El mes de març de l’any 2018 Acció Solidària i Logística, amb el suport del Fons Català de Cooperació, va realitzar una intervenció al municipi colombià de Mocoa.
Un any abans s’havien produït unes esllavissades i inundacions al país, deixant 238 persones sense vida, 203 ferides i més de 200 persones desaparegudes. A Mocoa, la Comunitat Inga Musurrunakuna es va veure forçada a desplaçar-se per trobar terres noves on assentar-se.
Aquests nous assentaments presentaven algunes deficiències, especialment per la manca de subministrament d’aigua potable. La comunitat estava patint problemes intestinals i afeccions a la pell, com a conseqüència de la utilització d’aigua no potable.
En aquest context, membres del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament van visitar Mocoa i van donar a conèixer la problemàtica a ASL, qui va desenvolupar una intervenció postemergència instal·lant una planta potabilitzadora. ASL va enviar un equip de l’EREC per tal de realitzar la intervenció.
El projecte es va dur a terme entre els mesos d’abril i octubre del 2018, entre diferents entrebancs i obstacles: La màquina potabilitzadora no va poder sortir d’Espanya i ASL es va veure obligada a realitzar un estudi i plantejament sobre el terreny, a més d’un inici de la construcció d’una caseta on s’havia d’ubicar la màquina potabilitzadora.
Front la impossibilitat d’enviar la màquina potabilitzadora des de Barcelona, ASL va estudiar la possiblitat d’adquirir-ne una a Colòmbia. Un cop comprada, finalment ASL va poder encetar les obres necessàries restants per a la instal·lació, va coordinar el transport i la pròpia instal·lació i va proporcionar una formació als líders de la comunitat sobre el funcionament i manteniment de la màquina.
El 3 de juny del 2018 va tenir lloc l’erupció del volcà Fuego a Guatemala, deixant més de 300 morts i diversos ferits. Dues mil persones van ser evacuades a diferents albergs temporals i l’erupció va ser catalogada com la més gran d’aquest volcà des del 1974.
En aquest context d’emergència, el 12 de juny del 2018, Acció Solidària i Logística (ASL) va enviar una dotació de quatre membres de l’Equip de Rescats i Emergències de Catalunya (EREC) al terreny, per ajudar a les tasques de rescat i estudiar la situació a la zona.
El segon dia, l’equip ja estava visitant la zona de l’erupció, de la mà dels bombers municipals departamentals de Santa Lucía Milpas Altas. Aquell mateix vespre es va crear un equip mix de treball format per vuit membres de l’Associació Topos Adrenalina de Mèxic i cinc integrants de l’EREC.
En el transcurs dels següents dies, l’equip va poder accedir a la zona zero, realitzant tasques de rescat pròpiament, juntament amb familiars de víctimes, i sota la coordinació de la Coordinadora Nacional para la Reducción de Desastres (CONRED). Així, l’EREC va poder col·laborar en la recuperació d’alguns cossos dels familiars que no havien pogut fugir a temps dels efectes de l’erupció.
Transcorreguts cinc dies de l’arribada de l’equip a la zona, les autoritats locals van prohibir-ne l’accés. És per això que l’EREC va començar a col·laborar en l’avaluació de les condicions i necessitats als albergs on havien reubicat temporalment a les persones damnificades, així com a l’hospital d’Escuintla.
Els darrers dies, l’EREC es va reunir amb altres organitzacions i entitats locals per oferir-los la seva col·laboració.
Instal·lació d’una planta potabilitzadora d’aigua a Haití
Instal·lació d’una planta potabilitzadora d’aigua a Haití
L’any 2010 un fort terratrèmol va sacsejar Haití, causant més de 220.000 víctimes mortals directes, a més de múltiples destrosses materials.
Uns mesos després l’Huracà Mathew va arrasar el sud-oest de l’illa deixant al seu pas més de 1000 víctimes mortals, i malmetent encara més les ja degradades infraestructures del país.
Precisament, degut al mal estat de les infraestructures d’Haití, apart de les víctimes directes, el país patia des de 2010 un important brot de còlera que ja ha provocat la mort a més de 10.000 persones. És per aquesta raó que, arran de l’Huracà Mathew, l’equip EREC d’Acció Solidària i Logística, va creure convenient fer una intervenció a la zona per mirar de pal·liar l’escassetat d’aigua potable i així frenar l’expansió del còlera.
El dia 24 de novembre del 2016, un integrant de l’EREC es va desplaçar a Haití, concretament a la població Cayes-Jacmel de la Regió Sud-Est, on aniria emplaçada la potabilitzadora. Així, ASL-EREC va començar les gestions amb l’autoritat local i les negociacions amb la ONG local ASSLHA, que seria l’encarregada del manteniment i gestió de la planta. Pocs dies després, se li sumarien 3 integrants més de l’EREC.
Els 4 membres del EREC van coincidir al país (a cavall entre Cayes-Jacmel i la capital Port-au-Prince) a on uns es van quedar treballar a la zona on s’instal·laria la màquina, mentre que els altres es van encarregar de gestionar la difícil sortida de la mateixa de la duana haitiana.
Un cop gestionada la sortida de la planta de la Duana a Port-au-Prince dos dels membres voluntaris van retorbar a Barcelona, mentre que els altres dos van romandre al país per dur a terme el complex procés d’instal·lació i posada en marxa de l’aparell.
La instal·lació de la planta potabilitzadora va ser un procés molt difícil que va exigir al màxim als voluntaris que hi van estar treballant.
La nova infraestructura va servir per abastir d’aigua potable de boca a una població potencial de 36.000 persones, amb el subministrament de 2.500 litres cada hora
ASL va enviar l’EREC a Grècia el febrer de 2016, fruit de l’esclat de la crisi a la Mediterrània amb l’arribada massiva de refugiats, principalment sirians, a les costes gregues. Es tractava d’un actuació d’emergència, que va sobrepassar les capacitats governamentals disponibles per treballar ràpida i eficaçment. Moltes ONG’s es varen desplaçar a diferents zones per atendre les primeres necessitats de les persones que arribaven a les costes gregues.
L’objectiu dels 79 voluntaris desplaçats va ser sempre el mateix: dignificar i fer una mica més amable l’arribada a una Europa que vulnera els drets humans i els seus propis tractats de manera sistemàtica.
La feina de l’EREC a Grècia es va dividir en tres etapes.
La primera a Lesbos, fent vigilància i rescat de les persones que arribaven al país per mar.
La segona a Idomeni, on vàrem desenvolupar tot tipus d’ajuda humanitària.
I la tercera a Tessalònica, on es va repartir fruita i verdura fresca a diversos camps oficials.
Durant mesos, milers de persones van fer la perillosa travessa de Turquia fins a Lesbos
OBJECTIU LESBOS
Només 7 quilòmetres separen l’horror de l’esperança, l’última fase d’un trajecte en que els refugiats volen deixar enrere Turquia i arribar a territori Europeu. L’EREC va desplegar un operatiu de vigilància i rescat al far de Korakas (Lesbos), un dels punts amb més risc de naufragi de l’illa.
Entre els mesos de febrer i maig de 2016, equips de quatre persones es van dedicar a vigilar l’arribada d’embarcacions amb l’objectiu de desviar-los a platges més protegides per garantir un desembarcament el més segur possible. En cas de desembarcar a la zona del far, la feina consistia en ajudar a les persones refugiades a arribar a terra i donar una primera assistència sanitària.
Les condicions de vida als camps de Idomeni eren deplorables
OBJECTIU IDOMENI
Paral·lelament als equips de Lesbos, al mes de març de 2016 l’EREC va enviar voluntaris als camps de refugiats d’Idomeni. L’arribada a la zona va ser xocant. El fred, la pluja, milers de persones vivint enmig del fang. La gent cremant tot allò que trobava per escalfar-se i eixugar la roba, la desorganització, la incertesa del que passarà demà i no tenir cap de les necessitats bàsiques cobertes. Idomeni era una drama.
Des de l’EREC, vam muntar tendes a qualsevol hora del dia, vam repartir roba d’abric, vam atendre a famílies senceres que arribaven a peu per la carretera de matinada i vam donar tot tipus de suport logístic allà on fou necessari.
Les nostres tasques a Idomeni foren tant variades com variades eren les necessitats de les persones que arribaven a la frontera ballada de Grècia amb Macedònia.
Als camps de la zona d’Idomeni (EKO, Hara, BP), també vam organitzar un sistema de repartiment de fruita i verdura fresca. Diàriament es comprava 1400kg de fruita i verdura. Així mateix, cada tarda es repartia entre 500 i 1000 bosses de berenars per als infants. Al mes de juny, els camps en què treballàvem van ser desallotjats i més de 15.000 persones van ser traslladades a camps militars, controlats pel govern, on les ONG’s hi teníem difícil accés.
“Per a mi no són refugiats, són persones, com la Galia i l’Alí. I saben que estarem al seu costat fins que les seves vides tornin a tenir sentit.”
Marc Andreu
OBJECTIU TESSALÒNICA
Després de concentrar esforços per a aconseguir els permisos per entrar als camps de refugiats oficials, a finals de juny l’EREC va poder seguir desenvolupant la seva feina a Tessalònica. D’una banda, el repartiment de menjar fresc que s’havia iniciat a Idomeni; i de l’altra, el projecte de prevenció d’incendis.
Un cogombre, dos carbassons, tres tomàquets, unes quantes patates, tres o quatre plàtans, un manat de julivert i una cabeça d’alls. Una bossa com aquesta, però cada vegada diferent perquè a ningú li agrada menjar sempre el mateix, és el que van rebre milers de refugiats setmanalment en 5 camps de la zona de Tessalònica, una de les ciutats més grans de Grècia.
Paral·lelament, part de l’equip va instal·lar extintors a una dotzena de camps, on es van fer cursos sobre el seu funcionament i manteniment, a més de dedicar una part del temps a tot tipus de tasques relacionades amb la construcció, reparació i suport logístic (manteniment d’instal·lacions d’aigua i desaigües, reparacions elèctriques, donacions de materials, etc.).
Arribats al mes de setembre, l’accés als camps va resultar pràcticament impossible. Tot i haver intentat aconseguir un permís oficial que ens facilités la nostra tasca, no se’ns va atorgar. El govern grec va prendre el control de la situació i nosaltres vàrem decidir traspassar el projecte de distribució de menjar a una ONG local i retirar-nos, donant per finalitzada aquesta fase del projecte.
El 25 d’abril i 12 de maig de 2015, el Nepal va patir dos terratrèmols de 7’8 i 7’4 graus a l’escala de Richter. Per culpa d’aquests dos terratrèmols van perdre la vida prop de 10.000 persones, unes 20.000 van resultar ferides i gairebé un milió de famílies va quedar sense casa. ASL mitjançant el seu equip de voluntaris professionals en emergències, l’EREC, va desplaçar-se ràpidament a les zones més afectades pels terratrèmols.
El primer viatge a Kathmandu es va fer el 15 de maig amb cinc efectius i una durada de 23 dies. Aquest primer grup va fer un estudi de necessitats de les zones més afectades i es va coordinar amb les secretaries municipals del país per valorar cap a on portar l’ajuda i així dissenyar el procés d’intervenció. Amb molt esforç van aconseguir distribuir al districte de Dolakha 60 tones d’aliments i lones; al districte de Nuwakot van acudir amb eines i materials per reparar refugis i convertir edificis públics en improvisats habitatges; a Kathmandu van realitzar revisions i apuntalaments d’edificis públics i cases de particulars; i al districte de Sindhupalchok van construir 18 refugis i una latrina, a més de proporcionar materials i eines per a la millora dels refugis ja construïts.
El país de l’Himàlaia necessitarà anys per recuperar-se dels terratrèmols
El segon viatge cap a Nepal es va iniciar el 6 de juny amb altres voluntaris per prosseguir amb les tasques iniciades. La metodologia de treball va ser la mateixa, adaptant-se a les circumstàncies que s’anaven donant. Aquest grup va centrar la seva ajuda en el districte de Sindhupalchok, per ser una de les zones més afectades.
L’últim desplaçament va tenir lloc el 3 setembre de 2015. Van construir cinc refugis més, es va repartir material per millorar la qualitat dels refugis i es van lliurar aliments, roba d’abric i material escolar a les persones més necessitades.
S’han construit refugis per a 100 famílies, millorat les condicions de les cases d’altres 600 famílies i amb tot el material repartit, entre eines, material escolar, roba, menjar i lones, la seva ajuda efectiva ha beneficiat a 4.000 persones a les àrees més afectades pel terratrèmol. Aquesta intervenció es va poder realitzar gràcies a la col·laboració de les ONG’s catalanes Petit Món i Amics del Nepal, que habitualment treballen al país.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
