionats amb la logística: Des d’Espanya viatgem amb molts quilos de material d’ajuda que volem portar. És difícil facturar tant de pes quan viatgem poques persones, i sempre es queda material que no podem portar. 

Un cop allà, crec que probablement també ens trobarem amb alguns problemes logístics. Estem molt organitzades perquè jo em conec una mica la ciutat, però aquest mateix coneixement m’ajuda a preveure que ens trobarem amb problemes en la compra de material, transport, etc .. 

Finalment, crec que ens podem trobar alguns problemes allà al centre. Canviar els hàbits és molt complicat. Quan portes fent alguna cosa molt de temps és difícil modificar-lo. La neteja i l’higiene són alguns d’ells. 

ASL 

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional? 

A nivell personal, ajudar a ASL per a mi ha estat sempre com treballar en família, un factor que és molt important per a mi. Amb ells sento una proximitat que m’aporta seguretat i confiança en el que faig i sobretot transparència de per a qui ho faig. He tingut la millor sort i he coincidit amb companys/es que m’han fet créixer, aprendre i ser millor persona, què més puc demanar? 

A nivell professional, com a educadora social és una sort immensa poder viure el que he viscut. Madures i aprens a enfrontar-te a qualsevol situació. Jo això ho tenia après del món del rescat aquàtic, però en la cooperació i l’emergència a terra aquests valors s’assenten molt més. 

No podem canviar el món, però sí millorar-lo

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir? I en cooperació al desenvolupament? 

Crec que tota intervenció, resposta o cooperació feta per professionals honests sempre és efectiva. La limitació sempre existeix, siguis gran o petit, i cal tenir clar que no som superherois. Això, per a mi, és un gran error. No podem canviar el món, però si millorar-lo. Si vas amb aquestes grans idees, et mengen elles a tu. Així que, definitivament, sí, crec que les petites accions també poden ser efectives si estan ben fetes. Qualsevol ajuda des de qualsevol lloc és important. Tot suma. 

Entrevista a l’Amanda Alonso, voluntària d’ASL i enviada a l’illa d’Ibo, Moçambic

Entrevista a l’Amanda Alonso, voluntària d’ASL i enviada a l’illa d’Ibo, Moçambic

El passat mes de juny, dos mesos després del pas dels ciclons Kenneth i Idai, Acció Solidària i Logística va encetar una intervenció a l’illa moçambiquesa d’Ibo, conjuntament amb el Fons Català de Cooperació i la Fundació Ibo.

Un primer equip conformat per dos voluntaris, l’Abert i l’Amanda, va realitzar una primera acció d’anàlisi i estudi de l’aigua dels pous i l’estat de les cases a l’illa.

L’Amanda Alonso, experta en anàlisi i potabilització d’aigües, és voluntària de l’equip EREC des del novembre del 2018 i va ser l’encarregada de realitzar una anàlisi de la qualitat de l’aigua al terreny. Parlem amb ella sobre la seva experiència a l’illa.

En què va consistir la teva intervenció a l’illa d’Ibo a Moçambic?

La meva intervenció va consistir en l’avaluació de la situació de l’aigua de consum, la seva qualitat i propostes de millora. En concret, es va realitzar una anàlisi química i bacteriològica de les aigües dels principals pous dels quals la comunitat agafa l’aigua per beure. Després dels resultats obtinguts sobre la seva qualitat es van avaluar diferents actuacions de proposta de millora de la qualitat de l’aigua de consum i, per tant, de la salut dels habitants

Amb quines dificultats et vas trobar a l’hora de treballar?

A l’inici, va ser complicat saber exactament què calia fer per ajudar-los. El diferent estil de vida i de cultura dificulta veure la real necessitat que hi ha. Però, un cop comences, ja va tot rodat. És important en aquest punt tenir contacte amb altres organitzacions que treballen a la illa en el mateix tema i del govern.

Com va ser l’acollida per part de la gent local?

La gent va ser molt amable i simpàtica. Van valorar molt positivament la nostra feina i ens van tractar perfectament.

Creus que la intervenció d’ASL a Ibo serà beneficiosa per a la comunitat? Per què?

Sí, tota intervenció amb bons propòsits és bona en un país que ha patit tant i que viu en unes condicions molt limitades. En el cas concret de la qualitat de l’aigua, patien molt de problemes estomacals i vam proposar moltes millores per a la qualitat de l’aigua i de la seva salut, sempre fent conscienciació sobre el tema. A més, si es realitzen millores en els pous i es possibiliten cisternes per a la recollida d’aigua de pluja en un futur, millorarà encara més. 

Què t’ha aportat aquesta experiència a nivell personal?

Viure una altra realitat, poder ajudar a una comunitat molt diferent a la nostra i amb moltes necessitats i veure les cares de felicitats de les persones. A nivell personal, t’ensenya moltes coses.

I professional?

Poder posar en pràctica els meus coneixements en un altre situació molt diferent a la que estic acostumada, altres recursos, menys recursos, altres necessitats, altres cultures, altres problemàtiques….

Creus que la resposta d’ONGs petites en emergències pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir?

Pot ser efectiva sempre i quan es faci amb una bona organització, documentació, informació i planificació prèvia. Sobretot coneixent realment quines son les necessitats i establir contactes amb organitzacions més grans.

Des de quan ets voluntària d’ASL-EREC? Què et va motivar a col·laborar amb ASL?

Des del novembre del 2018. Em va motivar per la necessitat en el tema de la qualitat i accessibilitat a aigua potable en situacions d’emergència on jo puc aportar alguna cosa.

Havies col·laborat com a voluntària amb ASL en algun projecte anteriorment?

No, era la primera vegada que col·laborava amb ASL com a voluntària.

Entrevista a la Júlia Fagoaga

Entrevista a la Júlia Fagoaga

La Júlia Fagoaga és sòcia i voluntària d’Acció Solidària i Logística des de fa 3 anys

Explica’ns en tres frases, qui ets.

Sóc Júlia Fagoaga Macias, 27 anys i infermera d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Moisès Broggi. En el poc temps lliure que em queda, m’agrada fer tota activitat que comporti marxar de la ciutat i disfrutar de la naturalesa sigui vies ferrades, escalada, trekking, barranquisme…

Com i quan vas conèixer ASL?

A finals de febrer de 2016 vaig decidir anar als camps de refugiats d’Idiomeni, Grècia, pel meu compte, ja que vaig trobar noticies demanant infermeres i vaig contactar amb una ONG danesa que estava muntant una carpa mèdica per donar assistència sanitaria als refugiats. És allà, on vaig conèixer alguns voluntaris d’ASL realitzant la seva tasca als camps de refugiats de Grècia amb molt compromís i entrega.

Perquè vas decidir fer-te sòcia (i voluntària!) de l’ong?

El primer contacte que vaig tenir amb els voluntaris que vaig trobar a Grècia va ser tan bona que em vaig “enganxar”. Un cop vaig tornar a Barcelona volia continuar col.laborant i un voluntari em va explicar tots els projectes que estaven realitzant. Va ser en aquell moment quan vaig tenir clar fer-me sòcia i voluntària.

Què fas exactament a ASL?

Dins d’ASL col·laboro amb projectes de desenvolupament i ara més concretament, en el projecte d’enviament de material sanitari a l’hospital ortopèdic de Katmandú (Nepal). També estic a la comissió de sanitaris i logística del projecte EREC.

Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?

És una ONG molt familiar i transparent, amb l’objectiu clar d’ajudar al món fent petites coses.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?

Una persona lleial i fidel als seus principis, i involucrada en el que em fa feliç.

Un desig.

Igualtat per tothom.

Una paraula.

Llibertat

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.

Llibre: Afortunada, de Alice Sebold

Pel·lícula: Erin Brockovich

Cançó: Ain’t no mountain high enough, de Marvin Gaye i Tammi Terrell

Després de tot aquest temps a ASL, amb quina anècdota et quedes?

Suposo que no tinc una sola anècdota després de tot aquest temps, són molts moments que he compartit amb altres voluntaris, però sobretot, la energia amb la que tots treballem.

Quin creus que són els valors que més destaquen en els voluntaris d’ASL?

Compromís amb els projectes, professionalitat en les seves tasques i la sensibilitat que demostren amb les persones.

I ja per acabar…què creus que t’ha aportat ser voluntària d’ASL?

Personalment m’ha aportat seguir continuant defensant els meus ideals i poder contribuïr a fer d’un món menys egoista.

Professionalment també m’aporta molt ja que amb l’equip EREC puc desenvolupar tasques com infermera i compartir coneixements i pràctiques de rescat amb els demés voluntaris infermers/es i bombers/es.

El pròxim dissabte 30 de març farem una recollida de material sanitari per enviar a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú (Nepal). Podeu trobar més informació aquí