12 ag. 2021
L’any 2005 ASL va inaugurar el Dispensari Mèdic Sant Pere de Ribes a la colònia de Cofradía, al municipi Hondureny de Sant Pedro Sula. Va ser la primera clínica amb servei de 24 hores pels gairebé 50.000 habitants de la colònia. El Dispensari rep aquest nom en reconeixement a Sant Pere de Ribes, una població que sempre ha estat molt implicada amb els projectes de la nostra ONG.
Els 20 km que separen Cofradía del nucli urbà de San Pedro dificultaven molt l’assistència primària als malalts, majoritàriament amb molt pocs recursos, i la clínica va esdevenir ràpidament un referent, arribant a atendre fins a 70 pacients al dia.
L’any 2009 vam ampliar el centre amb la construcció d’una àrea de parts, zona d’hospitalització i una aula de formació.
9 ag. 2021
Aquest estiu commemorem alguns dels projectes que han marcat la història de la nostra ONG, recordarem programes realitzats a diversos països i donarem veu a voluntaris i treballadors que han fet possible la tasca d’ASL els darrers 20 anys.
No t’ho perdis!
5 ag. 2021
Aquesta setmana hem xerrat amb la Dolors Minguell, sanitària, ja jubilada, del cos de bombers i membre d’ASL des de la seva fundació. La Dolors és un testimoni de perseverança, el compromís i la confiança amb l’ONG i el seu exemple ens motiva a continuar endavant. A finals de juliol, va passar una setmana avaluant la situació del projecte d’ASL a Bòsnia. A la següent entrevista en repassem l’impacte, l’execució i les impressions:
Havies estat mai a Bòsnia?
No, no hi havia anat abans. En Joan Carles i l’Eva (voluntaris d’ASL) m’havien passat els seus informes i l’Agustí, president d’ASL, em va posar al dia, però jo no hi havia anat mai. Tenia ganes de veure-ho en primera persona.
Què et va motivar a anar cap allà?
Ja havia fet algun viatge amb ASL, concretament a Nepal amb un dels projecte que tenien allà. Sempre he estat molt involucrada amb voluntariats. La solidaritat m’ha interessat tota la vida. Les ONGs fan possible que puguis col·laborar directament amb la ciutadania. Ara ja fa molt temps que sóc amb ASL, sempre m’he ofert per què comptessin amb mi. I com que ara tenia disponibilitat vaig dir “cap allà”.
Quina situació t’esperaves?
Sabia on anava i sabia la part teòrica, però com sempre la realitat supera el que un s’imagina i al que ha vist a les noticies o similar. Per mi aquestes experiències són molt colpidores. Es fa molt difícil entendre el que veus allà. No depèn res de tu. Tu pots fer petites accions. La sensació d’impotència és sempre ben present, al final les petites accions no deixen de ser pegats, “tiretes”. La solució d’aquest problema és molt complicada i correspon a les esferes polítiques més altes.
Com valores l’experiència?
Molt positiva! Anava amb un encàrrec molt concret. Havia de recollir dades per veure si el projecte que ara estem tancant amb NNK era viable per ASL. L’Agustí volia estar segur abans de prendre la decisió final sobre la finalització de la col·laboració amb NNK. Això demostra el compromís d’ASL amb els seus projectes, avaluar el que fas o deices de fer és molt important.
Hem fet un viatge interessantíssim, he conegut a gent molt alliçonadora que m’ha fet aprendre molt. Dues persones que pertanyen al col·lectiu LLUMULL (Accions Audiovisuals), són fotoperiodistes i a la Victòria Planes, representant del Fons Català de Cooperació.
La seva trajectòria i saber m’ha sigut molt enriquidor. El viatge ha sigut molt agradable, malgrat el desgast físic.
Quines conclusions n’extreus a nivell organitzatiu?
El projecte no està gaire en la línia del que normalment fa ASL. La visita d’avaluació estava totalment preparada, només ens van ensenyar el que era totalment necessari que veiéssim. No hi havia possibilitat de fer res fora d’agenda. El temps era molt just.
Què poden fer ONGs com ASL des de la distància, llavors?
Si no contactem amb les ONGs oficials que treballen allà als camps de refugiats, l’ajuda serà molt més responsable i organitzada. És important monitoritzar tot el que es fa i les conseqüències de cada acció. Així doncs, em sembla que és molt complicat el que ASL ha fet fins ara. El projecte de NNK no quadra massa amb la nostra manera de fer.
I a nivell individual, què podem fer nosaltres?
Des de la distància, el primer és que tots prenguem consciència del que està passant arreu. Per mi això és el més important. Que tots entrem en consciència del que està passant. Tots hauríem de mentalitzar-nos i procurar que els nostres governs hi treballessin. Ajudar a missions d’ONG que treballin allà, sí, naturalment que sí. Però el mes important a mi em sembla que és la conscienciació a nivell individual perquè d’alguna manera, si arribem a això, col·lectivament podrem fer una feina amb un abast més ampli.
Quina impressió t’has emportat de Bòsnia?
És un país que s’està reconstruint. És cert que hi ha moltes cases abandonades, en mal estat, però també hi ha molta construcció nova, permanent. Són cases grans, maques, en condicions. Crec que el futur del país és prometedor. A Velika Kladusa i Bihac es veu que les ciutats progressen. S’hi estava bé. El gran problema que tenen és l’acumulació de migrants, això a la llarga és un problema.
Parlem dels refugiats, quina és la seva situació?
Porten moltes nafres i una vida dificilíssima, duríssima i amb mancances molt greus. Només disposen del més bàsic. Necessiten aigua i medicaments. La majoria d’ells, si no pateixen lesions musculars o òssies, tenen ferides. Molts d’ells tenen sarna, està ple de sarna. Van amb nadons plens de picades de mosquits. És bastant desolador. NNK els proveeix de les coses més bàsiques, com alimentació o medicines. Però tornem al que he dit abans, és posar tiretes a un problema molt més gran.
Com es fan aquestes donacions?
Ells contacten a través d’un mapa de localització i Facebook. Al principi d’alguna manera els localitzen i els hi assignen un perfil amb nom fals a Facebook. Aleshores els hi van demanant el que necessiten i els indiquen on s’han de trobar. És l’única manera que han trobat de dur a terme les actuacions sense ser interceptats.
El problema és que si tu t’ho planteges, a la llarga, on va això? No va enlloc, no va a res. A nivell individual sí que serveix, evidentment, si li dones unes sabates o un medicament a algú que ho necessita, naturalment que serveix. No hi ha ningú més que NNK que cobreixi aquestes necessitats tan bàsiques. Funciona a nivell individual. Ara bé, quan aquesta gent intenta creuar la frontera ho deixarà per allà tirat i marxarà.
S’allarga la crisi, llavors?
Clar, al final només estàs posant tiretes. Tot és així, clar que serveix tota aquesta feina, però es una acció puntual a una persona individual. És molt efímer. A la llarga, si no s’hi posen els governs i no ho arreglen, no sé què passarà…
A sobre, la sensació és que cada dia són més els que arriben a Bòsnia, i molt pocs els que poden passar la frontera. Hi ha gent que et diu que ho ha intentat fins a vint vegades. Segueixen insistint-hi perquè només tenen al cap entrar a Europa. La majoria d’ells volen anar als països on hi tenen familiars.
Si haguessis de fer un titular de l’experiència a Bòsnia, quin seria?
“A quin món vivim?” A mi el que em costa d’entendre és això, a quin món vivim. O sigui, què estem fent? Què fem tan malament? Com pot ser que hi hagi tanta gent desemparada? Em costa molt d’entendre que amb la quantitat de professionals i tecnologia que hi ha, no s’hagi pogut arribar a la conclusió que es necessita una solució urgent al problema migratori.
27 jul. 2021
Avui celebrem la tasca de l’Adama Diéme, el coordinador d’Acció Solidària i Logística a Senegal. Actualment, l’Adama viu a Ziguinchor, la capital del departament de Casamance, al sud del país. Aquesta entrevista recull el seu testimoni l’any que commemorem el vintè aniversari de la nostra ONG. L’Adama és una peça clau a l’hora d’executar i dissenyar projectes amb les màximes garanties a Senegal. Sense més dilació, aquí la teniu:
Quan vas començar a treballar per ASL?
Vaig començar a ASL l’abril del 2018, després d’una entrevista molt interessant amb en Joan Mora, el vicepresident de la organització. Ja fa més de tres anys que estic vinculat amb Acció Solidària i Logísitca. M’enorgulleix ser part d’aquesta ONG.
En què consisteix la teva feina?
Em dedico a coordinar totes les tasques d’ASL a Senegal i gestionar totes les activitats dels projectes que estem executant i dissenyant. Per exemple, porto temes d’administració i comptabilitat. També cal realitzar informes i mantenir un fil de comunicació constant amb l’equip de Sant Just. A més a més, faig de formador a les hortes de Medina Boudialabou. Ensenyo tècniques de producció agrícola (plantar i regar cultius) i estratègies comercials. Aquestes formacions promouen que les dones responsables de les hortes siguin més eficients i independents. Sóc com un tot terreny aquí a Senegal. Ara, seré sincer… de vegades és fantàstic, però d’altres la càrrega de feina es fa feixuga. Tot i això, tiro endavant per què els resultats són meravellosos.
Què t’aporta a tu treballar per ASL?
Un munt de coses: experiència, satisfacció, el fet de veure que la meva feina està reconeguda pels meus “jefes” i veure que molta gent al voltant d’ASL està contenta amb els resultats aconseguits. D’altra banda, veure que la vida de les beneficiàries del projecte millora, que els seus fills i filles poden anar a l’escola amb garanties de futur és molt gratificant. Tot això em dóna motivació per anar seguir endavant amb els projectes i anar treballant més.
Quin balanç fas de tots aquests anys treballant amb ASL?
Està sent una experiència molt enriquidora. No havia treballat mai com a representant d’una ONG en un país com el meu, Senegal. Hem fet molts camins i s’ha progressat molt. Malgrat les dificultats, hem pogut reconduir situacions i continuar avançant per aconseguir resultats magnífics. Ara bé, com ja he dit, no ha sigut fàcil. Reconec que les complicacions han servit per millorar certs temes com la comunicació i l’adaptació dels projectes. Hem arribat a establir una cultura de feina que permet que les coses vagin cada cop millor.
Parlem del projecte de les hortes. Com valores la seva execució?
L’impacte del projecte a la població local és magnífic. Hem passat d’un poble que havia de recórrer 40 kilòmetres per anar a comprar un enciam a un poble que el produeix i el ven a d’altres pobles. A més a més, la producció i consumició de productes frescos ha suposat una millora de l’alimentació de tota la població. A nivell econòmic, les dones han passat de ser dependents a aconseguir un grau d’autonomia considerable. A Medina Boudialabou molta gent està enormement agraïda per la feina que ha fet ASL. L’impacte és molt molt molt molt gran! Heu de pensar que la majoria de dones mai havien pogut estalviar diners i després de tres anys de projecte, ja han pogut obrir comptes bancaris.
Així doncs, estàs satisfet.
Oi tant, globalment el balanç ha sigut brutal. Hem treballat amb les dones de Medina Boudialabou, que al punt inicial del projecte estaven en situacions molt vulnerables. Ara estan molt més preparades per afrontar els reptes que apareguin al seu dia a dia. Treballen en harmonia i saben defensar-se als desafiaments que puguin sorgir. Tot i haver patit els efectes de la Covid19, el balanç és molt positiu.
Hi ha moments que són especialment feliços?
Quan des de Catalunya la Marta o en Joan m’anuncien que s’ha aconseguit finançament per tirar endavant els projectes! Això em genera una felicitat brutal. També aquí, quan arribo a les hortes i veig que les dones recullen desenes de quilograms de les seves produccions. Estan allà, somrient, contestes de dir “anem a vendre les verdures al mercat”, cosa que representa un ingrés considerable per elles. Quan les trobo treballant, alegres, ballant i cantant. Són moments molt molt satisfactoris. Aquests moments, vagis on vagis, encara que tinguis un mal dia o no creguis en la tasca, em donen energia positiva i confirma que val la pena dedicar-s’hi. És un cúmul de moments feliços!
Segur que recordes alguna anècdota!
Les dones han fet una cançó mot divertida que ve donar les gràcies a ASL i tot el que l’ONG els ha aportat. Totes les dones del poblat ara són autònomes a nivell alimentari i financer. De tant en tant quan arribo a les hortes me la canten, és molt graciós. Et quedes gratament sorprès. Un dia els hi diré que la cantin i us l’envio!
Què milloraries o quins canvis faries al projecte?
Seria ideal disposar de més treballadors i equipaments. És difícil fer-me càrrec de tota la feina tot sol. Ho dic en general. Hi ha moltes reunions administratives a Ziguinchor on no hi puc assistir perquè estic fent formacions a les hortes. Per tant, diria que tenir més personal i equipar millor la ONG a nivell local, farien que els projectes funcionessin més efectivament.
I pel que fa a la sostenibilitat del projecte?
Encara estem pendents de fer-ho possible. Per part meva, les formacions ja estan casi acabades. La sensibilització, el coneixement, la motivació i les ganes de treballar ja les tenen, hem fet un llarg camí per aconseguir-ho, han estat moltes hores d’aprenentatge. Ara només caldria que les dones puguin adquirir un mitjà de transport, com un tricicle, per poder vendre els productes a altres pobles de la zona. També seria bo poder comprar un tractor, així elles podrien llaurar els camps amb molta més agilitat i rapidesa. Això faria que les dones agricultores acabessin de fer-se responsables de les hortes a nivell productiu. Després estaria bé tenir un fons d’emergència que servís de coixí. Quan tinguin això, el projecte de les hortes serà 100% sostenible.
Moltes gràcies per xerrar amb nosaltres, Adama. Si vols dir alguna cosa més, aquest és el moment:
Agraeixo molt a l’equip d’ASL tota la confiança que m’ha donat. Primer, per donar-me aquesta feina, que m’agrada molt. També pel fet de poder parlar sense por, cadascú dóna la seva opinió, té posicions diferents, etc. És a través d’aquesta comunicació i intercanvi d’idees que les coses funcionen bé. Hem fet molt bona feina aquests anys: la construcció de tanques pels horts, l’adquisició de bombes d’aigua, la instal·lació del sistema de reg, la construcció dels magatzems i dels abeuradors i, per descomptat, les formacions que es fan de manera continua. Tot el que s’ha fet fins ara ha permès que més de 100 famílies es puguin beneficiar del projecte. Sempre rebo trucades de molta gent d’altres pobles que demanen la intervenció d’ASL per aplicar el mateix projecte. Servim d’exemple per moltes comunitats al voltant de Medina Boudialabou.
Així doncs, moltes gràcies a tothom qui ha fet possible aquest projecte i els que estan per venir. S’està fent una feina extraordinària que repercuteix de manera molt positiva a la vida de la gent.
PER MOLTS ANYS MÉS!
19 jul. 2021
La Revista Iluro de Mataró va fer una entrevista a Agustí Pallarés, el president d’Acció Solidària i Logística. El reportatge gira entorn les experiències, reptes, projectes i programes que l’ONG duu a terme. És important celebrar el testimoni d’ASL l’any que celebrem el 20è aniversari.
Tot aquest recorregut ha estat recollit a l’article escrit per Bernat López, on es posa el focus al naixement de l’ONG, així com a les actuacions de construcció i rehabilitació d’infraestructures sanitàries i educatives a Hondures, els projectes de desenvolupament sostenible a Senegal o la resposta a emergències per desastres naturals a Hondures o Nepal i rèplica a la crisi migratòria a Grècia i Bòsnia.
Totes aquestes iniciatives han reafirmat ASL com una organització de caràcter transnacional amb presència a més de 4 països. Podeu consultar el reportatge sencer al següent link: La Mataró Solidària, Reconstruint el món.
Volem agrair l’oportunitat que ens ha donat la Revista Iluro per explicar la nostra feina i trajectòria. Després de més de vint anys d’activitat continuem compromesos amb les poblacions del món més necessitades.
SEGUIM!
14 jul. 2021
ASL porta anys col·laborant amb els refugiats que es troben atrapats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia. La tasca és de gran rellevància i continuem compromesos a portar-la endavant. Aquesta vegada ha estat la nostra sòcia i voluntària Dolors qui, de la mà del Fons Català, ha realitzat un viatge de reconeixement per fer balanç i, a més a més, ajudar a desenvolupar accions puntuals.
L’objectiu d’aquest projecte ha estat i continua sent el de millorar de les condicions de vida de les persones refugiades a través de l’enviament i distribució de roba, material mèdic, aliments bàsics i d’altres recursos al llarg de l’any.
Al voltant de 6,000 migrants es troben atrapats a la frontera entre Bòsnia i Croàcia, després de nombrosos intents fracassats d’entrar a Europa. Aquestes persones es troben instal·lades a camps improvisats de refugiats en condicions infrahumanes.
És per això que Acció Solidària i Logística es va proposar contribuir a la millora de les condicions d’aquestes persones amb l’execució d’aquest programa (podeu consultar-ne l’històric al següent link).
Les tasques que ha realitzat la voluntària Dolors han consistit en la classificació i distribució de medicaments i roba conjuntament amb l’organització No Name Kitchen, la qual treballa oferint assistència bàsica i legal als migrants.
Actualment, ASL està realitzant accions de sensibilització a diferents escoles de Catalunya per conscienciar sobre una problemàtica que és lluny de resoldre’s .
La intenció de la ONG és la de continuar ajudant, ja sigui directa o indirectament, a les persones migrades. És per això que ASL s’ha proposat fer-ho amb totes les garanties gràcies a l’experiència adquirida els últims anys a la zona.
SEGUIM!
