Quan l’Equip s’activa, tot són presses. És un volum de gestió molt elevat que requereix d’un equip de gent amb un profund coneixement, no només de l’ONG, sinó de les característiques concretes que es donen quan una catàstrofe colpeja a un país i aquest demana ajuda internacional. 

A l’EREC24 treballem per això, hi creiem i tenim les coses clares. Volem ser operatius, volem poder-nos traslladar de la manera més ràpida quan i on calgui. Volem que l’EREC estigui homologat per l’ONU a través de l´INSARAG (International search and rescue assesor group). El camí és llarg però les nostres passes són fermes i decidides.

La ràpida detecció d’un succés catastròfic és una de les peces clau per una resposta àgil i eficaç. És per això que des de fa ja més de sis mesos estem fent guàrdies de quinze dies organitzats en grups de 2 persones. Aquestes són les encarregades de fer un seguiment constant de les possibles emergències que es puguin donar i que siguin susceptibles de l’activació de l’equip.

Per això disposem de diferents eines entre les quals es troba el GDACS (Global Disaster  Alerting Coordination System) i el VOSOCC (Virtual On-Site Operations Coordination Centre). Aquestes webs són oficials i estem subscrits a elles per tal de rebre avisos a temps real. El nostre binomi de guàrdia les revisa diàriament i alerta a la resta de l´EREC24 mitjançant el grup de whatsapp en cas de necessitat.

Finalment, va ser a través del contactes que teníem amb Bombers d’Hondures, que vam poder valorar l’entrada efectiva a Guatemala, ja que ells tenien un equip a la frontera llest per accedir a la zona tot i que el país encara no havia demanat ajuda internacional oficialment. En aquest punt, és interessant remarcar la importància dels acords bilaterals a través de contactes directes. Ja sigui amb el consolat, cossos d’emergència o inclús contactes personals. Es una tasca paral·lela que es desenvolupa des de l´EREC24 en el moment que es comença a valorar una emergència.

Després de valorar en quines condicions ens desplaçàvem i la disponibilitat dels socis, vam decidir enviar un grup reduït de personal amb molt poc material i sense gossos ja que aquests últims no ens serien útils en tractar-se d´una zona plena de cendra calenta. La missió, ajudar en les tasques de recuperació de cadàvers.

SEGUIM!

Aquesta experiència ha estat molt positiva i juntament amb les diferents emergències que hem anat seguint en els darrers mesos, ens ha ajudat a perfeccionar l’equip.

És una feina complexa, amb grans entrebancs i murs a vèncer però ens atrevim a dir que ens emociona pensar que anem pel bon camí. Cada cop que fem un seguiment, un simulacre o un exercici pràctic veiem com ens apropem una miqueta més a l’objectiu de ser un equip professional capaç de desplaçar-nos a l’altra punta del món malgrat la falta de personal, pressupost o els escassos recursos materials que de moment tenim.

I és que malgrat anar poc a poc, acabarem arribant molt lluny.