27 ag. 2021
El 3 de juny del 2018 va tenir lloc l’erupció del volcà Fuego a Guatemala, deixant més de 300 morts i diversos ferits. Dues mil persones van ser evacuades a diferents albergs temporals i l’erupció va ser catalogada com la més gran d’aquest volcà des del 1974.
En aquest context d’emergència, el 12 de juny del 2018, Acció Solidària i Logística (ASL) va enviar una dotació de quatre membres de l’Equip de Rescats i Emergències de Catalunya (EREC) al terreny, per ajudar a les tasques de rescat i estudiar la situació a la zona.
El segon dia, l’equip ja estava visitant la zona de l’erupció, de la mà dels bombers municipals departamentals de Santa Lucía Milpas Altas. Aquell mateix vespre es va crear un equip mixt de treball format per vuit membres de l’Associació Topos Adrenalina de Mèxic i cinc integrants de l’EREC.
En el transcurs dels següents dies, l’equip va poder accedir a la zona zero, realitzant tasques de rescat pròpiament, juntament amb familiars de víctimes, i sota la coordinació de la Coordinadora Nacional para la Reducción de Desastres (CONRED). Així, l’EREC va poder col·laborar en la recuperació d’alguns cossos dels familiars que no havien pogut fugir a temps dels efectes de l’erupció.
Transcorreguts cinc dies de l’arribada de l’equip a la zona, les autoritats locals van prohibir-ne l’accés. És per això que l’EREC va començar a col·laborar en l’avaluació de les condicions i necessitats als albergs on havien reubicat temporalment a les persones damnificades, així com a l’hospital d’Escuintla.
Els darrers dies, l’EREC es va reunir amb altres organitzacions i entitats locals per oferir-los la seva col·laboració.
La resposta a emergències climàtiques és un dels pilars d’acció d’ASL. Exemples com aquest ens han ensenyat a fer intervencions més efectives i eficients, sempre de la mà de la població local.
MÉS DE VINT ANYS SUMANT ESFORÇOS!
25 ag. 2021
A Casamance, al Senegal, les dones s’ocupen, entre moltes altres feines, del cultiu de la terra. A les zones rurals no hi ha aigua corrent i tant per beure com per cuinar o per regar, cal un pou. Assegurar la disponibilitat d’aigua és vital, ja que la qualitat i la varietat de l’alimentació de les famílies depèn totalment de la producció de les hortes.
El projecte de millora dels tres horts de Medina Boudialabou beneficia a més de 90 dones que treballen més de 4 hectàrees i les seves famílies.
Amb aquest projecte, ASL ha contribuït a la millora de la productivitat dels tres horts comunitaris del poble de Medina Boudialabou, a la regió de Casamance, al sud de Senegal. L’objectiu d’aquest projecte és el de contribuir a un apoderament de la dona a la regió, així com disminuir la precarietat econòmica de les famílies, ajudant-les a sortir de la pobresa cronificada.
A nivell constructiu, el projecte va consistir en tancar els perímetres dels horts per evitar que els animals els facin malbé i construir els pous i basses necessàries per assegurar la disponibilitat d’aigua per regar durant tot l’any. A més a més es van tancar dos dels tres horts i millorar la xarxa de reg del primer.
A nivell humà el projecte es va basar i es continua basant en oferir la formació necessària a les dones camperoles en tècniques agrícoles, així com en oferir-les estratègies per a la posterior venta als mercats, restaurants i hotels els productes que elles mateixes conreen.
Cinc anys després continuem amb el projecte. És un dels programes que ha obtingut més bons resultats i ens enorgulleix veure que la qualitat de vida de les famílies ha millorat. Amb ganes i forces renovades, SEGUIM ENDAVANT AMB EL PROJECTE!
22 ag. 2021
ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.
L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.
La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.
La primera a Lesbos: l’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.
Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.
La segona a Idomeni, on, des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari. Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.
I la tercera a Tessalònica, Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.
El nostre compromís amb les persones migrades continua a Bòsnia. Pots consultar els nostres programes a l’apartat de projectes!
20 ag. 2021
El 25 d’abril i 12 de maig de 2015, el Nepal va patir dos terratrèmols de 7’8 i 7’4 graus a l’escala de Richter. Per culpa d’aquests dos terratrèmols van perdre la vida prop de 10.000 persones, unes 20.000 van resultar ferides i gairebé un milió de famílies va quedar sense casa.
ASL mitjançant el seu equip de voluntaris professionals en emergències, l’EREC, va desplaçar-se ràpidament a les zones més afectades pels terratrèmols.
El primer viatge a Kathmandu es va fer el 15 de maig amb cinc efectius i una durada de 23 dies. Aquest primer grup va fer un estudi de necessitats de les zones més afectades i es va coordinar amb les secretaries municipals del país per valorar cap a on portar l’ajuda i així dissenyar el procés d’intervenció. Amb molt esforç van aconseguir distribuir al districte de Dolakha 60 tones d’aliments i lones; al districte de Nuwakot van acudir amb eines i materials per reparar refugis i convertir edificis públics en improvisats habitatges; a Kathmandu van realitzar revisions i apuntalaments d’edificis públics i cases de particulars; i al districte de Sindhupalchok van construir 18 refugis i una latrina, a més de proporcionar materials i eines per a la millora dels refugis ja construïts.
En total es van construir refugis per a més de 100 famílies, millorar les condicions de les cases d’unes altres 600 famílies i amb tot el material repartit (eines, material escolar, roba, menjar i lones, la seva ajuda efectiva va beneficiar a 4.000 persones a les àrees més afectades pel terratrèmol.
Aquesta intervenció es va poder realitzar gràcies a la col·laboració de les ONGs catalanes Petit Món i Amics del Nepal, que habitualment treballen al país.
Anys després, continuem treballant en projectes sobre cooperació al desenvolupament i assistència en emergències.
17 ag. 2021
Aquest setmana xerrem amb una de les persones que porta més temps vinculada a Acció Solidària i Logística, la Diana Calderón. A continuació hi trobareu la recol·lecció de tots aquests anys. No us la perdeu!
Quan vas començar a treballar per Acció Solidària i Logística?
Vaig començar a treballar per ASL el febrer del 2007, ja porto gairebé 15 anys i mig col·laborant amb ASL. Això es va donar per què aleshores jo treballava al cos de bombers de Choloma, amb qui ASL ja tenia relacions de suport internacional arrel del que va succeir l’any 98 amb l’huracà Mitch. Jo feia d’administradora al cos de bombers i va entrar un projecte d’ASL per construir un dispensari mèdic. Em vaig acabar fent càrrec del projecte. D’aquesta experiència va sorgir la possibilitat de col·laborar directament amb ASL i no m’ho vaig pensar dues vegades!
Quin balanç fas després de tots aquests anys amb ASL?
La veritat és que aquests quinze anys i mig han sigut un cúmul d’experiències bones i d’algunes de no tan bones. En general ha resultat ser un aprenentatge en diferents àmbits, tant en el personal com el professional. M’ha ajudat a créixer en molts aspectes de la meva vida. Una de les millors coses de treballar per ASL és que a través de l’ONG hem pogut arribar a gent molt necessitada. Veure que l’ajuda que proveïm genera els seus fruits és molt gratificant.
En què consisteix la teva feina?
Com diem aquí a Hondures, sóc una “multi-usos”. Puc fer tot el que sigui necessari en un moment determinat. Però bàsicament, la meva feina consisteix en dirigir projectes d’ajuda en general, ja sigui d’infraestructures, condicionament o suport en emergències per desastres naturals. Incloent-hi també la part administrativa, logística i financera en coordinació amb la part de projectes que es porta des de Catalunya.
Què t’aporta treballar per ASL?
Jo diria que ser responsable dels projectes d’ASL a Hondures em dóna l’oportunitat de conèixer les diferents realitats del meu país. Em permet creure que si unim esforços podem canviar la vida d’aquestes persones tan necessitades. També em dona l’oportunitat d’ensenyar als meus fills que podem ser millors ciutadans, que podem i hem d’ajudar a qui més ho necessita.
Sens dubte, és una lliçó per a totes i tots. Parlem dels diversos projectes d’ASL a Hondures. Quin impacte tenen els projectes que tan celebres?
L’impacte dels projectes que nosaltres realitzem a Hondures és bastant significatiu. Les àrees on treballem són molt remotes i la necessitat de les comunitats per rebre serveis bàsics és enorme. Estem parlant de coses tan bàsiques com l’accés a l’educació o a la salut. ASL arriba a llocs molt remots on, generalment, les autoritats no poden arribar-hi o directament s’obliden d’elles per la distància a la que es troben.
Així doncs, nosaltres intentem arribar a aquests llocs i és per això que els nostres percentatges d’impacte són tan positius. Aportem un plus molt important al desenvolupament d’aquestes comunitats perquè puguin créixer amb garanties.
Què milloraries de la implementació dels projectes d’ASL?
Dins de les millores per la implementació de projectes de cooperació al desenvolupament… doncs posaria una mica més de pressió a les municipalitats, exigir-les a fer actes per comprometre’s a donar suport constant als projectes un cop finalitzats. Fer convenis sense data de caducitat per garantir el desenvolupament del projecte sense importar de qui estigui al càrrec de la corporació municipal.
A la comunitat, d’entrada demanaria com a requisit per rebre ajudes d’ASL, la formació d’un equip de treball on poder involucrar totes les veus de la comunitat. Es necessiten habitants actius, membres de la municipalitat o representants de les institucions voluntàries amb el propòsit de vetllar i coordinar la responsabilitat del projecte. Un cop acabat el projecte, s’hauria de garantir la seva continuïtat.
Posats a demanar, m’agradaria que ASL tornés a reprendre els enviaments de personal qualificat a les àrees d’educació que pugui implementar projectes curts, específics que puguin beneficiar a nens i pacients, com podrien ser tallers, estudis amb propòsit d’enriquir els coneixements del personal local. Avui en dia és important considerar que la captació del personal a àrees específiques que puguin enfortir l’execució dels projectes amb estratègies avantguardistes.
Té molt sentit. Seria bo treballar en aquesta línia.
Exacte. Dins dels punts que he mencionat anteriorment, per la millor de la implementació dels projectes, també estendre la mà per a tots aquests col·lectius puguin ajudar-nos a assegurar la sostenibilitat dels projectes. També es podria exigir el que són “punts d’acta” a les municipalitats on es comprometin a assignar una quantitat de diners per la contractació de personal, segons sigui el cas, i que no sigui només un compromís parlat.
La població és conscient de la importància o el servei d’aquests projectes de cooperació al desenvolupament?
En moltes ocasions, i no hauria de ser així. No hi ha consciència de la importància dels projectes o de l’impacte que poden tenir un projecte sobre els mateixos beneficiaris. Per això, el que són les xerrades de sensibilització serien una bona opció, tant per la població local com per personal d’ASL per generar credibilitat.
Alleugerim una mica la conversa. Deuen haver-hi molts records positius després de tants anys.
És clar que sí! Però bàsicament tot es centra als dies que acabem els projectes. Sempre que finalitza una obra m’omplo de satisfacció. Veure les cares felices dels nens, nenes i els seus pares, és impagable. Estàs fent el seu somni realitat. Aleshores tinc aquests records feliços, m’abracen, m’agraeixen la feina feta per haver-los ajudat a través d’ASL.
Les persones beneficiàries m’ho agraeixen i es senten infinitament agraïdes perquè de no haver intervingut ASL no haurien pogut complir el seu somni.
I alguna anècdota divertida?
N’hi ha moltes! Però sens dubte, un dels moments més divertits va ser la inauguració de la primera escola a Cofradía. En Joan Mora, vicepresident d’ASL, va assistir-hi. Hi havia tota una festivitat programada per commemorar l’ocasió. Una d’aquestes activitats era un ball folklòric típic del país. La representant del departament d’educació va convidar el Joan a ballar. Malgrat les seves reticències, la llicenciada el va obligar a sortir al mig de la dansa i tinc el record d’ell fent l’esforç d’imitar el ball. Se m’escapa el riure ara mateix mentre t’ho explico! És un dels moment més divertits!
Una història d’allò més entretinguda. Només em queda donar-te les gràcies per tota la teva feina, Diana.
Només vull agrair enormement a ASL i tot el personal involucrat per haver fet realitat el que per molts era impossible. Gràcies per haver-me fet part d’aquesta aventura. I encara que de tant en tant les coses semblin difícils, casi impossibles o insostenibles, jo animo a ASL per què mai deixi de fer-ho. Al final del dia, el resultat val la pena. Així que: PER MOLTS ANYS MÉS!
16 ag. 2021
L’any 2009 vam visitar per primera vegada la colònia Dos Caminos i vam poder veure com gairebé 200 menors tenien com escola una coberta de xapa, en un únic espai, utilitzant un mobiliari en precàries condicions i sense ni tan sols disposar d’un lavabo.
Aquest projecte va tenir lloc a la colònia “Gràcies a Déu” del municipi de Villanueva, departament de Cortés, on es concentra la principal activitat econòmica i laboral de país. Aquesta colònia, com tantes altres en aquest departament, es caracteritza per ser un assentament humà situat a la perifèria de la ciutat i es troba en constant creixement. L’administració pública no és capaç de satisfer les necessitats bàsiques de totes les seves comunitats, de manera que en les més aïllades existeixen nombroses deficiències, sobretot en l’àmbit educatiu i en el sanitari.
El projecte va permetre construir un únic edifici amb un total de sis aules, una sala de professors i un petit magatzem. Cada aula disposa d’un bany i tot l’edifici està envoltat d’un mur per delimitar el pati de l’escola.
Aquesta construcció va suposar un abans i un després per als i les alumnes i professorat de l’escola, ja que l’entorn educatiu es va transformar completament, fet que ha influït molt positivament en la millora de les condicions educatives dels nens i nenes de la colònia.
