Escull la pàgina
Esplugues es solidaritza amb el Nepal

Esplugues es solidaritza amb el Nepal

El passat 30 de març l’alumnat del Col·legi Natzaret d’Esplugues de Llobregat ens va ajudar a organitzar una recollida de material sanitari per enviar a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú. 

Durant tot el matí, l’alumnat voluntari del Col·legi Natzaret es va col·locar, juntament amb voluntariat d’Acció Solidària i Logística, davant d’algunes farmàcies del municipi d’Esplugues. L’objectiu era recollir material sanitari per a enviar-lo a l’Hospital Ortopèdic de Katmandú on enguany la nostra ong durà a terme un projecte de cooperació internacional.

Gràcies a la col·laboració de les farmàcies i la participació i interès de la població d’Esplugues de Llobregat, vam poder recollir moltes gases, apòsits, cotó, betadine, cristalmina, vaselina, esparadrap, tiretes,  i molt més material. A més, vam aconseguir recaptar 196€. 

El resultat de la recollida ha estat més que satisfactori. Volem agrair la col·laboració de les farmàcies d’Esplugues que van obrir-nos les seves portes; la implicació i motivació de l’alumnat i del professorat del Col·legi Natzaret; i a totes les persones que es van apropar als punts de recollida per informar-se sobre el projecte i l’ong. També volem aprofitar per agrair Ràdio Esplugues, en concret el programa Zero 2 Hero, per entrevistar a una de les nostres voluntàries, la Júlia Fagoaga, i oferir-nos un espai per explicar el projecte. 

A finals d’any esperem poder iniciar el projecte de cooperació a Katmandú. Es tracta d’un projecte de formació, sanitari i ocupacional. Amb el projecte busquem millorar de les condicions de vida de les persones amb discapacitat que viuen al mòdul de persones sense recursos de l’Hospital Ortopèdic de Katmandú.

Entrevista post voluntariat

Entrevista post voluntariat

Després de dos mesos a Hondures, la Sara i el Pedro han tornat a Barcelona i Múrcia. Durant 60 dies han estat fent un voluntariat en un país desconegut i volem saber com es senten després d’aquesta experiència. 

Gràcies a aquest voluntariat, a Acció Solidària i Logística hem pogut obtenir informació de primera mà sobre l’estat i l’evolució d’alguns projectes de cooperació que vàrem dur a terme anys enrere i, sobretot, avaluar i millorar el projecte que portem entre mans: l’ampliació del Centro Intercomunitario para personas con Discapacidad “Solidaridad” (CIS). 

Què us va motivar a llençar-vos en aquest voluntariat?

SARA (S): Tenia ganes de marxar una temporada, de participar en algun voluntariat internacional. Ja n’havia fet 3 anteriorment en altres països i les experiències han estat sempre molt enriquidores. Estava buscant, per altres mitjans, diverses opcions i l’anunci d’ASL cercant una persona em va aparèixer de forma casual al facebook i no vaig dubtar ni un moment en inscriure-m’hi.

PEDRO (P): Tras realizar el Máster de Desarrollo económico y Cooperación Internacional de la Universidad de Murcia en el año 2017 y realizar una estancia de 4 meses en México realizando trabajos de cooperación, supe que quería seguir trabajando en este ámbito. Al ver el plan de ASL en Honduras con el CIS, me convencí de que era una oportunidad para seguir creciendo y aprendiendo. Aparte de todo ello, Latinoamérica, su cultura, su historia y sus realidades siempre me han apasionado. Todo ello se juntó para que no me costara mucho decidirme a querer realizar esta experiencia con ASL.

Quines eren les vostres expectatives abans d’arribar a Hondures?

S: No en tenia masses en el sentit de que mai saps què et pots trobar en una experiència així. De totes maneres, fa uns anys vaig estar dos mesos a Guatemala i creia que en certa manera el context sociocultural podria ser força semblant i creia que l’aventura valdria, segur, la pena.

P: Seguir aprendiendo en todo lo que guarda relación con la cooperación, la elaboración y ejecución de proyectos de desarrollo. Por supuesto, también seguir conociendo las formas de vivir y de pensar latinoamericanas. Y, si fuera posible, ayudar en todo lo que fuera posible a ASL y a la gente e instituciones sobre las que recaen sus proyectos.

S’han complert aquestes expectatives?

S: Com era d’esperar, l’experiència ha estat més que gratificant tant professional com personalment.

P: Puedo decir con absoluta seguridad que sí. He tenido la oportunidad de realizar una labor que puede considerarse plenamente de cooperante, con mucho trabajo diario y realmente motivador, porque se percibía que cada movimiento podía servir realmente para materializar mejor proyectos necesarios. He podido volcar conocimientos adquiridos y con responsabilidades de decisión.

Por otro lado, también me ha servido para completar esas otras expectativas más personales y de pensamiento. He podido ahondar en la cultura hondureña, en su idiosincrasia, lo cual me enriquece muchísimo.

Quines han estat les vostres funcions exactament aquests dos mesos a Hondures?

S: Hem treballat més del que potser crèiem en un inici. La Diana ens ha fet sentir part de cada projecte des del primer dia i ens els hem sentit molt nostres. Això m’ha fet sentir molt realitzada. Hem estat principalment fent tasca de supervisió al CIS a nivell d’infraestructures i en el meu cas fixant-me, sobretot, en el funcionament pedagògic.

També hem participat en diverses reunions buscant estratègies i redactant convenis de millora per als diversos projectes de l’ONG.

P: Nuestra labor principal ha consistido en dar seguimiento a la ejecución de la fase 1A del proyecto de construcción que ASL tiene con la contraparte, el CIS. Se trata de un centro destinado principalmente a niñas y niños con trastornos en el aprendizaje y diversidad funcional. Además de dicho seguimiento, se ha buscado adaptar el resto de las fases del proyecto a las necesidades percibidas, viendo la realidad cotidiana de la institución, su trabajo, su personal, sus usuarias y usuarios, etc. 

Aparte de todo ello, se han visitado los distintos proyectos que ASL tiene en el Departamento de Cortés: estaciones de bomberos, centros de salud y centros educativos, principalmente. Especialmente nos hemos volcado en el Centro de Salud de Monterrey, donde residimos una semana para analizar su funcionamiento y hemos mantenido reuniones a distintos niveles para aumentar su personal y mejorar su organización.

Todo ello siempre junto a Diana Calderón, técnica de ASL en Honduras.

Com ha estat treballar amb les educadores i personal del CIS?

S: Al principi ens va costar una mica la relació directa amb elles, nosaltres no volíem ser intrusius ni que la nostra presència els incomodés per pensar que veníem a jutjar la seva feina però a poc a poc hem anat teixint uns bons vincles i el feedback ha estat molt bo.

P: Fue, quizá, el mayor reto de las primeras semanas aquí. Percibimos cierto distanciamiento con algunos miembros de la institución. Poco a poco, la relación fue fluyendo, convirtiéndose en mucho más amena y la colaboración ha ido a más. Nos han brindado mucha información transcendental para realizar propuestas y sacar conclusiones. Es de admirar toda la labor que realizan luchando contra las circunstancias. Creo que la relación entre ASL y el CIS se ha estrechado mucho.

Quina ha estat la situació més difícil que heu hagut de fer front durant la vostra estada?

S: No és que haguem viscut cap situació difícil però potser una mica de incomoditat en alguna reunió veient com algunes persones esquivaven temes o preguntes que no els convenia. En alguns casos la comunicació amb alguns hondurenys no és fàcil ja que no parlen molt clar.

P: Seguramente la situación más complicada fue establecer una relación fluida con la administración del CIS. Creo que fue, en parte, porque no tenían claro a que habíamos venido. Fue el principal reto de las primeras semanas. Sin embargo, poco a poco fue a mejor todo y actualmente la relación es, además de magnífica, fluida y de confianza.

Què us emporteu del CIS, de Potrerillos i d’Hondures?

S: Una experiència vital magnífica, una sensació d’enriquiment personal i professional molt gran, moltes ganes de seguir formant part dels projectes en la mesura que sigui possible o necessària i uns quants amics nous.

P: Del CIS me quedo con su constancia ante las injustas complicaciones. El Estado, sometido al capitalismo global y a Estados Unidos en particular, apenas ofrece nada en Educación pública. El CIS intenta compensar esto con mucha voluntad y pocos recursos.

De Potrerillos me quedo con la familia con la que hemos convivido. Su relación y compañía han sido magníficas y hemos disfrutado un montón con ellas.

De Honduras, me llevo la confirmación de una lección: no existen países pobres, sino empobrecidos por las minorías, esas minorías que conforman los poderes económicos ricos de dinero y de avaricia.

Sara, tu ets mestra d’educació infantil. De quina manera creus que et serà útil en un futur aquesta experiència com a voluntària en un centre de menors amb discapacitats?

S: Crec que tota experiència vital, d’aquest tipus, enriqueix de per sí. No crec que em serveixi específicament en la possible tasca pedagògica en concret però si que m’ha servit sobretot per prendre consciència de com funcionen les coses a nivell educatiu en ambdós països i valorar el que tenim a casa tenint en compte la precarietat educativa genèrica que hi ha a Hondures i més en específic en l’àrea de persones amb necessitats educatives especials.

Pedro, tu ets advocat i vas fer un màster de cooperació. Creus que aquests dos mesos a Hondures t’han ajudat d’alguna manera o han estat útils per a tu a nivell professional? Per què?

P: Creo que mi experiencia aquí ha sido absolutamente útil. He aplicado directamente muchos de los conocimientos y prácticas impartidas en el Máster, y he visualizado situaciones en las que se aplican las herramientas trabajadas en los estudios de cooperación. Para mí, en lo académico y profesional, ha sido un salto y un aprendizaje muy importante. De hecho, tras mi paso con ASL en Honduras, estoy más convencido de que es esto por donde quiero que tienda mi vida profesional. Lo cual también es trascendente, porque hace dos años decidí dar un cambio de rumbo importante.

Com descriuríeu Potrerillos i la gent que hi viu a algú que no ha estat mai allà?

S: És un poble tranquil d’edificis baixos que es conforma de diverses colònies. Disposa d’un petit nucli urbà, de carrers asfaltats, conformat per una plaça (o parc) on al voltant hi ha la major vida activa del poble: esglésies, la municipalitat, el centre mèdic, moltes pulperies (botiguetes), barberies, botigues amb roba de segona mà nord-americana, un supermercat i algun lloc per menjar.

La gent és, aparentment, discreta i molt amable. Fa olor a llenya cremada i els galls canten A TOTA HORA!!!

P: Potrerillos es un municipio de unos 28.000 habitantes situado 45 km al sur de San Pedro Sula, en el Departamento de Cortés, Honduras. No hay hoteles o restaurantes vistosos. Está dividido en doce aldeas, treinta y dos caseríos y treinta barrios y colonias. En la mayoría de ellas sólo hay agua una vez por semana y los cortes de luz son frecuentes. Huele a harina amasada, a gasolina y a tierra ardiente por el sol tropical. No hay mucha actividad de ocio, y tampoco es recomendable, porque la violencia está siempre presente.

Por lo que respecta a la gente, todo lo que hemos vivido ha sido positivo. Especialmente con la familia con la que hemos convivido, cuyo trato ha sido inmejorable.

Si us haguéssiu de quedar només amb una cosa que hagueu après durant aquest voluntariat, quina seria?

S: Més que una cosa apresa em quedo amb la força i empenta de diverses persones, que hem conegut en relació als projectes que ASL ha desenvolupat aquí, i que gràcies al seu lideratge i esforç han promogut i aconseguit molts béns comunitaris.

P: Es difícil elegir una sola cosa. En lo relativo a la cooperación, he aprendido más que nunca que a mayor relación y trato con los beneficiarios, más posibilidades se dan de que un proyecto de desarrollo prospere. Más aún si se trata de un proyecto de infraestructura como los que lleva a cabo ASL.

En lo personal, insisto en lo mismo: el sistema mundial está enfermo, y su enfermedad está provocada por los que obtienen ganancias con ella.

Aquests dos mesos heu tingut temps de visitar alguns dels projectes d’ASL. Què us van semblar? Creieu que la feina feta fins ara ha estat ben encaminada?

S: Hem conegut els centres mèdics i la majoria d’escoles en les que l’ONG hi té presència, també els Parcs de Bombers que han rebut ajudes i donacions i em sembla magnífica la tasca feta sobretot vista des de la pròpia gratitud de les persones beneficiàries.

P: Creo que los proyectos que hace ASL en Honduras son de una utilidad enorme. Acuden exactamente a los sectores poblacionales más marginales y se centran en las líneas de trabajo básicas en sociedad, salud y educación.

Creo que el trabajo que se realiza en la ejecución propiamente dicha de los proyectos es casi perfecta. Considero que Diana es una pieza importante en este aspecto, pues realiza todas las gestiones de manera muy ágil e inteligente.

Quin creieu que hauria de ser el camí a seguir per ASL en aquest país?

S: Crec que és molt important i molt gratificant la feina que ASL ha fet tots aquests anys, desitjo i espero que es pugui seguir brindant ajuda perquè realment el govern del país no està a l’alçada cobrint les necessitats bàsiques dels seus ciutadans, sobretot a nivell de salut i educació.

Aprofito per agrair a la Diana (treballadora d’ASL a Hondures) com ens ha acollit i ens ha fet partícips de tots els projectes des del primer dia i vull remarcar la seva gran professionalitat.

Tant debò jo pugui seguir formant part, en la mesura que sigui necessària o possible, d’aquests projectes i estaria disposada i encantada de poder tornar a Hondures i seguir fent feina tant positiva sempre que fos necessària.

P: El objetivo prioritario de ASL en Honduras debiera ser culminar el proceso de legalización porque ello conduciría a conseguir establecer proyectos más sólidos y corales. Me refiero a que a través de la legalización y, quien sabe, el establecimiento de una sede fija, se facilita enormemente las interrelaciones con otras organizaciones sin ánimo de lucro, sociedad civil e instituciones públicas. Así, se podrían desarrollar proyectos de mayor recorrido, tanto a nivel de objetivos como de seguimiento y evaluación.

ASL realiza una labor magnífica en Honduras, su técnica, Diana Calderón, es una gestora óptima y el nombre ya es reconocido en la zona. Creo que ASL está preparado para dar un pasito más y seguir ayudando a mejorar la calidad de vida de muchos sectores de la población.

Centro Intercomunitario de Atención a Personas con Discapacidad “Solidaridad” (CIS)

Centro Intercomunitario de Atención a Personas con Discapacidad “Solidaridad” (CIS)

Què és el CIS i què fem des d’Acció Solidària i Logística per col·laborar amb aquest projecte?

El CIS és una associació sense ànim de lucre, ubicada al Municipi de Potrerillos, al Departament de Cortés (Hondures). Va ser creada l’any 2003 gràcies a la iniciativa de professionals d’educació especial, mares i pares i persones amb sensibilitat social, que van veure la necessitat i el dret que tenen els nens i les nenes, joves i també població adulta amb diferents graus de discapacitat, a rebre una atenció de qualitat.

El principal sector d’intervenció de l’associació és l’atenció educativa especial, ja que atenen a infants i joves amb discapacitats diverses (síndrome de down, espectre autista, problemes d’audició i de vista, discapacitat intel·lectual, dèficits d’atenció i hiperactivitat, trastorns d’aprenentatge i de llenguatge, etc.). 

Les tres línies de treball del CIS són:

1.- Atenció pedagògica i terapèutica i tallers de formació professional

2.- Rehabilitació en Base Comunitària (RBC):

  • Diagnòstic comunitari de casos susceptibles de rebre atenció especial.
  • Avaluació i establiment del tractament adequat.
  • Capacitació a familiars i líders comunitaris en atenció especial (voluntaris comunitaris).
  • Seguiment i suport a família i comunitat.

3.- Atenció de trastorns d’aprenentatge:

  • Reforç pedagògic de nens i nenes assistents a escoles regulars.
  • Formació de mestres sobre educació inclusiva i funcional.
  • Orientació a les famílies per alinear esforços.

El CIS rep el suport dels Ajuntaments de Potrerillos, Villanueva i Pimienta. Aquests tres municipis s’han compromès a garantir el manteniment i la vigilància del CIS per tal de donar sostenibilitat al projecte, i a seguir garantint el transport dels infants i joves a les noves instal·lacions.

Els ajuntaments, a més, han col·laborat aportant els terrenys on s’ubica el CIS així com blocs per a la construcció de l’edifici i maquinària necessària per a la construcció (Ajuntament de Potrerillos), material d’oficina (Ajuntament de Villanueva) i materials de construcció (Ajuntament de Pimienta). 

Acció Solidària i Logística i el CIS

“Inclusió i equitat per als nens i nenes amb discapacitat o amb trastorns severs d’aprenentatge als municipis de Potrerillos, Villanueva i Pimienta.” 

Aquest és el nom del projecte que des d’ASL hem iniciat amb el CIS. L’any 2015 vam conèixer aquesta entitat i, donada l’experiència de la nostra ONG en el sector educatiu a Hondures (des del 2002), vam decidir que era important començar a treballar en els drets de la infància amb discapacitat i trastorns d’aprenentatge, donada la doble dificultat que enfronten per poder lluitar pel compliment dels seus drets, pel fer de ser infants, i per patir algun grau de discapacitat o trastorn. 

Com ho volem fer? 

Ampliant el centre, ja que aquesta actuació respon a la demanda reiterada de la comunitat i de les famílies d’usuaris i usuàries. El CIS és l’única entitat que ofereix aquest tipus d’atenció en tota la zona i, per tant, l’ampliació i millora de l’espai és el mitjà necessari per poder assolir l’objectiu real: ampliar-ne els serveis i horaris, ja que serà possible oferir més tallers i disposar d’àrees pròpies que actualment no tenen (espai multi sensorial, infermeria, àrea de formació, àrea d’audició i llenguatge, menjador, etc.). 

Finançadors de les diferents etapes del projecte:

  • Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat
  • Ajuntament d’Abrera
  • Fundació Maria Francisca de Roviralta
  • Ajuntament de Sant Pere de Ribes
  • Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Voluntariat a Hondures

Per a presenciar i avaluar en primera persona l’evolució de l’ampliació del Centro Intercomunitario Solidaridad, vam decidir oferir la possibilitat a dues persones de realitzar un voluntariat de dos mesos a Potrerillos, seu de l’edifici principal del CIS. 

En aquest enllaç podreu llegir el diari on els dos voluntaris, la Sara i el Pedro, ens expliquen el seu dia a dia. Des que van marxar el passat 30 de gener a Hondures, ja han pogut reunir-se amb el personal del centre, han realitzat visites a altres projectes que vam fer Acció Solidària i Logística i ens han pogut traspassar informació i fotografies per a veure la seva evolució.

Entrevista a la Diana Calderón

Entrevista a la Diana Calderón

La Diana Calderón és la representant d’Acció Solidària i Logística a Hondures. Treballa per la nostra ONG des de fa deu anys, encarregant-se dels diferents projectes que duem a terme a Hondures i facilitant el contacte amb les contraparts locals.  

Hondures és el país on ASL ha realitzat més projectes tant de cooperació com d’emergència. La primera intervenció i arran de la qual es va crear Acció Solidària i Logística, va tenir lloc l’any 1999 a Hondures, quan el país s’intentava recuperar de les conseqüències del pas de l’Huracà Mitch. 

Explícanos en tres frases, quién eres y qué haces en ASL.

Soy Diana Calderón, coordino todos los proyectos de ayuda en Honduras de ASL.

¿Qué te motiva en el día a día de tu trabajo como representante de esta ONG?

Las sonrisas, la felicidad, los abrazos y las gracias de las personas que son beneficiadas con cada ayuda, cada proyecto, saber que con el esfuerzo de todo nuestro equipo mejoramos las vidas de los más necesitados.

¿Qué dirías que es lo más difícil en tu día a día como representante de ASL?

Luchar contra la lentitud del sistema y de las personas con las que trato para que las donaciones lleguen y se administren de la manera adecuada.

¿Y lo más fácil o lo que vale más la pena?

Seguir esforzándome y dando lo mejor de mí para llegar a más necesitados.

¿Cómo crees que te definiría, en una palabra, alguien cercano a ti?

Persistente.

Una frase célebre, un refrán o un proverbio…:

“La vida es bella y maravillosa, la felicidad está a la vuelta de la esquina y Dios adentro de nosotros, entender que el estar aquí es un milagro y que hay segundas oportunidades es un grito hacia nosotros.” Lorenzo Antonelly

¿Qué 3 cosas NO te llevarías a una isla desierta?

Celular, laptop y espejo.

¿Si pudieras ser un personaje de película (o serie), cuál serías?

Óskar Schindler, empresario político alemán.

Un deseo.

Que mis hijos crezcan  con la semilla de los mejores ideales para que lleguen a ser personas de bien, amadas y admiradas por todos aquellos a su alrededor.

Una palabra.

Hermosa.

Un libro, una película y una canción.

Libro: El secreto.

Película: La vida es bella.

Canción: Sueña, de Luis Miguel.

Describe en una línea con qué te quedas de tu país, los rasgos más positivos.  

Me quedo con la flora, la fauna y las bellas playas.

Rasgos positivos: Comida típica y la cordialidad de la gente.

Si voleu més informació sobre els diferents projectes duts a terme a Hondures en els darrers anys, podeu visitar aquest enllaç.
Jornades de formació a Medina Boudialabou (Senegal)

Jornades de formació a Medina Boudialabou (Senegal)

Projecte: Millora productiva de les hortes comunitàries del poble de Medina Boudialabou (Senegal)

JORNADES DE FORMACIÓ (5-7 OCTUBRE )

A l’octubre hem reprès les activitats formatives per les dones de les hortes del projecte de Medina Boudialabou al Senegal. Hem començat per l’horta del barri de Katipa on durant 3 dies han participat una vintena de dones agricultores amb ganes d’aprofitar al màxim els coneixements del nostre company al terreny, l’Adama, i el seu acompanyament en la preparació dels cultius per al nou cicle productiu.
La formació està encaminada a millorar la gestió i administració dels recursos generats a les hortes, de manera que permeti a les dones major autonomia i autofinançar-se a mig termini. A les altres dues hortes (Sourouakunda i Bouagrire) es durà a terme la mateixa formació al llarg d’aquest mes d’octubre.