La Guerra a Ucraïna, iniciada al febrer de 2022, ha suposat una crisis humanitària de grans dimensions. Les bombes amenacen contínuament ciutats on les vides de milers i milers de persones es troben en perill i ja ha provocat que més de 6.8 milions fugin cercant refugi a altres països.
El projecte CORREDOR HUMANITARI neix d’aquesta necessitat urgent de fugir d’un país en guerra buscant un país en pau. El corredor humanitari és una via segura, efectiva i regular des de Lviv a Barcelona. L’objectiu és facilitar l’evacuació de famílies especialment vulnerables que fugen perquè les seves vides estan en perill. Aquest projecte, rep l’aprovació i el suport logístic del Comitè de Drets Humans del Parlament d’Ucraïna i la col·laboració de diverses ONGs locals.
COM VA NÉIXER EL CORREDOR?
Des de l’inici del conflicte, ASL ha volgut donar resposta a la crisis humanitària que s’estava donant. El 9 de març, uns col·laboradors d’ASL es van desplaçar a la frontera Ucraïna-Polònia per avaluar la situació i les possibilitats d’intervenció.
A finals de març, es va iniciar una campanya per enviar material mèdic als hospitals, els quals es trobaven desproveïts. Es va aconseguir la col·laboració del FAHID (Fons d’Ajuda Humanitària i pel Desenvolupament de l’Hospital Clínic), Alliance Healthcare Espanya i l’empresa Sassatex. El FAHID ens va proporcionar material mèdic i sanitari, Alliance va contribuir amb material sanitari i Sassatex amb equips de protecció individual per a bombers. Entre el 29 de març i el 2 d’abril, quatre voluntaris d’ASL van realitzar el primer viatge amb 2 furgonetes, carregats amb tot el material que s’havia aconseguit amb la campanya: prop de 200 caixes i 500 kg.
Mitjançant els contactes que els voluntaris d’ASL van realitzar durant aquest primer viatge es va decidir que era més eficient col·laborar en alguna iniciativa ja existent, que s’ajustés al nostre objectiu i fos eficient en l’ús dels recursos disponibles. Entre les propostes, destacava la de dos voluntaris de la plataforma “Casa Nostra, Casa Vostra” que ja estaven donant resposta a la necessitat d’evacuar a les persones víctimes de la guerra per mitjà d’una via segura. Va néixer així el projecte “corredor humanitari Lviv -Barcelona”.
Ràpidament, ASL va acollir la iniciativa, mobilitzant-se per oferir tot el suport organitzacional, tècnic i logístic i passant a co-liderar el projecte juntament amb altres organitzacions com el Comitè de Drets Humans del Parlament d’Ucraïna, la Creu Roja i el FAHID, entre d’altres .
QUÈ FEM: EL CORREDOR, PAS A PAS.
El mecanisme d’execució per cada convoi es força similar. Es lloga un autocar amb dos conductors professionals a Ucraïna, que recull a les persones evacuades a Lviv, des d’on inicia el trajecte cap a Barcelona.
Es realitzen dues parades, on es compta amb el suport de diversos centres d’acollida de la Creu Roja per tal que les famílies puguin dormir i descansar. Se’ls proporciona menjar i beguda en tot el trajecte, així com assistència mèdica i psicològica. A més, obtenen informació detallada sobre els tràmits necessaris per a sol·licitar el Permís de Protecció Temporal a Espanya. Aquest permís tindrà una durada mínima d’un any, i podrà prorrogar-se en funció de la situació a Ucraïna. Els drets en virtut de la Directiva Europea 2001/55/EC de protecció temporal inclouen el permís de residència, l’accés al mercat laboral i a l’habitatge, l’assistència mèdica i l’accés a l’educació dels nens.
En ocasions s’ha disposat d’allotjament gratuït durant el viatge a Eslovènia (Velenje) i França (Niça), però aquesta circumstància no és contractual, cosa que significa que en alguns convois s’ha hagut d’assumir despeses d’allotjament durant el trajecte. Després de 3 llargs dies de recorregut, l’autocar arriba a la Fira de Barcelona, i ASL acompanya a les persones al llarg del procés d’acollida que duu a terme la Creu Roja. El mateix autocar s’envia cap a Ucraïna de nou ple d’ajuda humanitària.
QUANTES PERSONES HAN ESTAT ATESES
Al primer viatge a finals de març, ASL va poder traslladar a Catalunya 9 persones (6 dones i 3 menors d’edat, acompanyats de 3 animals de companyia).
El 29 d’abril van ser traslladades 45 persones (17 menors d’edat), pertanyents a 20 unitats familiars.
El 5 de maig es van poder traslladar 46 persones (14 menors d’edat), un total de 22 unitats familiars.
El 10 de juny es van poder traslladar 50 persones per mitjà del vol humanitari d’Open Arms, qui van facilitar les places.
L’11 de juny també es van traslladar 50 persones.
Es preveu la sortida de dos autocars: un a finals de juny i un altre a principis de juliol, amb 50 persones cadascun.
En total, ja s’han evacuat 200 persones i s’espera que, a principis de juliol, la xifra total ascendeixi a 300.
COM HO FEM: QUI FINANCIA
Inicialment, totes les donacions que es van obtenir van ser de la ciutadania i empreses locals que han col·laborat de manera solidària i que ens han permès iniciar el projecte. Posteriorment, també s’ha comptat amb el finançament del Fons Català que ha contribuït a la continuïtat del projecte.
A més, s’han iniciat aliances amb ONGs locals gràcies a les quals es fa molt més fàcil poder realitzar distribucions de material a l’interior del país i dur a terme el projecte involucrant organismes ucraïnesos.
Paral·lelament, i fruit de la iniciativa de persones voluntàries, s’han realitzat esdeveniments solidaris com el Cinefòrum S.O.S Refugiats (19/04/22), el Concert Solidari a Sant Just Desvern (20/05/22) i el Concert Solidari CORREDOR HUMANITARI a Sant Cugat del Vallès (19/06/22).
La guerra continua i la nostra feina també. Per poder continuar, el projecte necessita continuar rebent suport. Des d’ASL seguim cercant recursos per donar continuïtat al corredor ja que la llista d’espera supera ja les 1000 famílies: fonamentalment dones i infants atrapats a Mariúpol, Donetsk i Khàrkiv.
Acció preventiva per minimitzar els efectes de la pandèmia de covid-19 a Senegal, Hondures i Nepal
El context actual de crisi provocada per l’arribada del COVID-19 a Europa ha generat una mobilització de les entitats que treballen en ajuda humanitària assistint a les persones més vulnerables arreu del món.
Des d’Acció Solidària i Logística també estem compromesos, és per això que, com a entitat que treballa en projectes de cooperació al desenvolupament i emergències arreu del món, creiem que en un moment com aquest és important apel·lar a una “solidaritat global”, donat que aquesta crisi ens afecta a tots i totes. Les conseqüències d’aquesta crisi seran colpidores per a molta gent, des del punt de vista sanitari, però també social i econòmic.
La malaltia ja ha arribat a més de 200 països del món, molts dels quals no compten amb les estructures ni condicions mínimes per afrontar una pandèmia d’aquest tipus i on les conseqüències (sanitàries, socials i econòmiques) es preveu que siguin molt greus.
A.S.L. inicia una campanya per recaptar fons i actuar a tres dels països on actualment estem realitzant projectes de cooperació al desenvolupament: Senegal, Hondures i Nepal.
La nostra acció vol contribuir a minimitzar els efectes de l’arribada d’aquesta pandèmia en aquests països, garantint la desinfecció dels espais, oferint informació preventiva a la població i facilitant el seu confinament a través del subministrament d’aliments i d’altres productes de primera necessitat.
Senegal:
Al Senegal gran part de la població viu sota el llindar de la pobresa, i el país no compta amb les estructures sanitàries adients per fer front a una pandèmia d’aquest tipus.
Senegal té un índex del 52,3 % de pobresa. En quant a les condicions sanitàries, al país moren 147 dones i 219 homes per cada 1.000 habitants. A més, el país compta amb altres malalties mortals, tals com la malària (gairebé 65 persones de cada 1.000 moren a causa d’aquesta malaltia) o la tuberculosi (amb 122 persones afectades per cada 1.000 habitants).
Medina Boudialabou és un poble rural de 860 habitants en el qual la majoria dels seus habitants viuen de l’agricultura i la pesca. No obstant això, per tal de poder adquirir la major part d’aliments i productes de primera necessitat, així com per aconseguir subministrament energètic, la població es veu obligada a desplaçar-se habitualment a la ciutat més propera, Ziguinchor, que es troba a 14 km de distància.
Les famílies del poble no compten amb suficient subministrament d’aigua i per tant, no disposen de les condicions mínimes necessàries per poder mantenir una bona higiene i reduir el risc de contagi.
Actuacions:
Des de mitjans d’abril ASL esta treballant en diferents fases.
En el primer enviament de fons econòmics es va adquirir material per establir el control dels 3 accessos al poble, i poder desinfectar a persones i vehicles quan entren tornant dels seus desplaçaments a la ciutat.
S’ha fet tasques de sensibilització i formació de la població.
Desinfecció de cases i el poble en general.
Compra i repartiment d’aliments a tots els habitants per afavorir la reducció dels desplaçaments de la població ajudant a complir l’ordre de confinament decretat pel govern. (1.700 kg d’arròs).
Quant portem 1 mes treballant a nivell local i, tot i que al Senegal cada dia hi ha més casos de la covid-19, la malaltia no ha entrat a Medina.
Continuem els treballs de prevenció de la pandèmia durant els mesos de maig, juny i juliol, mantenint les tasques de sensibilització, formació i informació a la població de les activitats que es duen a terme.
Manteniment operatiu dels equips de desinfecció (3 punts d’entrada al poble, 1 punt d’entrada als horts i 1 equip mòbil),seguiment dels punts de control d’entrada i de la utilització dels materials de desinfecció.
Sensibilització i informació porta a porta de les 56 cases de Medina sobre el covid-19 per part de l’equip mòbil.
Adquisició de 1.500 kg d’arròs (34 sacs de 50kg) i distribució de 25kg a cada família del poble, sent el segon repartiment d’alimentació a la població.
El govern reobre les escoles el dia 2 de juny, això suposa que els alumnes i professors començaran a moure’s per anar als centres d’ensenyament. Per aquest motiu, ASL reparteix 100 mascaretes addicionals pels alumnes del poble, (de l’escola primària i de l’institut del poble veí de Djibonker) per millorar les condicions de seguretat.
Tornem a comprar lleixiu i sabó líquid per reforçar els punts de control.
Desinfecció total de l’escola primària de Medina abans de reobrir el centre.
El dia 5 de juliol de 2020, el Ministeri de Sanitat de Senegal comunica 7400 casos de covid-19 acumulats i un total de 133 morts al país.
La sensibilització de la població, la compra de materials i productes de desinfecció, juntament amb l’ajuda alimentària que s’ha realitzat en 2 ocasions, han estat clau per assegurar la reducció de la mobilitat de la gent que es desplaça periòdicament a la ciutat i controlar la pandèmia.
La implicació de la població de Medina d’una banda, juntament amb l’ajuda continua d’ASL d’una altra, han donat bons resultats. Des de l’arribada de la pandèmia a Senegal, Medina Boudialabou compta amb 0 casos de la malaltia.
Des de finals del mes de juliol el nostre representant al país es troba ja treballant a la zona un cop retornat del seu confinament, i intentem retrobar les activitats programades a la localitat dins dels projectes de cooperació que desenvolupem.
El mes de setembre continuem ajudant a protegir Medina contra la covid-19, amb el lliurament dels següents materials per a la seva distribució entre la població:
1,5 tones d’arròs (30 sacs de 50kgs cadascuna), ampolles de sabó líquid i llegiu (2 caixes de cada) i 100 mascaretes.
També s’ha fet una sessió de sensibilització general per tal de recordar que la malaltia segueix al país i que no es poden deixar de mantenir les mesures de protecció.
ASL disposa d’uns fons econòmic desplaçat a Senegal per poder actuar ràpidament en qualsevol tasca relacionada amb la pandèmia, tant en noves actuacions necessàries, com en les reposicions dels estocs de materials preventius.
Material per desinfectar.
Punt d’entrada a la població.
Repartiment d’aliments.
Repartiment de mascaretes als escolars.
HONDURES:
Hondures té un índex de pobresa del 19,3 %, i una taxa de malnutrició de 177 i 170 homes/dones per cada 1.000 habitants. També hi ha presència d’altres malalties, com la tuberculosi, que afecta a un total de 38 persones per cada 1.000. El país no compta amb les estructures sanitàries adients per fer front a una pandèmia d’aquest tipus.
Durant el mes de maig, es van detectat 1.685 casos i van morir un total de 105 persones a causa del virus.
El Govern d’Hondures decreta el confinament de la població. Als pobles on treballa ASL, la gran majoria de persones es dediquen al comerç informal i al transport, mentre que molts altres depenen directament de les remeses econòmiques dels seus familiars (molts les han deixat de rebre arran de l’emergència).
Gran part de l’economia del país es basa en aquest comerç informal, i les persones que venen a peu de carrer (el 71% de l’economia prové d’aquests comerciants), aquest fet suposa una pèrdua per a moltes famílies, a causa de la prohibició de sortir de casa.
Per aquest motiu, és difícil que la població compleixi les recomanacions de confinament de les autoritats, i es quedi a casa donat que no compten amb els aliments necessaris per sobreviure ni amb els diners per adquirir-los.
El govern hondureny realitza repartiments d’aliments a les famílies que consideren més necessitades però, no obstant això, en un país amb gairebé 8 milions d’habitants, aquesta mesura no arriba a tothom i resulta insuficient.
ASL vol intentar garantir un millor confinament de la població, evitant els desplaçaments i assegurant l’arribada dels productes de primera necessitat a famílies del municipi de La Masica, on ASL hi treballa en diferents projectes de cooperació al desenvolupament.
Al país la ONG sempre ha col·laborat amb els bombers i alguns dispensaris locals. Aquests col·lectius estan en primera línia en l’assistència a la població davant l’emergència. La idea és ajudar-los amb materials de prevenció dels que no disposen en la quantitat que necessiten.
Actuacions:
A finals de maig, ASL adquireix menjar i productes d’higiene personal per elaborar bosses solidàries que es reparteixen a les 200 famílies de l’aldea de La Masica. El repartiment d’aquests productes és imprescindible degut a les condicions d’aïllament físic d’aquesta població i on els aliments governamentals no hi han arribat.
La bossa solidària consta d’arròs, llegum, farina, pasta, salses, sal, sucre, mantega, condiments, cafè, avena, sopa, sabó per a roba i vaixella, clor i desinfectant. Calculat per a que les famílies puguin aguantar durant un mes.
Durant el mes de juliol s’adquireix i es reparteix materials de prevenció als bombers de San Pedro Sula, Potrerillos, Villanueva i el Centre de Salut de Monterrey. Entitats amb les que ASL sempre ha col·laborat i que mantenen equips d’intervenció en primera línia d’assistència a la població.
El repartiment consisteix en desinfectant, alcohol antisèptic, mascaretes de protecció i quirúrgiques, guants i bates.
Preparant les bosses solidàries.
Repartiment de les bosses.
Donació al centre de salut.
Donació als bombers de San Pedro Sula.
NEPAL:
A finals del mes de gener de 2020 va aparèixer el primer cas a Nepal, semblava inevitable un imminent contagi de tota la població, agreujat pel precari sistema de salut i els pocs recursos per lluitar contra l’epidèmia. Res mes lluny de la realitat ja que la situació es va contenir moderadament. Al país, el segon cas de contagi no va arribar fins la tercera setmana de març, quan es va declarar el confinament. La situació d’alarma a tot el mon, només fa presagiar lo pitjor pel Nepal, un dels països mes pobres del mon.
El 24 de març, seguint l’exemple de l’Índia, Nepal declara el tancament total de fronteres, aeroports i tots els negocis, amb només dos casos declarats de Covid-19. Provocant lo que finalment serà una situació insostenible, escassetat d’aliments i ensorrament total de l’economia de subsistència de milions de famílies.
La situació tampoc es econòmicament bona als països d’acollida dels emigrants nepalesos, dels que en depèn l’economia del país, tenint en conte que la primera font d’ingressos es l’enviament de diners dels milions de nepalesos que treballen a l’estranger. Al ser una crisis mundial, molts d’ells es queden sense feina i forçats a tornar a casa des de països amb alts índex de contagi. Això acaba per provocar que el virus es propagui al Nepal.
El principal problema del Nepal a dia d’avui, no ha estat el Covid-19, si no les conseqüències derivades de la seva prevenció. Els casos continuen augmentant considerablement cada dia. Però, l’índex de letalitat es insignificant en proporció a la població. Es molt probable que mori mes gent de fam o altres raons vinculades al confinament, que del propi virus.
ASL va començar a treballar al Nepal durant el terratrèmol de 2015, realitzant diferents tasques d’ajut d’emergència i prosseguint després en projectes de cooperació al desenvolupament en diverses àrees i àmbits. En aquests temps de treball, coneixem entre d’altres organitzacions, a Hugging Nepal. És tracta d’una ONG amb seu a Palma de Mallorca i que conta amb molts voluntaris espanyols i internacionals, que durant aquesta crisi i tancament de fronteres, s’han dedicat a adquirir, cuinar i repartir aliments, porta a porta i en llocs comunitaris, a les persones més necessitades de la capital i nucli de població més gran del país, Kathmandu.
La confiança en la gran tasca d’aquests voluntaris confinats a Nepal, i el repartiment dels aliments a nuclis de població on ASL esta treballant en cooperació, ens porta a col·laborar, en la mida del possible, en aquest projecte.
Actuacions:
A mitjans de juliol, ASL realitza un enviament de fons econòmics que permet l’adquisició i repartiment d’aliments durant alguns dies en les zones de treball de la ONG.
A finals d’octubre vam rebre la notícia del suport econòmic per part de l’ajuntament de Sant Feliu. El dia 29 del mateix mes, vam fer una aportació que va repercutir en el subministrament de 1.145 kg d’arròs entre d’altres aliments, resultant en una ajuda alimentària a 265 persones i aproximadament 70 famílies.
A mitjans de desembre, vam enviar una donació econòmica als nostres companys de Huggings Nepal, coincidint amb la inauguració d’un menjador social. Aquesta instal·lació és necessària a causa dels impediments de les autoritats locals a realitzar aquest repartiment casa a casa i al carrer. Des del menjador es pot controlar més les quantitats i l’aprofitament dels aliments. ASL pretén col·laborar amb el manteniment d’aquest projecte tan imprescindible en temps de pandèmia al Nepal. El nostre suport es quantifica, aproximadament, en 1.100 kg d’arròs i 600 kg d’altres aliments per cuinar al menjador social.
L’any 2016 Acció Solidària i Logística va viatjar a Grècia per donar resposta a l’emergència provocada per l’anomenada “crisi de refugiats”.
Així, una dotació conformada per 79 voluntaris i voluntàries es van desplaçar al país per treballar oferint assistència i una millora de les condicions de vida de les persones que es trobaven en trànsit a les fronteres d’Europa. Aquesta intervenció va constar de diferents fases:
Una primera fase a Lesbos basada en el rescat de persones que arribaven al país per mar.
Una segona fase a Idomeni oferint suport logístic a altres organitzacions, així com comprant i repartint aliments entre els i les migrants.
Una tercera fase a Tessalònica també basada en repartiment de menjar.
2019: Ajuda als i les migrants de Velika Kladusa (Bòsnia)
Després de la nostra experiència a Grècia, l’any 2019 Acció Solidària i Logística va encetar un projecte d’assistència a les persones que s’han hagut de desplaçar forçadament i que es troben malvivint a la frontera entre Sèrbia i Bòsnia.
L’estiu del 2019 vam engegar una campanya de recollida de roba i materials per afrontar l’hivern per tal d’enviar al terreny. Dos voluntaris van viatjar a la zona de Velika Kladusa a on, conjuntament amb l’ONG No Name Kitchen es va classificar i entregar aquest material als i les migrants de la zona.
Uns mesos després, al setembre del 2019, ASL va organitzar un segon viatge a Velika Kladusa per tal de realitzar obres a la casa dels voluntaris de l’organització No Name Kitchen, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions abans de l’arribada de l’hivern.
Les millores van consistir en tancar les obertures d’un dels pisos i la instal·lació de portes per evitar el fred. Així mateix, també va instal·lar finestres per tal d’aprofitar el màxim de llum natural possible.
2020: Nómadas Hotline
Enguany, ASL i No Name Kitchen han encetat una acció conjunta per continuar treballant per millorar les condicions de vida de les personas en trànsit a Bòsnia i que està basada en diferents línies d’actuació: Distribució d’ajuda, atenció sanitària i denúncia social i política de la situació al terreny.
Ajuda Directa: Es continuarà donant cobertura immediata i integral a les principals necessitats identificades en el terreny i prioritzades per la població beneficiària i la comunitat local. No Name Kitchen compta amb equips de persones voluntàries que distribueixen racions de menjar calent i paquets d’aliments per a cuinar a les persones que el necessiten. També proporcionen articles no alimentaris com a roba, sabates, sacs de dormir, tendes, motxilles, llanternes, gas, bateries o carregadors per a ajudar, tant física com psicològicament, a aquestes persones durant el seu viatge.
Assistència Sanitària: Els voluntaris/es amb perfil mèdic proporcionaran primers auxilis i atenció primària (incloent la provisió de medicines) a les persones que no poden accedir al sistema públic de salut. No Name Kitchen ja treballa donant assistència sanitària a les persones que ho necessiten, oferint també ajuda a aqueelles persones que requereixen especialistes o l’ingrés en un hospital i cobrint les seves despeses mèdiques i de transport.
Informes De Violència: Es pretén continuar treballant en la denúncia sobre el terreny recullint les històries i els testimoniatges de les persones que sofreixen devolucions violentes o qualsevol altra forma d’abús de poder per part de les autoritats.
D’altra banda, el projecte compta amb una branca d’actuació basada en establir una línia de comunicació directa entre els equips en el terreny i les persones migrants que normalment romanen amagades en squats, davant possibles detencions, agressions o amenaces per a les persones en trànsit que es vulguin comunicar amb les seves famílies.
Aquest 2020, ASL continuarà treballant per millorar les condicions de vida de les persones que, en els seus fracassats intents d’entrar a Europa i aconseguir una vida millor, veuen els seus drets més fonamentals vulnerats.
El passat hivern, un voluntari i soci d’ASL, va visitar les localitats de Sid (Sèrbia) i Velika Kladusa (Bòsnia) per tal de realitzar un foto-reportatge de denúncia sobre la situació de vulneració de drets humans en aquesta zona dels Balcans.
Durant la seva estada, va identificar la principal de les necessitats a cobrir: proveir de roba d’abric a la població refugiada que malviu al camp de Velika Kladusa i als voltants. Tots els testimonis que va recollir denunciaven haver estat agredits brutalment per part de la policia croata en els seus fracassats intents de creuar la frontera per entrar a Croàcia.
Uns mesos després, el nostre voluntari va realitzar un altre viatge amb furgoneta, plena de roba i materials per ajudar a aquests migrants a afrontar l’hivern, però va ser insuficient donat el volum de la població migrant que està establerta en aquesta zona.
A més, quan els refugiats i refugiades intenten creuar, sovint se’ls trenquen les sabates i la roba, a causa de les pròpies dificultats de la travessia i les xarxes i obstacles que es troben.
Donades aquestes circumstàncies, les persones refugiades es veuen obligades a romandre durant mesos a les fronteres, en unes condicions deplorables, que s’intensifiquen i es fan encara més difícils d’afrontar durant els mesos de fred.
Fotografia de Pau Coll
Donat que actualment unes 900 persones es troben atrapades al camp de refugiats de Velika Kladusa i que el flux migratori en aquesta zona va en augment, ASL vol contribuir a que part de les necessitats bàsiques d’aquestes famílies quedin cobertes, facilitant els materials i roba, així com aliments bàsics, per tal d’ajudar a fer l’espera d’aquestes persones una mica més digna.
El projecte
Per tal de donar resposta a la problemàtica, Acció Solidària i Logística va encetar una acció de recollida de roba per tal d’enviar-la al terreny, amb l’objectiu de proveir del material suficient a aquestes famílies per tal que puguin protegir-se i suportar millor les inclemències del clima .
Primera fase
La primera fase d’aquest projecte va ser fruit de detectar una manca de roba, calçat i material bàsic d’higiene, entre els joves que, de forma provisional, habiten la ciutat de Velika Kladuša, a Bòsnia.
A principis de juliol, ASL va fer una crida entre els socis de la ONG, per tal de recopilar, organitzar i empaquetar aquesta roba.
Aquesta acció es va realitzar en cooperació amb l’ONG No Name Kitchen, des d’on demanaven bàsicament roba d’estiu i calçat.
D’aquesta manera, ASL va aconseguir donacions, sobretot de roba, provinents dels socis i sòcies així com de diferents entitats col·laboradores que es dediquen a recollir roba usada.
Per altra banda, ASL va rebre una donació de 2.000 dosis de vitamines i minerals infantils de Nutrigen (de l’empresa Belleza Estética y Salud S.L), que serviran per abastir les mancances alimentàries dels joves i infants que es troben al camp.
La intervenció dels dos voluntaris va
constar en un total de 6 dies, dels quals van passar uns 3 dies viatjant i 3
treballant al terreny.
Les tasques que van realitzar els voluntaris van consistir, generalment, en la classificació i distribució de la roba conjuntament amb l’organització No Name Kitchen, la qual treballa oferint assistència bàsica i legal als migrants.
Els dos voluntaris van reportar les
dures condicions en les quals es troben aquestes persones. Els migrants no
només pateixen la impotència de no poder creuar la frontera, després de més de
10 dies intentant-ho, sinó que aquells que es troben dins del camp es queixen
de les condicions en les quals es troben: Conviuen en espais molt petits, sense
una atenció mèdica adequada i sense que ningú els hi doni l’atenció que
mereixen.
Segona fase
La segona fase del projecte va consistir en una campanya de recollida d’aliments i sensibilització a diferents escoles de la província de Girona, complementada amb un segon viatge al terreny, per tal de realitzar reformes de millora a la casa de voluntaris de No Name Kitchen.
Recollida d’aliments i sensibilització a escoles
Acció Solidària i Logística va realitzar diferents xerrades i tallers en un total de cinc escoles: Les escoles La Sínia i Llevantí de Mar de Sant Antoni de Calonge, l’Escola de la Vila de Palamós, l’escola Fornells de La Selva i l’escola Vall-llobrega.
Alguns dels centres van decidir col·laborar en la recollida d’aliments, com és el cas de l’escola Fornells de la Selva i l’escola de Vall-llobrega.
A més, ASL va visitar la Biblioteca Municipal de Palamós, el gimnàs Mes Gavarres i la llar d’infants de la Quitxalla (Vall-llobrega).
Obres de millora a la casa de voluntaris de No Name Kitchen
El mes d’octubre, ASL organitzar un segon viatge a Velika Kladusa per tal de realitzar obres a la casa dels voluntaris de l’organització No Name Kitchen, amb l’objectiu de millorar-ne les condicions abans de l’arribada de l’hivern.
Les millores van consistir en tancar les obertures d’un dels pisos i la instal·lació de portes per evitar el fred. Així mateix, també va instal·lar finestres per tal d’aprofitar el màxim de llum natural possible.
El 14 de març de 2019, per primera vegada en la història (des de que es tenen registres) un cicló de les magnituds de l’Idai va tenir lloc a Moçambic. Va ser el país més greument afectat, juntament amb Malawi y Zimbabwe, i va causar més de 600 persones mortes i prop d’un milió de persones damnificades.
Uns dies més tard, el 25 d’abril, el cicló Kenneth va tornar a afectar a Moçambic, juntament amb Tanzània.
Concretament a l’illa d’Ibo, el cicló Kenneth va afectar a més de 8.000 persones amb la pèrdua de les seves llars, dels seus mitjans de vida i d’un accés digne als serveis socials bàsics. Les conseqüències directes de la tragèdia són un deteriorament de l’estat de salut i alimentació i dels seus mitjans de vida.
L’accés a l’aigua potable ha estat un problema permanent a l’illa, si bé és cert que després del pas dels ciclons aquest problema s’ha agreujat considerablement, donats els danys que han patit els pous existents i la manca de sistemes higiènics i sanitaris.
Així, la manca d’un accés segur a l’aigua potable i a unes infraestructures d’higiene bàsiques és la font principal de les malalties gastrointestinals i de la malnutrició infantil.
La intervenció d’ASL
Arrel del pas dels dos ciclons per Moçambic, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’equip EREC d’ASL van decidir realitzar una intervenció conjunta per tal d’avaluar els danys i estudiar en quin sector poder actuar, amb l’objectiu de millorar la vida de les persones afectades. Amb el suport de la Fundació IBO, que fa anys que treballa a l’illa, els membres de l’equip EREC han fet un anàlisi dels danys centrats en termes d’habitatge i d’accés a aigua potable.
Primer viatge al terreny
El dia 20 de juny dos membres voluntaris de l’equip EREC d’ASL es van desplaçar a l’illa d’Ibo per avaluar quina intervenció seria més adequada realitzar, en funció dels danys ocasionats pel pas dels dos ciclons (Kenneth i Idai).
Després d’uns dies de la seva estada a l’illa, i tenint en compte els factors econòmics i temporals dels quals van disposar, la intervenció més efectiva i urgent es va definir en una reparació i millora d’una trentena de pous comunitaris subministradors d’aigua.
Els anàlisis realitzats van detectar que la majoria dels pous, els quals serveixen com a font principal de subministrament d’aigua per a les famílies de l’illa, contenien elements bacterians causants de malalties gastrointestinals per la població, a més d’un PH i nivells de salinitat massa elevat.
Dels pous visitats, n’hi havia 8 que no tenien cap tipus de tapa que evités la caiguda d’animals i altres fonts de contaminació, 6 que no tenien bomba o que la tenien espatllada, 2 pous espatllats i sense ús, i d’altres que presentaven filtracions d’aigues subterrànies contaminants.
Amb aquestes dades, ASL va decidir enviar un segon equip al terreny per tal de reparar aquests pous comunitaris i seguir realitzant anàlisi de l’aigua per detectar la problemàtica de cada pou i els nivells de cloració que requereixen.
Segon viatge al terreny
Després d’aquesta primera anàlisi, el segon viatge al terreny es va definir en una intervenció de millora dels pous comunitaris, amb la intenció de millorar-los i fer-los més segurs per a la població.
Dues voluntàries es van desplaçar al terreny, a mitjans del mes d’agost, per tal de dur a terme aquesta intervenció.
D’aquesta manera, es van escollir els pous amb una major afluència i consum per part de la població de l’illa per tal de beneficiar al màxim nombre de població possible.
Així, es va contractar personal local per tal d’encetar una millora dels pous que incloïa la construcció d’una tapa per fer el pou més segur, la cimentació del pou i la construcció d’un safareig al costat del pou per tal de facilitar les tasques de neteja de roba i ajudar a desviar l’aigua bruta, reduint la contaminació d’aquesta.
L’acció es va concloure amb la millora de dos pous comunitaris, amb la instal·lació d’una bomba d’extracció d’aigua d’aigua i la construcció d’un safareig per pou.
Això va permetre a ASL tancar la seva última intervenció a l’illa amb dos pous assegurats i millorats que beneficiaran a un total d’unes 200 persones de la població, permetent-li extraure aigua en condicions més segures i de forma molt més higiènica.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
