Escull la pàgina
Entrevista al David Uroz

Entrevista al David Uroz

El David Uroz és soci i voluntari d’Acció Solidària i Logística des del 2017. Des de fa un any, forma part de la unitat canina de l’equip de rescat de l’ong. 

Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas.

Sóc Bomber de la Generalitat i fa 12 anys que estic al Parc de Vilafranca del Penedés. Vaig treballar uns quants anys com a tècnic electricista i actualment sóc formador de l’ISPC en l’especialitat de Riscos Tecnològics. Sempre que puc m’escapo a fer qualsevol activitat rel·lacionada amb la muntanya.

Com i quan vas conèixer ASL?

Fa un temps a través d’un amic i voluntari d’ASL, l’Albert Bielsa, bomber de Barcelona, que em va parlar de les activitats que es feien.

Perquè vas decidir fer-te soci (i voluntari!) de l’ong?

Sóc soci de Metges sense Fronteres des de fa uns quants anys però feia temps que em ballava pel cap participar activament en una ONG rel·lacionada amb les emergències, actualment fa 2 anys i mig que sóc soci d’ASL.

Què fas exactament dins l’ong?

He participat en simulacres i formació com a voluntari de l’EREC i actualment des de fa poc més d’un any estic en la Unitat Canina.

La Unitat Canina és un grup dins de l’ong molt actiu. En els darrers mesos heu participat en moltes formacions i simulacres. Explica’ns una mica què feu.

Sóm un grup de 9 guies canins amb Juanjo Olivares com a responsable de grup i contínuament ens estem formant fent cursos rel·lacionats amb el rescat en col·lapses estructurals. La formació contínua i els simulacres són vitals en aquesta especialitat on tenim un formador referent d’Astúries, el Miguel del Prado, que va participar en el Simulacre EREC al 2018 i coincidim molt sovint amb ell ja que ens aporta un punt de qualitat molt elevat.

Quin és l’objectiu que voleu assolir amb la Unitat Canina?

Assolir un grup elevat de binomis ( guia-gos ) operatius, per respondre en qualsevol emergència activada per ASL.

Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?

Una ONG amb un excel·lent equip de persones, amb diversos projectes realitzats i que compta també amb un equip de voluntaris amb un potencial operatiu molt gran per fer resposta en una catàstrofe.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?

Un cul inquiet.

Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi.

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar.

Un desig.

Molta salut.

Una paraula.

Apendre.

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.

“El Nazi de Siurana” de Toni Orensanz, El torb i “Un nom” del grup L’Ham de Foc.

Després de tot aquest temps a ASL, amb quin moment et quedes?

El primer dia que vaig començar en el grup EREC CANINA amb la meva gossa Traça.

I ja per acabar… Què creus que t’ha aportat estar com a voluntari a ASL?

Doncs un munt d’experiències i aprenentatges en les formacions que he pogut participar i sobretot content d’haver conegut molta gent i motivada a través de l’EREC com sanitaris i bombers de Barcelona i Generalitat.

En aquest enllaç podreu trobar més informació sobre la unitat canina i les diferents activitats que han estat fent durant aquests darrers mesos. 
Entrevista a la Júlia Fagoaga

Entrevista a la Júlia Fagoaga

La Júlia Fagoaga és sòcia i voluntària d’Acció Solidària i Logística des de fa 3 anys

Explica’ns en tres frases, qui ets.

Sóc Júlia Fagoaga Macias, 27 anys i infermera d’urgències de l’Hospital de Bellvitge i de l’Hospital Moisès Broggi. En el poc temps lliure que em queda, m’agrada fer tota activitat que comporti marxar de la ciutat i disfrutar de la naturalesa sigui vies ferrades, escalada, trekking, barranquisme…

Com i quan vas conèixer ASL?

A finals de febrer de 2016 vaig decidir anar als camps de refugiats d’Idiomeni, Grècia, pel meu compte, ja que vaig trobar noticies demanant infermeres i vaig contactar amb una ONG danesa que estava muntant una carpa mèdica per donar assistència sanitaria als refugiats. És allà, on vaig conèixer alguns voluntaris d’ASL realitzant la seva tasca als camps de refugiats de Grècia amb molt compromís i entrega.

Perquè vas decidir fer-te sòcia (i voluntària!) de l’ong?

El primer contacte que vaig tenir amb els voluntaris que vaig trobar a Grècia va ser tan bona que em vaig “enganxar”. Un cop vaig tornar a Barcelona volia continuar col.laborant i un voluntari em va explicar tots els projectes que estaven realitzant. Va ser en aquell moment quan vaig tenir clar fer-me sòcia i voluntària.

Què fas exactament a ASL?

Dins d’ASL col·laboro amb projectes de desenvolupament i ara més concretament, en el projecte d’enviament de material sanitari a l’hospital ortopèdic de Katmandú (Nepal). També estic a la comissió de sanitaris i logística del projecte EREC.

Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?

És una ONG molt familiar i transparent, amb l’objectiu clar d’ajudar al món fent petites coses.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?

Una persona lleial i fidel als seus principis, i involucrada en el que em fa feliç.

Un desig.

Igualtat per tothom.

Una paraula.

Llibertat

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.

Llibre: Afortunada, de Alice Sebold

Pel·lícula: Erin Brockovich

Cançó: Ain’t no mountain high enough, de Marvin Gaye i Tammi Terrell

Després de tot aquest temps a ASL, amb quina anècdota et quedes?

Suposo que no tinc una sola anècdota després de tot aquest temps, són molts moments que he compartit amb altres voluntaris, però sobretot, la energia amb la que tots treballem.

Quin creus que són els valors que més destaquen en els voluntaris d’ASL?

Compromís amb els projectes, professionalitat en les seves tasques i la sensibilitat que demostren amb les persones.

I ja per acabar…què creus que t’ha aportat ser voluntària d’ASL?

Personalment m’ha aportat seguir continuant defensant els meus ideals i poder contribuïr a fer d’un món menys egoista.

Professionalment també m’aporta molt ja que amb l’equip EREC puc desenvolupar tasques com infermera i compartir coneixements i pràctiques de rescat amb els demés voluntaris infermers/es i bombers/es.

El pròxim dissabte 30 de març farem una recollida de material sanitari per enviar a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú (Nepal). Podeu trobar més informació aquí
Entrevista a la Diana Calderón

Entrevista a la Diana Calderón

La Diana Calderón és la representant d’Acció Solidària i Logística a Hondures. Treballa per la nostra ONG des de fa deu anys, encarregant-se dels diferents projectes que duem a terme a Hondures i facilitant el contacte amb les contraparts locals.  

Hondures és el país on ASL ha realitzat més projectes tant de cooperació com d’emergència. La primera intervenció i arran de la qual es va crear Acció Solidària i Logística, va tenir lloc l’any 1999 a Hondures, quan el país s’intentava recuperar de les conseqüències del pas de l’Huracà Mitch. 

Explícanos en tres frases, quién eres y qué haces en ASL.

Soy Diana Calderón, coordino todos los proyectos de ayuda en Honduras de ASL.

¿Qué te motiva en el día a día de tu trabajo como representante de esta ONG?

Las sonrisas, la felicidad, los abrazos y las gracias de las personas que son beneficiadas con cada ayuda, cada proyecto, saber que con el esfuerzo de todo nuestro equipo mejoramos las vidas de los más necesitados.

¿Qué dirías que es lo más difícil en tu día a día como representante de ASL?

Luchar contra la lentitud del sistema y de las personas con las que trato para que las donaciones lleguen y se administren de la manera adecuada.

¿Y lo más fácil o lo que vale más la pena?

Seguir esforzándome y dando lo mejor de mí para llegar a más necesitados.

¿Cómo crees que te definiría, en una palabra, alguien cercano a ti?

Persistente.

Una frase célebre, un refrán o un proverbio…:

“La vida es bella y maravillosa, la felicidad está a la vuelta de la esquina y Dios adentro de nosotros, entender que el estar aquí es un milagro y que hay segundas oportunidades es un grito hacia nosotros.” Lorenzo Antonelly

¿Qué 3 cosas NO te llevarías a una isla desierta?

Celular, laptop y espejo.

¿Si pudieras ser un personaje de película (o serie), cuál serías?

Óskar Schindler, empresario político alemán.

Un deseo.

Que mis hijos crezcan  con la semilla de los mejores ideales para que lleguen a ser personas de bien, amadas y admiradas por todos aquellos a su alrededor.

Una palabra.

Hermosa.

Un libro, una película y una canción.

Libro: El secreto.

Película: La vida es bella.

Canción: Sueña, de Luis Miguel.

Describe en una línea con qué te quedas de tu país, los rasgos más positivos.  

Me quedo con la flora, la fauna y las bellas playas.

Rasgos positivos: Comida típica y la cordialidad de la gente.

Si voleu més informació sobre els diferents projectes duts a terme a Hondures en els darrers anys, podeu visitar aquest enllaç.
Entrevista a l’Adama Diémé

Entrevista a l’Adama Diémé

L’Adama Diémé és representant d’Acció Solidària i Logística al Senegal des del mes d’abril de 2018. 

El passat 29 de novembre, l’Adama ens va visitar a la nostra seu de Sant Just Desvern. Aquell mateix matí va poder explicar el projecte que ASL va començar fa dos anys a Médina Boudialabou (Senegal) i que, des de fa uns mesos, ha entrat en una nova etapa.

Es tracta d’un projecte d’hortes comunitàries gestionades per gairebé un centenar de dones de la comunitat de Médina Boudialabou, al sud del país. Per conèixer una mica més aquest projecte feu clic aquí

Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas a ASL.
Em dic Adama Diémé, sóc el representant d’ASL al Senegal i també faig la formació i seguiment agrícola de les dones dels horts de Medina Boudialabou.

Què et motiva del teu dia a dia en un projecte de cooperació amb dones agricultores?
El que em motiva més en el meu dia a dia és veure unes dones que tenen ganes de treballar per ser autònomes, ajudar-les cada dia a aconseguir els seus objectius d’una manera fàcil o difícil amb converses, petites tasques, correccions i orientacions perquè tinguin uns bons resultats.

Què diries que és el més difícil en el teu dia a dia com a tècnic d’ASL?
El més difícil és la distància que em separa del meu lloc de feina doncs això m’impedeix veure cada dificultat de les dones en el mateix moment en què es produeix. També veure que les coses més senzilles són complicades per a aquestes dones, perquè no tenen formació, els hi manca l’aigua per insuficiència de basses o per falta de pou en el cas de Bouagrire, i també la manca d’eines necessàries per treballar bé.

I el més fàcil o el que val més la pena?
El més fàcil és la motivació de les dones que veig cada dia, les cares boniques que trobo de les ganes que tenen de treballar.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?
En joola: “An ajake”, que vol dir una persona maca.

Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi…:
No és una frase sinó la meva manera de veure les coses: El món és gran i petit, les coses són boniques i difícils, i és per això que en cada moment i cada situació hem de mirar la part positiva encara que sigui molt petita, agafar-la i tirar endavant.

Quines 3 coses NO t’emportaries a una illa deserta?
El mòbil, el cotxe i la tele.

Si poguessis ser un personatge de pel·lícula (o sèrie), quin series?
Un ballarí itinerant, que faci que la gent estigui contenta.

Un desig.
Desitjo que les dones de Medina tinguin una formació completa i que algun dia també puguin tenir un tractor propi per llaurar els seus horts.

Una paraula.
Kassuumay (Vol dir Hola, què tal? en joola)

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.
“Les bouts de bois de Dieu” d’Ousmane Sembene, la sèrie “Condor” que demostra com de malament està el món actual i la cançó “Jamma Africa” de l’Ismaïla Lô.

Tens doble nacionalitat. Amb què et quedes de cada país?
Del món occidental: l’objectivitat, el treball i el respecte de cara al ciutadà.
Del món africà: la solidaritat, la teranga senegalesa i la natura de la terra casamancesa.

Feu clic AQUÍ si voleu escoltar l’entrevista a Ràdio Desvern. 
Si voleu veure un petit resum en imatges del projecte d’hortes comunitàries al Senegal, podeu fer-ho en el nostre Canal de Youtube