Escull la pàgina
Entrevista a la Eva Brescó, voluntària d’ASL des de fa 10 anys

Entrevista a la Eva Brescó, voluntària d’ASL des de fa 10 anys

Quants anys fa que participes a ASL? De quina manera has col·laborat amb la ONG fins al moment?

 

Conec ASL des de ben petita, per vincles d’amistat i familiars. Crec que vaig assistir per primera vegada a una reunió fa prop de 10 anys, quan just acabava d’entrar a la universitat. Vaig començar fent-hi les pràctiques i des de llavors he participat en la majoria de projectes que hem anat realitzant. Poc a poc vaig anar agafant més responsabilitats i actualment formo part de la Junta Directiva, entre d’altres comissions d’anàlisi de la situació dels projectes que s’estan duent a terme. Al llarg d’aquests anys he intentat ajudar en el que he pogut, des de la recaptació de fons; participació i creació d’esdeveniments; gestió de socis i sòcies; treball de camp; redacció de projectes de cooperació i emergències; així com articles de sensibilització; entre d’altres. He format part de l’equip que ha treballat, de maneres diferents, a projectes com Hondures, Nepal, Grècia i Senegal.

 

 

 

Som conscients de la nostra realitat, som una ONG petita i els objectius no s’aconsegueixen tant ràpid com ens agradaria, però no per això deixem de lluitar

 

 

 

 

Has tingut l’oportunitat de participar en la majoria dels projectes que ASL ha desenvolupat des de la seva fundació. Quin d’aquest projectes és el que més t’ha agradat o motivat?

 

És difícil triar-ne un. Però n’hi ha dos que crec que tant a mi, com als que fa anys que hi som, ens treuen un somriure. La Masica és un d’aquests. El dia que oficialment es va donar per acabada i ho vam dir a una reunió, no sabria dir qui va cridar més alt. L’alegria d’aconseguir acabar un projecte després de tant de temps no té preu. Som conscients de la nostra realitat, som una ONG petita i els objectius no s’aconsegueixen tant ràpid com ens agradaria, però no per això deixem de lluitar.

 

Per altra banda, considero que Nepal és un projecte molt complet. Crec que és el que representa la fundació d’ASL. Va començar com un projecte d’emergència, dins del marc d’un terratrèmol i ha acabat convertint-se en un de desenvolupament. És la transmissió d’uns valors al llarg d’aquests anys que comparteixo. La idea que tothom, independentment de la seva formació hi pot prendre part. Que tens diferents etapes en la qual participar, èpoques de l’any i iniciatives dins d’un mateix país. I això és una oportunitat única, viure una realitat des de tantes vessants: rescat, construcció, educació, sensibilització…

 

Quina de totes les intervencions ha estat la més difícil per tu? I la més satisfactòria?

 

Sens dubte la intervenció als camps de refugiades a Grècia. La sensació d’haver de deixar el projecte perquè la nostra intervenció havia acabat, però no el problema, et trencava per dins. La impotència de sentir-se com quelcom temporal no és agradable per qui és conscient de la realitat que viuen aquestes persones. Vam fer una feina molt bona, tot i que sempre tens l’esperança de poder ajudar a que tinguin les vides que es mereixen. I costa marxar i no mirar enrere.

 

La més satisfactòria…. la idea de tornar-hi? jajaja

 

Què creus que diferencia ASL de la resta d’ONGs (petites)?

 

M’agrada la idea de participar en una entitat petita però sense aires de grandesa. Amb intencions fermes de mantenir aquesta connexió entre voluntaris i voluntàries i no perdre aquest vincle íntim. On la opinió de tothom és benvinguda i escoltada. A més a més, a nivell tècnic i logístic, la idea de poder participar en un projecte des de diferents vessants és el que sempre m’ha atret més. I suposo que per això Nepal és un projecte especial.

 

 

 

 

 

La majoria de vegades, quan cooperem, rebem més del que donem

 

 

 

 

 

 

 

Què t’ha aportat l’experiència de col·laborar a ASL a nivell personal? I professional?

 

Es pot dir que he crescut amb ASL i això m’ha fet tenir uns valors i unes prioritats que potser no hagués tingut en aquesta etapa de la meva vida. He aprés que la cooperació és una via de doble sentit i que fins que no inverteixes gran part de les teves hores intentant trobar una idea que serveixi per tirar un projecte endavant, no t’adones com, la majoria de vegades, rebem més del que donem quan cooperem.

 

I a nivell professional, bé, actuo de la mateixa manera estigui treballant o fent alguna activitat dins del meu temps lliure. Per mi, mai hi hauria d’haver diferència d’acció.

 

Com valores la resposta de les ONGs petites (com ASL) en situacions d’emergència humanitària?

 

Complicades. El món es regeix per una lògica basada en l’economia. Qui és més conegut, arribarà abans i això no ens ajuda. Les prioritats són aquestes i la burocràcia i en conseqüència, la falta de nom, fa que a molta gent amb moltes ganes vegi restringida els seus moviments pel volum de gestions que s’han de fer dins dels marcs legals. Això frena l’empenta que sovint els i les cooperants tenen i és una llàstima. Hi ha molt potencial que es desaprofita i moltes mans que els agradaria ser útils. Al final, les persones perjudicades són, com sempre, les que més ho necessiten.

 

Per què creus que és important que hagi un equip que, malgrat no viatgi als països on es desenvolupen els projectes, es dediqui a coordinar el projecte des de la seu?

 

Perquè sense aquest equip, ningú pot marxar; ni cap projecte existir. Darrera la cara visible de tota fotografia hi ha moltes hores. Moltíssimes. Normalment és poc motivant, sembla que la realitat et cau lluny i les feines no deixen de ser, aparentment, d’oficina. Sovint és poc valorat, però personalment crec que és fonamental. De fet, sense aquest, no hi ha ni possibilitats que la ONG existeixi. Així que, el treball a la seu és la base de l’existència de tot.

 

Creus que la resposta d’ONGs petites en cooperació al desenvolupament pot ser efectiva, malgrat les possibles limitacions que puguin tenir?

 

Ho crec. No es tracta de canviar el món, sinó de canviar un vida. O dues, o tres… El contacte íntim, arrelat a una societat, que pot tenir una petita ONG, pot aconseguir això. I ajudar a fer que una vida sigui millor, és, un gran canvi per aquella persona. Per aquella persona –i les que la rodegen-, se li canvia tot el seu món.

Acció conjunta d’ASL i No Name Kitchen en resposta a l’emergència de la COVID-19 a Bòsnia

Acció conjunta d’ASL i No Name Kitchen en resposta a l’emergència de la COVID-19 a Bòsnia

ASL, conjuntament amb l’organització No Name Kitchen, ha iniciat una acció per tal de disminuir els efectes que l’arribada del COVID-19 està suposant per a les persones desplaçades a Bòsnia, les quals es troben malvivint en camps, edificis i estacions de tren abandonades als voltants de la població de Velika Kladusa, sense comptar amb les condicions mínimes d’higiene i sense accés a una atenció sanitària.

La intervenció consisteix a garantir la distribució de tot material necessari perquè els migrants puguin afrontar el confinament en millors condicions (sacs de dormir, roba d’abric, etc.). Així mateix, No Name Kitchen reparteix menjar diàriament per a més de 160 persones, donat que les autoritats locals han prohibit l’entrada dels migrants a molts supermercats.

Altres accions que ambdues ONGs durant a terme estan relacionades amb garantir la comunicació dels i les migrants amb les seves famílies i enfortir la xarxa de voluntariat local.

Les conseqüències de l’arribada d’aquesta malaltia als camps de desplaçats està provocant un decreixement de les ONGs i voluntariat que treballaven al terreny i està contribuint al fet que, des dels països d’acollida, s’apliquin polítiques racistes i que marginen a les persones més vulnerables, deixant-les completament desprotegides front aquesta situació.

En aquests moments, prop de 650 persones estan instal·lades en edificis i en estacions de tren abandonades als voltants de Velika Kladusa, en molts casos sense electricitat ni aigua corrent.

ASL i No Name Kitchen treballen oferint a aquestes persones els materials i aliments bàsics per poder sobreviure de la millor manera possible durant el període de confinament.

Comunicat d’Acció Solidària i Logística sobre les accions previstes per minimitzar els efectes de la COVID-19 als països on treballem

Comunicat d’Acció Solidària i Logística sobre les accions previstes per minimitzar els efectes de la COVID-19 als països on treballem

El context actual de crisi provocada per l’arribada de la COVID-19 a Europa ha generat una mobilització de les entitats que treballen en ajuda humanitària i assistint a les persones més vulnerables, tant a Catalunya com arreu del món.  

Des d’Acció Solidària i Logística també estem compromesos i compromeses amb l’ajuda humanitària i els drets humans. A la nostra entitat tenim un motor que ens mou dia a dia, i aquest és el valor de la solidaritat.

És per això que, com a entitat que treballa en projectes de cooperació al desenvolupament i emergències arreu del món, creiem que en un moment com aquest és important apel·lar a una “solidaritat global”, donat que aquesta crisi ens afecta a tots i totes.

Les conseqüències d’aquesta crisi al nostre continent seran colpidores per a molta gent, des del punt de vista sanitari, però també social i econòmic.

No obstant això, l’aturada d’aquesta crisi a Europa no és suficient. La malaltia ja ha arribat a més de 200 àrees, territoris o països del món, molts dels quals no compten amb les estructures ni condicions mínimes per afrontar una pandèmia d’aquest tipus i on les conseqüències (sanitàries, socials i econòmiques) es preveu que siguin molt pitjors.

És per això que hem iniciat una campanya per recaptar fons i iniciar una acció a dos dels països on actualment estem realitzant projectes de cooperació al desenvolupament: Hondures i Senegal.

A Hondures, fins ara ja s’han enregistrat 268 casos positius i han mort 20 persones a causa de la malaltia. A més d’això, el confinament ha provocat que moltes persones no puguin autoabastir-se.

El municipi de Villanueva, on ASL hi treballa, es troba en l’epicentre de la pandèmia, amb 25 casos positius detectats i 3 morts, fins al moment.

Mentrestant, al Senegal, a la regió de Medina Boudialabou (a on ASL està executant el seu projecte d’hortes comunitàries), la població ha de desplaçar-se a la ciutat per poder adquirir aliments i productes bàsics.

Tanmateix, les dones no poden anar a treballar a les hortes i, per  tant, no compten amb els productes ni ingressos mínims per poder sobreviure durant el confinament.

Amb la nostra acció volem contribuir a minimitzar els efectes de l’arribada d’aquesta pandèmia en aquests països, garantint la desinfecció dels espais, oferint informació preventiva per la població i facilitant el seu confinament a través del subministrament d’aliments i d’altres productes de primera necessitat.

Sabem que aquesta situació també us preocupa a molts i moltes de vosaltres, i és per això que us demanem la vostra col·laboració per tal de poder facilitar la nostra feina en els països a on la pandèmia pot causar més estralls.

Gràcies per ser-hi.

Acció Solidària i Logística

“Haití no compta amb les condicions mínimes per afrontar aquesta pandèmia”

“Haití no compta amb les condicions mínimes per afrontar aquesta pandèmia”

Una dona es renta les mans amb una de les galledes que s’han instal·lat als carrers de la comuna de Cayes-Jacmel, Haití

El doctor Pierre Erol Rene, metge a Haití, ens explica les conseqüències que pot tenir la pandèmia del Covid-19 al país. Fins al moment hi ha hagut 8 casos diagnosticats i el govern ha decretat toc de queda

Com està afectant fins al moment la pandèmia del Covid-19 a Haití?

El Covid-19 també està afectant Haití en aquests moments. Fins al moment hi ha hagut 8 casos confirmats: Alguns d’ells importats i d’altres per transmissió interna.

Com està visquent la població les notícies que arriben des d’Europa sobre la pandèmia?

La població està molt angoixada i viu amb molta por perquè sap que Haití no compta amb les condicions mínimes per afrontar aquesta pandèmia. El país disposa únicament de 1.000 proves per fer el diagnòstic i d’uns 200 llits per tot el país, No tenim pràcticament respiradors.

Quines mesures ha pres el govern fins al moment en relació a l’arribada del Covid-19 al país?

Des de la confirmació dels primers casos, fa una setmana, el govern ha decretat toc de queda cada dia, des de les 20 hores fins a les 5 de la matinada. Han tancat escoles, universitats i esglésies i fàbriques i han prohibit les reunions de més de 10 persones alhora.

Quin tipus de coneqüències pot tenir aquesta pandèmia pel país?

Aquesta pandèmia pot incrementar la pobresa al país, així com de persones que es quedaran sense feina. Els productes de primera necessitat comencen a arribar amb compte-gotes i els preus estan augmentant.

I a nivell econòmic?

La pandèmia augmentarà la inflació, la qual ja estava molt elevada abans. Creiem que la població comptarà amb menys recursos per poder adquirir els productes i béns bàsics per viure. Augmentarà l’atur i de ben segur perjudicarà els petits negocis, però també els grans. La població, generalment, ja vivia en un clima d’inseguretat alimentària, però això pot contribuir a incrementar la fam al país.

El país està preparat per afrontar una crisi d’aquest tipus?

El país no compta amb les condicions mínimes per afrontar una crisi d’aquest tipus. No hi ha infraestructures mèdiques, ni reserves d’aliments. El poble té una baixa percepció del risc que representa aquesta pandèmia.

Quina mena de necessitats creus que tindrà el país per afrontar aquesta pandèmia?

Falten proves per diagnosticar la malaltia, personal mèdic preparat, no hi ha suficients llits disponibles per rebre tots els casos, tampoc hi ha respiradors, solucions hidroalcohòliques, clor ni sabó. A més, en algunes llars hi ha dificultats de disponibilitat d’aigua i alimentació.

Creus que aquesta pandèmia pot durar i/o afectar més a Haití que als països europeus? Per què?

Creiem que aquesta pandèmia pot durar i afectar més Haití que als països europeus, donat que Haití no té les condicions per diagnosticar els casos, no disposa de mitjans de protecció. Tampoc comptem amb la capacitat de resiliència que tenen els països europeus, A més, el poble té una baixa percepció de la gravetat de la pandèmia i dels riscos de contaminació.

Mesures i reflexions front al COVID-19

Mesures i reflexions front al COVID-19

Des d’Acció Solidària i Logística, hem apostat per prendre les mesures necessàries per aturar aquesta pandèmia i garantir la màxima seguretat a les nostres treballadores, basant-nos en una ètica de cura . Des de la implementació de l’Estat d’Alarma a Espanya estem realitzant teletreball i totes les reunions internes de l’entitat s’estan realitzant per via telemàtica.

Tanmateix, com a entitat, ens sentim amb l’obligació de conscienciar, no només sobre la importància de seguir totes les directrius marcades per les autoritats sanitàries, sinó també sensibilitzar i informar sobre com s’està visquent aquesta pandèmia als altres països del món a on treballem.

Com està afectant i afectarà aquesta pandèmia a les persones més vulnerables? Què passarà quan comenci a arribar als camps de persones desplaçades? Com ho afrontaran als països més empobrits del món?

Ens preocupen especialment els efectes que aquesta crisi pot tenir per a molts col·lectius vulnerables en el nostre país: Persones en situació administrativa irregular; els menors estrangers sense referents; les persones sense llar; les dones víctimes de violència masclista; aquells que tenen dificultats per pagar el lloguer o la hipoteca; qui té dificultats d’accés a alimentació, etc.

A més a més, un cop la situació millori en el nostre país, encara ens quedarà molta feina a fer, donat que molts països del món no compten amb les estructures ni les garanties (sanitàries, econòmiques i socials) que tenim nosaltres. És el cas del Senegal i Hondures, a on, segons els nostres tècnics referents al país, la situació és molt preocupant, tant en matèria sanitària com econòmica.

En aquest sentit, us deixem amb un vídeo amb el testimoni del nostre tècnic al Senegal, qui ens explica detalladament les conseqüències que aquesta pandèmia pot tenir al país:

Ioga solidari en suport d’ASL

Ioga solidari en suport d’ASL

El pròxim diumenge 16 de febrer, l’espai Yoga con Gracia acollirà un esdeveniment de ioga solidari per recaptar fons per l’ONG Acció Solidària i Logística

El proper diumenge 16 de febrer, de 17.00h a 18.30h, la professora de ioga Carla Mayordomo oferirà una classe benèfica a l’espai Yoga con Gracia, a Barcelona, els beneficis de la qual aniran directament destinats a finançar els diferents projectes que Acció Solidària i Logística està duent a terme arreu del món.

La classe consistirà en una pràctica suau d’una hora de Hatha-Vinyassa, seguides de mitja hora de meditació ioga Nidra, també conegut com “el ioga del somni”, una poderosa pràctica per a la transformació personal.

Si voleu assistir, és recomanable que reserveu la vostra plaça, sigui enviant un mail a comunicacio@asl.ong o bé trucant o via WhatsApp al telèfon 627 89 35 81. Comptem amb un aforament limitat.