Entrevista al David Uroz

Entrevista al David Uroz

El David Uroz és soci i voluntari d’Acció Solidària i Logística des del 2017. Des de fa un any, forma part de la unitat canina de l’equip de rescat de l’ong. 

Explica’ns en tres frases, qui ets i què fas.

Sóc Bomber de la Generalitat i fa 12 anys que estic al Parc de Vilafranca del Penedés. Vaig treballar uns quants anys com a tècnic electricista i actualment sóc formador de l’ISPC en l’especialitat de Riscos Tecnològics. Sempre que puc m’escapo a fer qualsevol activitat rel·lacionada amb la muntanya.

Com i quan vas conèixer ASL?

Fa un temps a través d’un amic i voluntari d’ASL, l’Albert Bielsa, bomber de Barcelona, que em va parlar de les activitats que es feien.

Perquè vas decidir fer-te soci (i voluntari!) de l’ong?

Sóc soci de Metges sense Fronteres des de fa uns quants anys però feia temps que em ballava pel cap participar activament en una ONG rel·lacionada amb les emergències, actualment fa 2 anys i mig que sóc soci d’ASL.

Què fas exactament dins l’ong?

He participat en simulacres i formació com a voluntari de l’EREC i actualment des de fa poc més d’un any estic en la Unitat Canina.

La Unitat Canina és un grup dins de l’ong molt actiu. En els darrers mesos heu participat en moltes formacions i simulacres. Explica’ns una mica què feu.

Sóm un grup de 9 guies canins amb Juanjo Olivares com a responsable de grup i contínuament ens estem formant fent cursos rel·lacionats amb el rescat en col·lapses estructurals. La formació contínua i els simulacres són vitals en aquesta especialitat on tenim un formador referent d’Astúries, el Miguel del Prado, que va participar en el Simulacre EREC al 2018 i coincidim molt sovint amb ell ja que ens aporta un punt de qualitat molt elevat.

Quin és l’objectiu que voleu assolir amb la Unitat Canina?

Assolir un grup elevat de binomis ( guia-gos ) operatius, per respondre en qualsevol emergència activada per ASL.

Com descriuries ASL, en una o dues línies, a algú que no coneix l’ong?

Una ONG amb un excel·lent equip de persones, amb diversos projectes realitzats i que compta també amb un equip de voluntaris amb un potencial operatiu molt gran per fer resposta en una catàstrofe.

Com creus que et definiria, en una paraula, algú proper a tu?

Un cul inquiet.

Una frase cèlebre, un refrany o un proverbi.

Quan vegis la barba del teu veí pelar, posa la teva a remullar.

Un desig.

Molta salut.

Una paraula.

Apendre.

Un llibre, una pel·lícula i una cançó.

“El Nazi de Siurana” de Toni Orensanz, El torb i “Un nom” del grup L’Ham de Foc.

Després de tot aquest temps a ASL, amb quin moment et quedes?

El primer dia que vaig començar en el grup EREC CANINA amb la meva gossa Traça.

I ja per acabar… Què creus que t’ha aportat estar com a voluntari a ASL?

Doncs un munt d’experiències i aprenentatges en les formacions que he pogut participar i sobretot content d’haver conegut molta gent i motivada a través de l’EREC com sanitaris i bombers de Barcelona i Generalitat.

En aquest enllaç podreu trobar més informació sobre la unitat canina i les diferents activitats que han estat fent durant aquests darrers mesos. 
Inici d’any per a la Unitat Canina

Inici d’any per a la Unitat Canina

A principis de febrer diferents grups de bombers van anar a la Vall de Boí per participar en un Curs d’iniciació i perfeccionament de rescat amb gossos de treball en allaus organitzat per la Asociación Nacional de Grupos de Perros de Salvamento.

La nostra Unitat Canina de l’EREC va participar en aquesta formació de 10 dies, juntament amb bombers de Saragossa, Múrcia, València, Navarra i Alacant. També hi van assistir grups de rescat d’Astúries, Madrid, La Rioja i un píster de Baqueira Beret. La instrucció va estar a càrrec de Miguel del Prado i Ernest Capdevila. 

La formació continuada és essencial per al bon treball dels gossos com el Blai, el Robb, la Lali, la Lira, la Sura, l’Otto i la Traça. 

A més de formar-se en rescat en allaus, la Unitat Canina de l’EREC ha aprofitat aquesta setmana per a fer un entrenament en col·lapses estructurals a l’empresa Precon a Vilarodona.

Tant als nostres voluntaris com als gossos els espera un mes de març amb més formació de rescat en col·lapses estructurals i obediència a càrrec de l’instructor asturià Miguel del Prado i altres entrenaments que ja us anirem explicant. 

En aquest enllaç podeu veure un vídeo sobre la formació de rescat en allaus a la Vall de Boí. 

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

L’Equip USAR internacional, cada cop més a prop.

Activar un equip de rescat USAR (Urban Search And Rescue) a nivell internacional comporta moltes dificultats a superar: el personal ha d’estar format, el material a desplaçar ha d’estar revisat i llest per carregar i els gossos a desplaçar han d’estar en condicions i amb els papers en regla. 

L’EREC24 és el resultat de molta feina feta en els últims dos anys. És el responsable de valorar una catàstrofe i coordinar l’activació de totes les comissions involucrades en una emergència.

Per assolir-ho amb garanties ens hem dotat de diversos procediments a seguir tals com el procediment d’activació de tot el personal, el procediment d’activació de les comissions sanitària i logística, secretaria i el grup caní. A més, periòdicament, realitzem simulacres i exercicis pràctics per tal de veure les mancances i solucionar problemes.

Quan l’Equip s’activa, tot són presses. És un volum de gestió molt elevat que requereix d’un equip de gent amb un profund coneixement, no només de l’ONG, sinó de les característiques concretes que es donen quan una catàstrofe colpeja a un país i aquest demana ajuda internacional. 

A l’EREC24 treballem per això, hi creiem i tenim les coses clares. Volem ser operatius, volem poder-nos traslladar de la manera més ràpida quan i on calgui. Volem que l’EREC estigui homologat per l’ONU a través de l´INSARAG (International search and rescue assesor group). El camí és llarg però les nostres passes són fermes i decidides.

Monitoritzant 24h al dia/ 7 dies a la setmana.

La ràpida detecció d’un succés catastròfic és una de les peces clau per una resposta àgil i eficaç. És per això que des de fa ja més de sis mesos estem fent guàrdies de quinze dies organitzats en grups de 2 persones. Aquestes són les encarregades de fer un seguiment constant de les possibles emergències que es puguin donar i que siguin susceptibles de l’activació de l’equip.

Per això disposem de diferents eines entre les quals es troba el GDACS (Global Disaster  Alerting Coordination System) i el VOSOCC (Virtual On-Site Operations Coordination Centre). Aquestes webs són oficials i estem subscrits a elles per tal de rebre avisos a temps real. El nostre binomi de guàrdia les revisa diàriament i alerta a la resta de l´EREC24 mitjançant el grup de whatsapp en cas de necessitat.

Guatemala, punt de partida…

El passat mes de juny de 2018, el comitè BREC, encarregat durant tot l’any anterior de posar en marxa tots els aspectes necessaris per assolir la condició operativa, donava per finalitzada la seva existència. Després del macro simulacre realitzat setmanes abans per tot el personal EREC, i amb la valoració positiva del mateix, vam considerar que ja havíem arribat al punt on podíem començar a fer guàrdies permanents i activar-nos en cas d’emergència. Sortia, l’EREC24.

Dóna la casualitat que als pocs dies que portàvem de guàrdia  es va produir la tràgica erupció del Volcano de Fuego, a Guatemala amb centenars de milers de persones afectades, centenars de morts i desapareguts. Ens va servir per posar en pràctica tota la seqüència d’activació i per a la gran majoria de nosaltres va suposar un desafiament i una oportunitat per aprendre i posar en pràctica tot allò que havíem estat preparant des de feia temps.

Inicialment, com és costum en aquests casos, es va viure certa incertitud sobre tot pel fet de no tractar-se d’un terratrèmol. Tot i així, ho vam començar a monitoritzar. La clau en aquells moments és tenir un punt de trobada per a crear el “gabinet de crisi”. Així es va fer, cosa que va facilitar la feina de buscar vols, contactar amb coordinació EREC, debatre, fer contactes amb el país i esperar que es demanés ajuda internacional.

En moments com aquells, es comú tenir moments d’activitat frenètica i moments d’eterna espera. Per això es important tenir l’engranatge ben preparat.  Amb la pressió de voler desplaçar-te al lloc en les primeres hores on l’esperança de trobar gent viva és major, és fàcil perdre la paciència. En molts aspectes, va servir per aprendre com són els “tempos” en aquestes situacions. Hi hauran coses que no depenen de nosaltres.

Finalment, va ser a través del contactes que teníem amb Bombers d’Hondures, que vam poder valorar l’entrada efectiva a Guatemala, ja que ells tenien un equip a la frontera llest per accedir a la zona tot i que el país encara no havia demanat ajuda internacional oficialment. En aquest punt, és interessant remarcar la importància dels acords bilaterals a través de contactes directes. Ja sigui amb el consolat, cossos d’emergència o inclús contactes personals. Es una tasca paral·lela que es desenvolupa des de l´EREC24 en el moment que es comença a valorar una emergència.

Després de valorar en quines condicions ens desplaçàvem i la disponibilitat dels socis, vam decidir enviar un grup reduït de personal amb molt poc material i sense gossos ja que aquests últims no ens serien útils en tractar-se d´una zona plena de cendra calenta. La missió, ajudar en les tasques de recuperació de cadàvers.

SEGUIM!

Aquesta experiència ha estat molt positiva i juntament amb les diferents emergències que hem anat seguint en els darrers mesos, ens ha ajudat a perfeccionar l’equip.

És una feina complexa, amb grans entrebancs i murs a vèncer però ens atrevim a dir que ens emociona pensar que anem pel bon camí. Cada cop que fem un seguiment, un simulacre o un exercici pràctic veiem com ens apropem una miqueta més a l’objectiu de ser un equip professional capaç de desplaçar-nos a l’altra punta del món malgrat la falta de personal, pressupost o els escassos recursos materials que de moment tenim.

I és que malgrat anar poc a poc, acabarem arribant molt lluny.