Escull la pàgina
ASL participa al programa “Justa la Fusta” de Ràdio Desvern

ASL participa al programa “Justa la Fusta” de Ràdio Desvern

El nostre equip de comunicació, format per la Bet Coll-Vinent i la Maria Vives, va participar al programa “Justa la Fusta” de Ràdio Desvern. La conversa va tenir lloc el passat 24 de febrer i va durar una mitja hora. Es van repassar els projectes que ASL està executant, així com les problemàtiques que ens ocupen a dia d’avui.

Vam destacar la bona feina que la ONG està fent a Senegal amb el projecte de Les Hortes, que beneficia directament un total de 85 dones, promovent l’autonomia econòmica, la innovació i el progrés relacionats amb la formació de tècniques agrícoles i la gestió empresarial.

També es va comentat la rellevància dels projectes a Hondures, concretament la iniciativa del Centre de Intercomunitari d’Integració Social (CIS) i de l’acció a Bòsnia en resposta a l’emergència migratoria que ha deixat a milers de refugiats en situacions límit.

Podeu recuperar l’entrevista al següent link: https://www.radiodesvern.com/programs/justalafusta

Recordeu que sempre podeu contactar amb nosaltres per qualsevol dubte, comentari o proposta que ens vulgueu fer arribar a través dels nostres canals de comunicació.

Aprofitem per agrair a Ràdio Desvern l’oportunitat de poder explicar i difondre l’activitat d’Acció Solidària i Logística.

JA ESTÀ DISPONIBLE EL CAFÈ SOLIDARI D’ASL!

JA ESTÀ DISPONIBLE EL CAFÈ SOLIDARI D’ASL!

Ja teniu a la vostra disposició el cafè natural ecològic d’ASL! El producte prové de la Reserva Biològica d’Intibuca, Hondures i de Mudigere, Índia.

Amb la compra del Cafè Solidari (4€ per paquet), ens ajudeu a finançar tots els projectes que actualment tenim en execució a Nepal, Senegal i Hondures, així com la intervenció en situacions d’emergència arreu del món i al correcte funcionament de la ONG.

Només has de fer-nos arribar un correu electrònic a info@asl.ong i nosaltres ens farem càrrec de la resta.

Aprofitem per agrair a Cafès Roma de Balaguer per col·laborar amb nosaltres i proporcionar-nos un producte de la màxima qualitat!

NO US EN QUEDEU SENSE!

Col·laborem en la creació d’un menjador social a Kathmandú

Col·laborem en la creació d’un menjador social a Kathmandú

Aquest darrer any ha estat marcat per la pandèmia. Malauradament, la Covid 19 ha estat especialment cruel amb la població més vulnerable arreu del món. Milions de persones pateixen cada dia per la impossibilitat de tenir accés a productes d’higiene, protecció social o menjar.

Des d’ASL estem compromesos a fer front a l’emergència social que ens ocupa. 

A través de la col·laboració amb Hugging Nepal, hem aconseguit que famílies i població en situacions límit disposin d’un àpat calent al dia.

Les aportacions econòmiques dutes a terme el últims mesos han permès la creació del menjador social comprès dins del projecte “Khana Sibailai Social Project” a Kathmandu, Nepal, liderat per Hugging Nepal.

El següent vídeo mostra com la nostra ajuda, per petita que sigui, té un impacte positiu i permet que gent en contextos de risc pugui mantenir l’esperança d’un futur millor.

 

Recordem que a Kathmandu hi estem executant un projecte sociosanitari a un hospital ortopèdic al centre de la ciutat on s’hi transfereixen coneixements de gestió mèdica, tècniques de desenvolupament i material per garantir el bon funcionament del centre.

Ajuda’ns a continuar treballant per un món més just on ningú quedi enrere!

Pots fer la teva aportació al número de compte: ES20 0081 0002 4200 0194 1599.

Participa a la iniciativa de “LA GUARDIOLA SOLIDÀRIA”!

Participa a la iniciativa de “LA GUARDIOLA SOLIDÀRIA”!

Per poder continuar amb la nostra activitat necessitem finançament i “La Guardiola Solidària” és una manera d’assegurar el dia a dia de l’entitat. Les guardioles han estat fetes a Moçambic i Nepal per beneficiaris dels projectes que hem dut a terme al llarg d’aquests darrers anys.

 

Vols participar-hi? Només has de seguir les instruccions que indiquem a continuació:

 

  1. Venir a recollir la guardiola a la seu d’ASL a Sant Just.
  2. Signar el compromís de responsabilitat de la guardiola.
  3. Fer-se responsable de controlar i recollir les donacions.
  4. Fer arribar les donacions a la seu d’ASL.

 

Amb aquesta iniciativa pretenem que cada una de les guardioles es converteixi en una activitat autogestionada i busquem la implicació de les persones que ho fan.

 

Si estàs interessat o interessada en fer-te càrrec d’una de les guardioles només has d’enviar un correu a info@asl.ong.

 

ACTUA!

ASL torna a participar al programa “Educació per la Pau” a Sant Pere de Ribes

ASL torna a participar al programa “Educació per la Pau” a Sant Pere de Ribes

Un any més, ASL ha participat al programa “Educació per la Pau” organitzat per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. La iniciativa pretén connectar entitats locals del sector de la Cooperació Internacional amb els Instituts de Secundària del municipi.

Després de rebre xerrades i implicar-se en un seguit d’activitats, els alumnes de l’Institut Montgròs, conjuntament amb el Taller de Cinema, han treballat per realitzar un curtmetratge titulat “Una vida digna” plasmant la feina que fa ASL a Nepal.

Des de l’entitat volem fer palesa la importància de l’educació i la sensibilització sobre les diferents realitats que hi ha al món. Compartim el sentiment d’educar els nostres joves per fer una societat més justa i solidària. 

Aprofitem per agrair la col·laboració dels alumnes, el Taller de Cinema i, finalment, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes per haver-nos convidat de nou a les jornades d’ “Educació per la Pau”.

Entrevista a la Eva Brescó, voluntària d’ASL des de fa 10 anys

Entrevista a la Eva Brescó, voluntària d’ASL des de fa 10 anys

Quants anys fa que participes a ASL? De quina manera has col·laborat amb la ONG fins al moment?

Conec ASL des de ben petita, per vincles d’amistat i familiars. Crec que vaig assistir per primera vegada a una reunió fa prop de 10 anys, quan just acabava d’entrar a la universitat. Vaig començar fent-hi les pràctiques i des de llavors he participat en la majoria de projectes que hem anat realitzant. Poc a poc vaig anar agafant més responsabilitats i actualment formo part de la Junta Directiva, entre d’altres comissions d’anàlisi de la situació dels projectes que s’estan duent a terme. Al llarg d’aquests anys he intentat ajudar en el que he pogut, des de la recaptació de fons; participació i creació d’esdeveniments; gestió de socis i sòcies; treball de camp; redacció de projectes de cooperació i emergències; així com articles de sensibilització; entre d’altres. He format part de l’equip que ha treballat, de maneres diferents, a projectes com Hondures, Nepal, Grècia i Senegal.

Som conscients de la nostra realitat, som una ONG petita i els objectius no s’aconsegueixen tant ràpid com ens agradaria, però no per això deixem de lluitar

Has tingut l’oportunitat de participar en la majoria dels projectes que ASL ha desenvolupat des de la seva fundació. Quin d’aquest projectes és el que més t’ha agradat o motivat?

És difícil triar-ne un. Però n’hi ha dos que crec que tant a mi, com als que fa anys que hi som, ens treuen un somriure. La Masica és un d’aquests. El dia que oficialment es va donar per acabada i ho vam dir a una reunió, no sabria dir qui va cridar més alt. L’alegria d’aconseguir acabar un projecte després de tant de temps no té preu. Som conscients de la nostra realitat, som una ONG petita i els objectius no s’aconsegueixen tant ràpid com ens agradaria, però no per això deixem de lluitar.

Per altra banda, considero que Nepal és un projecte molt complet. Crec que és el que representa la fundació d’ASL. Va començar com un projecte d’emergència, dins del marc d’un terratrèmol i ha acabat convertint-se en un de desenvolupament. És la transmissió d’uns valors al llarg d’aquests anys que comparteixo. La idea que tothom, independentment de la seva formació hi pot prendre part. Que tens diferents etapes en la qual participar, èpoques de l’any i iniciatives dins d’un mateix país. I això és una oportunitat única, viure una realitat des de tantes vessants: rescat, construcció, educació, sensibilització…

Quina de totes les intervencions ha estat la més difícil per tu? I la més satisfactòria?

Sens dubte la intervenció als camps de refugiades a Grècia. La sensació d’haver de deixar el projecte perquè la nostra intervenció havia acabat, però no el problema, et trencava per dins. La impotència de sentir-se com quelcom temporal no és agradable per qui és conscient de la realitat que viuen aquestes persones. Vam fer una feina molt bona, tot i que sempre tens l’esperança de poder ajudar a que tinguin les vides que es mereixen. I costa marxar i no mirar enrere.

La més satisfactòria…. la idea de tornar-hi? jajaja

Què creus que diferencia ASL de la resta d’ONGs (petites)?

M’agrada la idea de participar en una entitat petita però sense aires de grandesa. Amb intencions fermes de mantenir aquesta connexió entre voluntaris i voluntàries i no perdre aquest vincle íntim. On la opinió de tothom és benvinguda i escoltada. A més a més, a nivell tècnic i logístic, la idea de poder participar en un projecte des de diferents vessants és el que sempre m’ha atret més. I suposo que per això Nepal és un projecte especial.

La majoria de vegades, quan cooperem, rebem més del que donem

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?

Es pot dir que he crescut amb ASL i això m’ha fet tenir uns valors i unes prioritats que potser no hagués tingut en aquesta etapa de la meva vida. He aprés que la cooperació és una via de doble sentit i que fins que no inverteixes gran part de les teves hores intentant trobar una idea que serveixi per tirar un projecte endavant, no t’adones com, la majoria de vegades, rebem més del que donem quan cooperem.

I a nivell professional, bé, actuo de la mateixa manera estigui treballant o fent alguna activitat dins del meu temps lliure. Per mi, mai hi hauria d’haver diferència d’acció.

Com valores la resposta de les ONGs petites (com ASL) en situacions d’emergència humanitària?

Complicades. El món es regeix per una lògica basada en l’economia. Qui és més conegut, arribarà abans i això no ens ajuda. Les prioritats són aquestes i la burocràcia i en conseqüència, la falta de nom, fa que a molta gent amb moltes ganes vegi restringida els seus moviments pel volum de gestions que s’han de fer dins dels marcs legals. Això frena l’empenta que sovint els i les cooperants tenen i és una llàstima. Hi ha molt potencial que es desaprofita i moltes mans que els agradaria ser útils. Al final, les persones perjudicades són, com sempre, les que més ho necessiten.

Per què creus que és important que hagi un equip que, malgrat no viatgi als països on es desenvolupen els projectes, es dediqui a coordinar el projecte des de la seu?

Perquè sense aquest equip, ningú pot marxar; ni cap projecte existir. Darrera la cara visible de tota fotografia hi ha moltes hores. Moltíssimes. Normalment és poc motivant, sembla que la realitat et cau lluny i les feines no deixen de ser, aparentment, d’oficina. Sovint és poc valorat, però personalment crec que és fonamental. De fet, sense aquest, no hi ha ni possibilitats que la ONG existeixi. Així que, el treball a la seu és la base de l’existència de tot.

Creus que la resposta d’ONGs petites en cooperació al desenvolupament pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir?

Ho crec. No es tracta de canviar el món, sinó de canviar un vida. O dues, o tres… El contacte íntim, arrelat a una societat, que pot tenir una petita ONG, pot aconseguir això. I ajudar a fer que una vida sigui millor, és, un gran canvi per aquella persona. Per aquella persona –i les que la rodegen-, se li canvia tot el seu món.