Escull la pàgina
Una unitat canina molt activa

Una unitat canina molt activa

Durant els mesos de març i abril, la Unitat Canina ha estat participant en diferents jornades formatives i simulacres amb altres grups de rescat.

Del 26 al 28 de març varen participar en una formació interna en una fàbrica de Valls. Es tractava d’un seminari sobre col•lapses estructurals en el que també van participar altres grups de rescat com el de Mallorca, Logronyo, Saragossa, Illes Canàries i Astúries.

Més tard, del 8 al 10 d’abril, tres voluntaris de la unitat canina van anar a València per a participar a la II Jornadas Cinológicas de Rescate en Estructuras Colapsadas organitzada per la Unitat Canina de Rescat dels Bombers de València. 

Els nostres voluntaris van compartir aquesta experiència amb altres guies canins de la Unidad Militar de Emergencias (UME), els Bombers Girecan, Bombers de Còrdoba, Bombers de Saragossa, Bombers de Cartagena i altres unitats canines com la de Ribagorza i la dels Bombers de Portugal. 

Fins el mes de juny, la Unitat Canina tindrà uns mesos intensos de formació. No només participaran en formacions i simulacres a París i Astúries, sino que seguiran fent pràctiques internes pel territori català com la que van fer fa uns dies a Gallicant.

En aquest enllaç podreu conèixer el David Uroz, soci d’Acció Solidària i Logística i voluntari de la unitat canina. 
Inici d’any per a la Unitat Canina

Inici d’any per a la Unitat Canina

A principis de febrer diferents grups de bombers van anar a la Vall de Boí per participar en un Curs d’iniciació i perfeccionament de rescat amb gossos de treball en allaus organitzat per la Asociación Nacional de Grupos de Perros de Salvamento.

La nostra Unitat Canina de l’EREC va participar en aquesta formació de 10 dies, juntament amb bombers de Saragossa, Múrcia, València, Navarra i Alacant. També hi van assistir grups de rescat d’Astúries, Madrid, La Rioja i un píster de Baqueira Beret. La instrucció va estar a càrrec de Miguel del Prado i Ernest Capdevila. 

La formació continuada és essencial per al bon treball dels gossos com el Blai, el Robb, la Lali, la Lira, la Sura, l’Otto i la Traça. 

A més de formar-se en rescat en allaus, la Unitat Canina de l’EREC ha aprofitat aquesta setmana per a fer un entrenament en col·lapses estructurals a l’empresa Precon a Vilarodona.

Tant als nostres voluntaris com als gossos els espera un mes de març amb més formació de rescat en col·lapses estructurals i obediència a càrrec de l’instructor asturià Miguel del Prado i altres entrenaments que ja us anirem explicant. 

En aquest enllaç podeu veure un vídeo sobre la formació de rescat en allaus a la Vall de Boí. 

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

EREC24: Caminant cap a l’operativitat.

L’Equip USAR internacional, cada cop més a prop.

Activar un equip de rescat USAR (Urban Search And Rescue) a nivell internacional comporta moltes dificultats a superar: el personal ha d’estar format, el material a desplaçar ha d’estar revisat i llest per carregar i els gossos a desplaçar han d’estar en condicions i amb els papers en regla. 

L’EREC24 és el resultat de molta feina feta en els últims dos anys. És el responsable de valorar una catàstrofe i coordinar l’activació de totes les comissions involucrades en una emergència.

Per assolir-ho amb garanties ens hem dotat de diversos procediments a seguir tals com el procediment d’activació de tot el personal, el procediment d’activació de les comissions sanitària i logística, secretaria i el grup caní. A més, periòdicament, realitzem simulacres i exercicis pràctics per tal de veure les mancances i solucionar problemes.

Quan l’Equip s’activa, tot són presses. És un volum de gestió molt elevat que requereix d’un equip de gent amb un profund coneixement, no només de l’ONG, sinó de les característiques concretes que es donen quan una catàstrofe colpeja a un país i aquest demana ajuda internacional. 

A l’EREC24 treballem per això, hi creiem i tenim les coses clares. Volem ser operatius, volem poder-nos traslladar de la manera més ràpida quan i on calgui. Volem que l’EREC estigui homologat per l’ONU a través de l´INSARAG (International search and rescue assesor group). El camí és llarg però les nostres passes són fermes i decidides.

Monitoritzant 24h al dia/ 7 dies a la setmana.

La ràpida detecció d’un succés catastròfic és una de les peces clau per una resposta àgil i eficaç. És per això que des de fa ja més de sis mesos estem fent guàrdies de quinze dies organitzats en grups de 2 persones. Aquestes són les encarregades de fer un seguiment constant de les possibles emergències que es puguin donar i que siguin susceptibles de l’activació de l’equip.

Per això disposem de diferents eines entre les quals es troba el GDACS (Global Disaster  Alerting Coordination System) i el VOSOCC (Virtual On-Site Operations Coordination Centre). Aquestes webs són oficials i estem subscrits a elles per tal de rebre avisos a temps real. El nostre binomi de guàrdia les revisa diàriament i alerta a la resta de l´EREC24 mitjançant el grup de whatsapp en cas de necessitat.

Guatemala, punt de partida…

El passat mes de juny de 2018, el comitè BREC, encarregat durant tot l’any anterior de posar en marxa tots els aspectes necessaris per assolir la condició operativa, donava per finalitzada la seva existència. Després del macro simulacre realitzat setmanes abans per tot el personal EREC, i amb la valoració positiva del mateix, vam considerar que ja havíem arribat al punt on podíem començar a fer guàrdies permanents i activar-nos en cas d’emergència. Sortia, l’EREC24.

Dóna la casualitat que als pocs dies que portàvem de guàrdia  es va produir la tràgica erupció del Volcano de Fuego, a Guatemala amb centenars de milers de persones afectades, centenars de morts i desapareguts. Ens va servir per posar en pràctica tota la seqüència d’activació i per a la gran majoria de nosaltres va suposar un desafiament i una oportunitat per aprendre i posar en pràctica tot allò que havíem estat preparant des de feia temps.

Inicialment, com és costum en aquests casos, es va viure certa incertitud sobre tot pel fet de no tractar-se d’un terratrèmol. Tot i així, ho vam començar a monitoritzar. La clau en aquells moments és tenir un punt de trobada per a crear el “gabinet de crisi”. Així es va fer, cosa que va facilitar la feina de buscar vols, contactar amb coordinació EREC, debatre, fer contactes amb el país i esperar que es demanés ajuda internacional.

En moments com aquells, es comú tenir moments d’activitat frenètica i moments d’eterna espera. Per això es important tenir l’engranatge ben preparat.  Amb la pressió de voler desplaçar-te al lloc en les primeres hores on l’esperança de trobar gent viva és major, és fàcil perdre la paciència. En molts aspectes, va servir per aprendre com són els “tempos” en aquestes situacions. Hi hauran coses que no depenen de nosaltres.

Finalment, va ser a través del contactes que teníem amb Bombers d’Hondures, que vam poder valorar l’entrada efectiva a Guatemala, ja que ells tenien un equip a la frontera llest per accedir a la zona tot i que el país encara no havia demanat ajuda internacional oficialment. En aquest punt, és interessant remarcar la importància dels acords bilaterals a través de contactes directes. Ja sigui amb el consolat, cossos d’emergència o inclús contactes personals. Es una tasca paral·lela que es desenvolupa des de l´EREC24 en el moment que es comença a valorar una emergència.

Després de valorar en quines condicions ens desplaçàvem i la disponibilitat dels socis, vam decidir enviar un grup reduït de personal amb molt poc material i sense gossos ja que aquests últims no ens serien útils en tractar-se d´una zona plena de cendra calenta. La missió, ajudar en les tasques de recuperació de cadàvers.

SEGUIM!

Aquesta experiència ha estat molt positiva i juntament amb les diferents emergències que hem anat seguint en els darrers mesos, ens ha ajudat a perfeccionar l’equip.

És una feina complexa, amb grans entrebancs i murs a vèncer però ens atrevim a dir que ens emociona pensar que anem pel bon camí. Cada cop que fem un seguiment, un simulacre o un exercici pràctic veiem com ens apropem una miqueta més a l’objectiu de ser un equip professional capaç de desplaçar-nos a l’altra punta del món malgrat la falta de personal, pressupost o els escassos recursos materials que de moment tenim.

I és que malgrat anar poc a poc, acabarem arribant molt lluny.